diumenge, 30 de novembre del 2008

PASTÍS DE XOCOADDICTES

Avui és el Sant de l'Andreu, com que de moment és el rei de la casa li he fet un pastís per petició pròpia d'ell. L'única condició que hi havia era que tenia de tenir molta xocolata i en un moment ho vaig tenir clar! el pastís de l'Andreu era un pastís per xocoaddictes.

El vaig veure al blog de l'Eva http://www.elcullerotfestuc.blogspot.com/ i el de la Gemma http://www.lacuinadecasa.blogspot.com/, em va agradar moltíssim però com que no tinc termonix em vaig veure una mica perduda. Per sort al maravellós blog de http://www.webos-fritos.es/ el té però classificat com a "tarta stradivarius". També ho explica amb les dues versions, amb termonix i sense.

El pastís és boníssim, maravellós, genial i podia ompliar la pàgina d'adjectius però el millor és que el feu. Feu-lo ja! no espereu cap acte festiu perquè menjar-vos-el ja serà una festa.

Us el poso fet sense la termonix i tal com ens explican la noia de webos-fritos:


Ingredients

Per la base: 2 ous, 55gr. de sucre, 25gr. farina, 25gr. de cacau i un xic de mantequilla.

Per la crema: 250gr. de xocolata per postres, 600ml. de nata, 1 sobre de flam de 4 racions, 50gr. d'avellanes en pols.

Comencem fent la base, precalentem el forn a 170º C, amb l'escalfor de dalt i baix. Muntem les clares dels ous, posem el sucre. Barregem els rovells amb la farina, el cacau i ho imcorporem amb els ous montats i la sucre. Ho barregem tot i ho incorporem en un motlle desmotllable prèviament untat amb una mica de mantequilla. Ho tenim 8 minuts al forn i ho deixem al damunt del màrmol perquè es refredi.

Per una altre banda fem la crema. Posem la xocolata al microones. Muntem la nata i la posem en una cassola per anar al foc. Junt amb la nata hi tirem el sobre de 4 racions de flam, quan això estigui calent li posem la xocolata i la pols d'avellana. No deixeu de batre amb les varilles i quan veieu que vol arrencar el bull ho retireu. Poseu-ho pel damunt de la base que em fet prèviament i el deixeu reposar, quan sigui fred el poseu a la nevera.

Jo el vaig fer un dia per altre. El dia següent li poseu una mica de cacau en pols per decorar i vaig ratllar una mica de xocolata blanc, uns bombonets i hau de cara a la festa!

Bon profit!

dissabte, 29 de novembre del 2008

"LA SOLUCIÓ"

Doncs si la solucio era la de'n Fransesc de http://www.alataula.blogspot.com/, tot i que ell diu que és molt fàcil de fer i que queda molt bé, jo no us puc posar cap foto pq no m'ha quedat bé. A veure tot te una explicació, jo ja he fet tot el procediment bé: primer he tallat les patates tipus "palleta", segon les he colocat repartides per dins de l'aparell, tercer ho he tancat. Aleshores es on l'he pifiada!! no tenia la fregidora perquè la vaig deixar a la meva mare i avui a Vila-rodona no fa un dia com per començar a tombar pel carrer, m'ha fet mandra sortir i he fet el desastre! Ho he volgut fer amb una paella i li he anat donat voltes fins que les he vist rossetes. Però no m'ha quedat bé, quan ho he desmotllat, se m'ha partit amb mil trossos!! Però estaven bons! jejeje

Però no hi ha problema que no tingui una solució i ho deixo aparcat, ja us posaré la foto un altre dia i avui us poso la foto d'un altre aparatet aquest culinaris!!


Ja no faig concurs, ja us dono la solució. Aquesta vegada no m'he arriscat, aquest mati he fet la prova primer i els resultat és: Es per fer espirals amb les verdures: pastanagues, carabassó, patates ... Jo he fet dos espirals per provar-ho amb una patata grossa. Un cop fregides m'han quedat així:



Ens els hem menjat d'aperitiu abans de dinar i els hem trobat molt bons i molt decoratius en segons quins plats.

Doncs ja teniu una altre idea de cara les festes!!

dijous, 27 de novembre del 2008

JUGUEM A: QUE ES AIXÒ?

Avui he baixat a Valls a fer unes feinetes i el mateix temps he passat a comprar uns capritxets per la cuina, res només unes culleretes, uns motllos i ....

Doncs la noia de la botiga m'ha ensenyat això:

Ho he trobat curiós, i ara que anem de cara a les festes de Nadal i que qualsevol idea és bona pel gran àpat, m'ho he comprat. Ara bé; que es això? un escorador d'olives? una cullera per caçar només els galets?

Demà o passat us poso la resposta!!

divendres, 21 de novembre del 2008

SOPA D'AVELLANA

L'altre dia vaig anar a fer la compra setmanal de fruita i verdura, ja fa anys que la faig a la agrotigueta de la meva amiga Elena de Vilardida, que és un poblet "super" petitet al costat de Vila-rodona. Mentres parlàvem de tot i de res em va comentar que feia sopa d'avellana perquè tenia gent a dinar i ho vaig trobar molt curiós i fàcil de fer.
A casa ens agradat moltissim i com que en vaig fer amb les mides per 4 persones en vaig portar una fiambrereta a casa dels meus pares, que també se'n van llepar els dits!!

Ingredients per a 4 persones: 1 litre d'aigua, 4 patates grosses, 2 cebes grosses, 75gr. d'avellanes torrades, 4 formatgets i 1 pastilla de caldo concentrat.

Posar a l' olla 1litre d'aigua, quan arrenqui el bull tirar-hi les patates, les cebes i la pastilla de caldo concentrat. Quan això estigui cuit posar-hi les avellanes (guardant-ne unes quantes per decorar) i els formatgets, després passar-ho pel braç elèctric fins que quedi ben fi.

En cada plat si pot posar unes avellanetes de les que ja haurem guardat per decorar.

NOTA: No hi poso oli perquè els fruits secs ja són molt greixosos i tampoc sal perquè la pastilla de caldo concentrat ja ho és prou.

A què és senzill? doncs us animo a provar-ho perquè també és molt bó!!

Bon profit!

dimecres, 19 de novembre del 2008

LA CAMINADA-CARAGOLADA A FARENA

Aquest diuemenge ens vam decidir a fer una mica de muntanya (l'excusa perfecta per anar menjar caragols) i en conseqüència aixecàs aviat. Quin remei!



Bé tot comença a les 8 del matí Alcover, encara que hi va haver una mica de xou per trobans, però el final es va solucionar.


La ruta va començar a Farena. I veieu com estàvem de desperts?

De dalt cap baix: Xavi Domingo, Anna, Sandra, Josep Mª, Xavi Rué, Ramon, Andreu i Jordi

Feia fred, eh? Ho almenys les cares ho diuen

La Sandra a la porta de l'entrada del Mas de la Roquerola


Tot tirant amunt ens vàrem trobar una perfecta paret per practicar escalada, era uns metres més enlla d'en Mas de la Roquerola.

Tot els grup de caminadors, menys en Xavi Rué que feia la foto!

Després de donar voltes i voltes i trobar-nos ben perduts, vam arribar no sabem pas com a la Mola d'Estat. Vam poder veure el Pirieneu nevat, el poble de Montblanc i els molins de vent de Belltall.



Pic de la Mola d'Estat, tot menys en Jordi que feia la foto

La vista desde la Mola d'Estat
A uns metres, sense fer gaire esforç ens vam trobar amb les tres creus. Si no estem mal informats ens van explicar ja fa temps que són en homenatge a tres monjos que van matar alli mateix en temps de la guerra civil.

Al costadet mateix hi ha una cosa que a mi sempre m'ha fet molta gràcia! Sabeu què és? ho dic? És la taula dels quatre batlles!Sempre m'agradat, perquè ho he trobat un fet curiós que en mig d'una muntanya hi aixi una taula perquè antigament es reunien els alcaldes de Montblanc, Vimbodi, Prades i Rojals. És curiós, oi!!


Arribat aquest punt del matí, els nostres objectius es dividien: En Josep Mª, la Sandra, en Xavi, l'Andreu i jo teniem ganes de pirar-nos-les ràpid pq ens esperaven els caragols. I en Ramon, en Xavi i en Jordi de pirar-se-les perquè a farena els esperaven les seves donetes.


La foto és d'abans de marxar cap a casa. I tenim també el Jose Carlos i l'Adri ( que no se quina excusa tenien per no caminar). Al mig del Jose Carlos i l'Adri hi ha la Júlia, després de l'Adri la Pepi i al costat la Paloma. Ja estan classificat com els NO CAMINADORSSS!! jejeje

Ja ho tenim tot explicat i només ens queden els CARAGOLS, la sobretaula etc...



Això es tot, fins la pròxima aventura!!


dilluns, 17 de novembre del 2008

LA CARMANYOLA S'ESTRENA AMB LA CREU I EN JORDI

Aquest dissabte van venir a sopar la Creu i en Jordi, la vetllada va ser molt i molt agradable i desitjem que es repeteixi aviat. I ens faria molta il.lusió que ja fos a la vosta nova llar, sigui on sigui!!



En aquesta ocasió a la carmanyola i vam posar:

Els entrants:

Sopa de pastanaga i taronja

Cullera de bacallà amb poma i nous

Full d'avellanes, farigola i emmental



De primer plat:

Mil fulles d'alberginia i formatge de cabra amb confitura de maduixa


De segon plat:


Magret d'ànec amb ceba i vinagre



De postres:

Sopa tèbia de menta amb gelat de xocolata

Els entrants els vaig trobar el llibre d'en Pep Nogué "Tastets". Us poso literalment el que posa al llibre, l'única cosa que canvio són les quantitals, ja que les he adaptats per 4 persones. En el llibre són per 10 persones.

Per la sopa: 4 pastanagues (mitjanetes), 1 taronja, 1 iogurt natural, un raig d'oli (millor d'oliva), fulles de menta fresca i sal.

Rentar les pastanagues i talleu-ne les puntes. Passeu-les per la liquadora. Talleu la taronja i feu-ne suc. Ajunteu el suc de la pastanaga, el suc de la taronja, el iogurt natural, l'oli d'oliva i un polsim de sal. Tritureu-ho i coleu-ho. Deixeu-ho refredar al frigorífic.

Per servir, poseu la sopa en gots i decoreu-ho amb la menta trinxada ben petita.

Per la cullereta: 50 g. de bacallà esqueixat dessalat, mitja poma golden, 12g.de nous, un rajolí d'oli d'oliva i sal gruixuda.

Talleu el bacallà ben petit. Peleu la poma i talleu-la a daus petits. Feu el mateix amb les nous. Uns minuts abans de servir la tapa, barregeu els tres ingredients i amaniu-ho amb oli d'oliva i un pols de sal. Amb l'ajuda d'un parell de culleres, doneu forma a la barreja i poseu-la al damunt de cada cullera.


Pel full: 1 làmina de pasta de full, 1 rovell d'ou, 35g. d'avellanes crues, 25g. de formatge emmental ratllat, 2g. de fulles de farigola deshidratada.

Trinxeu les avellanes sense que us quedi farina sinó, més aviat, granulades. Barregeu-la amb el formatge emmental ratllat i la farigola. Remeneu bé i reserveu.

Poseu la làmina de pasta de full en una plàtera per anar al forn i li doneu la forma que volgueu (jo o he fet amb uns motllos rodonets). Pinteu la pasta amb l'ou batut i poseu al damunt la barreja anterior. Poseu-los a coure al forn a 165º C durant uns 20-25 minuts (amb l'escalfor de dalt i baix i el ventilador). Us han de quedar pujats regularment i rossos.

Pel mil fulles:

Aquesta recepta me la va passar la meva amiga Xels de Mataró. I aprofito per deixar-li aqui un petonàs!

Ingredients: Alberginia, formatge de cabra (rulo de cabra), confitura de maduixa, sucre, sal, farina i oli d'oliva.

Tallar l'alberginia per la meitat i fer-ne rodanxes de casi un dit de gruix, no treure-hi la pell. Posa-hi sal i pebre. Enfarinar-les i fregir-les. Un cop fet, posar-la en una safata per anar al forn, prèviament pintada amb oli. Anar fent capes amb les làmines d'alberginia, formatge de cabra i la cullereta de mermelada de maduixa. Fer-ne tres capes i acabar amb una d'alberginia. Escalfar el forn a 200º C i posar-hi la safata amb el mil fulles (3 a 4 minuts, perquè es fongui el formatge amb la confitura). Treu-ho i posa-hi una boleta de formatge de cabra a sobre amb un polsim de sucre i amb l'ajuda d'un soplet cremar-la.

Per acompanyar el mil fulles i vaig posar un muntet d'escarola, amb una base de vinagre balsàmic de figa i vaig fer un oli de "quicos". Sensillament vaig triturar "quicos" amb el molinet de cafè, els vaig posar amb un pot de vidre amb oli d'oliva, i despres de tenir-li tota la tarda amassarant-se, ho vaig tirar per damunt de l'escarola a l'últim moment.


Pel magret:

Aquest plat es d'aquells que fa temps que el fas, però no t'enrecordes de qui te'l va ensenyar, tot i això sempre et fa quedar bé quan tens convidats a casa.


Ingredients: 4 magrets d'ànec, 1 got de vi blanc, 1 got de vinagre de "jerez", 1 got de vinagre de vi, 1 got de caldo, 1 ceba grossa, 1 manadet d'herbes seques, oli d'oliva, sal, pebre.


Salpebrar els magrets i dona'ls-hi volta i volta a la cassola, en el punt que hagin deixat anar el greix reservar-los. Treure bona part del greix d'ànec i afeigir-li oli d'oliva. Posar-li la ceba tallada a juliana i el manadet d'herbes. Quan estigui "doradet", posar-li el vinagre de "jerez", el de vi, el caldo i despres els magrets, deixa fer 3 a 4 minuts "xup-xup" però no més perquè els deixarem tota la nit a dins la cassola, ja que volem que quedin ben amassarats i crus de dins.

L'endemà abans de servir-los dona'ls-hi un cop de calor, treure'ls i talla'ls, mentres la ceba i el vinagre els deixem reduir uns 10 minuts més i després ho posarem pel damunt del magret.

Per acompanyar vaig fer un timbalet de patata (crec que em va quedar passable, però el puc millorar molt) si algú el fa d'alguna altre manera que m'ho passi.

Jo vaig posar els motlles rodonets de fer amanides al forn untats amb mantequilla, vaig tallar la patata amb rodanxetes però no tallades fins al final, una mica escapsades. Entre pis i pis i vaig posar una barreja de crema de llet amb rovell d'ou, sal i pebre. Al final del timbalet hi vaig posar una nou de mantequilla. Ho vaig tenir al forn uns 30 minuts a 200º C i amb l'escalfor de dalt, baix i el ventilador. Ho vaig tapar amb un paper d'alunimi perquè no em quedés ressec i els últims 10 minuts el vaig treure. Per decorar hi vaig picar una mica de julivert.

Però us torno a dir: que va quedar bo però crec que es pot millorar!

Pels postres:

Els postres també me'ls va passar la Xels, però els vaig modificar bastant. Tot i això en alguna altre ocasió els faré tal com em va explicar ella.

Ingredients:1 litre de llet, 200g. de sucre, 10 rovells d'ou, 1 copa de pippermint i una caixeta de gelat de xocolata per fer boles (comprada ja feta).

Posar la llet amb la copa de pippermint al foc. Un cop arrenqui el bull, retirar-ho. Per altra banda, agafar el sucre i els rovells d'ou i batre-ho fins que quedi una massa fina i uniforme. Un cop la massa enllestida, afeigir-la a poc a poc per no escaldar els ous a la llet i barrejar amb una espatua "energicament". Un cop barrejat deixar-ho refredar al frigorífic.

Jo la vaig fer el dia abans i a l'hora de montar el plat li vaig donar un minut de microones a mitja potència perquè fos tèbia. Vaig fer una bola de gelat de xocolata al mig i unes fulletes de menta per decorar.



I finalment només animar-vos a que ho proveu i desitjar-vos molt bon profit!

divendres, 14 de novembre del 2008

VILA-RODONA

Hola, bona nit.
Avui us farem la presentació del poble de Vila-rodona a veure que us sembla?




L'escut del nostre poble a la plaça dels arbres.



Aquí tenim la plaça dels Arbres a on s'hi troba l'església i l'ajuntament de Vila-rodona i a on també la xicalla passa hores i hores jugant.





L' església parroquial de Santa Maria, de grans dimensions, va ser construida en el segle XVIII sobre un temple romànic i restaurada en 1954.

L'ajuntament de Vila-rodona a on els diumenges de fira, el migdia hi ha unes de les disputes castelleres més importants de la comarca de l'Alt Camp (ja que és la última jornada).



I com no!! El casal del poble. Any radera any, generació radera generació ha aguantat i el que aguanarà.




Bé tot d'un seguit anirem a les afores del poble, com podria ser les fonts fresques. Ideal per l'estiu per l'ombra que hi ha.


Precisament avui no hi ningú perquè fa una miqueta de fred. I pels que tinguin set, també hi tenim una fonteta.



Però seguint riu avall ens trobem l'Albareda un altre lloc ple d'arbres i tranquil·litat.





Aquí tenim l'entrada de l'Albareda, bonic no?

Ara ens aproximem al columbari, que és una casa de coloms?, doncs no!! Sinó era un funerari romà. Ja ho veieu. Data del segle I DC.









Ja cap a muntanya tirant amunt amunt, trobem un castell.
El castell es del segle XIII. Degut ser aquest un segle important per Vila-rodona, doncs va ser en 1256 quan el rei Jaume I els protegí el mercat per un guiatge. Coses de la reconquesta, i de

l'abundància de mel y azafrà que donava les terres que rodejen la vila.

Bé amics ara us ensanyaré diferents punts del poble, per fer-se una idea general.









EL PORTAL D'EN PARERA
Altres fotos:


























Crec que més o menys s'heu fet una idea del poble. El servidor d'aquest muntatge ha estat l'Andreu ja que l'Anna avui està enfeinada a la cuina.


SALUT!

dissabte, 8 de novembre del 2008

JA SOM AQUI!





Despres de moltes hores de patullar i patullar, per fi estem aqui. Ara esperam estar a l'alçada perquè en aquests grup de blocaires hi ha molt de nivell.

Avui poca cosa us explicarem però demà si no tenim cap contratemps us ensenyarem una mica on vivim.

Fins aviat!