dimarts, 31 de març del 2009

CREMA DE ST. JOSEP

Aquest any entre ploure, vacances, excursions, assajos de l'Andreu i feina només hem fet de moment dos calçotades. Tot i que ja s'acaba la temporada i no crec que en fem cap més. A la primera no puc posar cap postres perquè em va quedar malament :((
Us poso un petit tast de la primera:





A la segona calçotada, si que hi van haver postres!


CREMA DE St. JOSEP O CREMA CATALANA








Ingredients per un litre de llet: 1 litre de llet al gust (semi, sense lactosa, soja etc...), 12 rovells d'ou, 12 cullerades soperes de sucre, 60g. de midó, pell de llimona, 1 canonet de canyella i una mica de sucre per cremar-la.


En un cassó al foc i posem 750 ml de llet, el sucre, la pell de llimona i el canó de canyella. En un altre bol i posem 250ml de llet restant, els 12 rovells d'ou i 60g de midó.

Quan la llet hagi arrencat el bull, s'hagi fos el sucre, treiem la pell de llimona i el canó de canyella. Ho reservem.


Agafem el bol amb la resta d'ingredients i els batem bé amb unes varrilles manuals, ho reservem.

Agafem el cassó i el tornem a posar al foc i posem la barreja del bol, amb les varrilles manuals no deixem de donar voltes fins que ens sembla que ja vol arrencar el bull. Aleshores ja la tenim feta.

La podem posar amb una safata, com jo. Ho amb cassoletes individuals, la deixem refredar a la nevera o a sobre el màrmol de la cuina. Uns minuts abans de treure-la a la taula hi posem el sucre i la cremem amb una planxa o un soplet.

Bon profit!
Avui us deixo amb unes fotos de Roma:

23 comentaris:

  1. Llàstima que la calçotada blocaire no va arrivar a bon fi...al final m'he quedat sense tastar els calçots!!!
    Ptnts

    ResponElimina
  2. Ara et falta penjar la recepta de la salsa dels calçots! ;) jeje
    Nosaltres farem "calçotada" diumenge vinent! Ja t'explicaré!
    Per cert, a casa vostra hi poseu força rovells a la crema, eh? ;) I que bona és oi??
    Petons!

    ResponElimina
  3. Marta; encara i ets a temps! aquest cap de setmana compra calçots i menjate'ls encara que els facis arrebossats que estan bonissims!!

    Mercè; ja hi penso! ;)) però esperava posar-la amb un altre post. No tardaré gaire ara!! jejeje
    Tons

    ResponElimina
  4. Je je je, quina decoració més divertida! Jo també vaig fer la crema de sant Josep aquest cap de setmana, però la meva no porta tants rovells, eh? :)

    ResponElimina
  5. Gemma; ja he vist que la Mercè també m'ho ha dit lo dels rovells d'ou. Es que la faig d'una llibreta de la meva padrina que ho posa aixi. També he vist que la Maria i altres blogs només i posen 50g. de midó i jo 60. Tindre de provar altres receptes dels blogs. Tot i així d'aquesta manera es bonissima però també porta un munt de calories i energia!! jejejeje ;))

    ResponElimina
  6. Anna, és la crema més guapa que mai he vist, quins ullarros i bona pell que te.. si m'ha clucat l'ullet i tot, la picarona aquesta..

    ResponElimina
  7. A casa meva també tenim costum de fer la crema en una plata gran, enlloc de cassoletes individuals. Molt bona!

    ResponElimina
  8. Andreu i Anna; Quin "emoticone" més cremós i simpàtic us ha sortit...¡.
    Quànt la vaig fer i penjar al bloc -encara no el tenía- ho vaig fer per el "bloc dels sense bloc", per veure la recepta amb les mides, ho podeu consoltar el final de la recepta del bloc de Samfaina d'arts -aprofitar les clares d'ou-. La recepta és de la Montserrat Seguí.
    Salutacions ben cremoses¡. Josepb -menja de bacallà-

    ResponElimina
  9. Jajajaja, quina gràcia aquesta crema, i les fotos son molt xules!!! Un petó fort.

    ResponElimina
  10. Aquesta crema devia ser boníssima i t'ha quedat molt divertida. Jo també hi poso 60g de midó, però només 8 rovells... Això va segons la tradició familiar i segur que no hi ha dues cremes iguals...

    Em feu enveja amb la calçotada, nosaltres també n'havíem d'organitzar una i veig que se'ns està passant l'arròs.

    Fins aviat!

    ResponElimina
  11. Molt xula la decoració!!!!!!I se gur que tb boníssima, xo com tu dies, porta tantes i tantes calories!!!!!

    ResponElimina
  12. La crema feta amb midó, és per a nota, eh?. T'ha quedat molt maca. I les fotos de Roma molt xules, Roma és una ciutat que m'agrada molt.

    ResponElimina
  13. Maria; no t'ho esperaves, eh! has vist quines cremes tenim per la Vila, més eixerides! jejejeje

    Annafs; nosaltres si la fem per casa la fem amb individuals, però si l'hem de transportar. La fem amb bandeja! Tons

    Josepb; ara aprofitarem les clares amb un pastis que fa en Josep de la Sanfaina d'arts!!

    Vermells; es una crema simpatica!! jeje

    Anna; si la meva mare avui li he comentat això dels ous i m'ha dit que ella ara també la fa amb 8 pq amb 12 tenia por d'engreixar-se massa. Amb el proxim post o tindre de dir però jo aquesta vegada li vaig posar els 12 i era bona, eh!! jejeje

    Xaro; no i pensem ara amb les calories que encara falta pel biquini i ja ho solucionarem!! jejeje

    Glòria; la faig amb midó pq m'ho va ensenyar la meva padrina. Roma ens va encantar i des del primer moment vam dir que seria un lloc que i tornariem amb més temps i tranquilitat!

    ResponElimina
  14. Quina calçotada, quin goig de crema i quines fotos més interessants. Roma és única. Sabeu disfrutar dels plaers de la vida. Salut!!!!!!

    ResponElimina
  15. Molt bona la salsa!!I que bé que us ho passeu!!
    El que ens vam perdre per no fer-la!!

    Petons.

    ResponElimina
  16. Olles i somriures; mira fem el que podem i sinó ho intentem! jejeje

    Vanesuky; la salsa la tinc pendent però no tardaré massa a posar-la!!
    No pateixis que ja la farem un altre any!

    ResponElimina
  17. Que bons els calçots veritat? I la salsa encara més!
    Aquest cap de setmana n'hem fet una nosaltres també i l'hem disfrutat molt!
    però no teniem aquesta crema de postres tan bona!
    petonet!

    ResponElimina
  18. jo també sóc dels que no he fet mai una calçotada com déu mana, a veure si l'any vinent aconseguit organitzar-ne una i de pas ens fas aquesta cremeta tan bona.

    ResponElimina
  19. Illetapitita; a la terra nostra es molt normal aixecar-te un dissabte ho diumenge i dir: fem calçotada? ens agrada molt.

    Manel; a veure si l'any cabe estem més de sort i s'animem. Ara ja casi estan les calçotades pq ja en surten de trompats! ;))

    ResponElimina
  20. Andreu i Anna; les clares fereu molt bé de aprofitar-les.
    El bloc de Samfaina d'arts és de l'Enric i jo -Josep- sóc -menja de bacallà.

    ResponElimina
  21. Uiiii! si ja o sabem Josepb ha estat un lapsos!! jejeje

    ResponElimina
  22. Un reportatge molt bonic. Això dels calçots és tot un invent boníssim de la nostra gastronomia. Per cert, ara em direu "aquest es pensa que ha descobert la sopa d'all", però m'he quedat paradíssim en descobrir, pels ingredients i la preparació la crema de sant Josep és calcada (llevat del sucre cremat per damunt) del que a Beneixama anomenem "Sopada" (pronunciat "sopà"). Què curiós. Salutacions

    ResponElimina
  23. Fransesc; es que la nostra llengua es molt "extensa i enblematica". A catalunya hi ha lloc que diuen patates i altres que en diues trunfes, del cullerot de repartir la sopa hi ha llocs que en diuen escaserola!! hi al vostre poble ja vec que teniu un altre nom per la crema. Però a que es igual de bona? doncs es igual!! Visca el vocabulari català!!

    Records

    ResponElimina