Doncs ens ha passat l’any volant i no ens em adonat que ja tornava a ser "TEMPS DE FLORS A GIRONA". Però aquest any ha estat un temps de flors diferent ja que els nostres estimats Gironins (Julià i les Montses) no i eren. Ja podeu veure quina mena de Gironins que vas a veure’ls i no i són! La Montse d’Amer si que no la varem pas poder veure ja que era a passar el cap de setmana lluny, molt lluny. Però varem pensar molt amb ella. Amb en Julià i la Montse, si que varem poder fer un soparet ràpid en un local gironí que ells acostumant a freqüentar.Va ser un ratet petit però ja en varem tenir prou per posar-nos al dia.
Però el que si que varem poder guardir-ne molt i molt va ser dels magnífics patis, carrer, aparadors, places, escales i entrades plenes de flors.
Ens varem plantejar de matinar una mica més d’habitual que un dissabte normal, per arribar aviadet a Girona, aparcar a la primera i caminar, caminar i caminar pels meravellosos carrers que te.
No em cansaré de dir i repetir que Girona ens enamora, ens descarrega del nostre ambient habitual i tornem a casa com a nous, però aquesta vegada també us tinc de dir que varem tornar molt cansats. Crec que poca cosa ens varem deixar per visitar perquè ho varem xafardejar tot tot. Tant és així que aquí us deixo una mostra:
GIRONINS I GIRONINES FELICITATS PER TANTA FEINA I TANT BEN FETA, NO PARDEU L’ÀNIM DE CONTINUAR MOLT ANYS MÉS QUE ELS TARRAGONINS US VOLEM VENIR A VEURE!
Reprenem una altre recepteta al nostres desorganitzat bloc. Avui posem la mona que varem fer per menjar-nos el divendres sant. En Xavi i la Sandra van pujar a veure la professor del nostre poble i nosaltres els varem invitar a sopar i menjar mona.
No havia fet mai la mona i per ser el primer any vaig fer un popurri de receptes de varies persones. Per la massa de pa de pessic vaig agafar la d’un bon amic en Sergi. Ell pel meu aniversari em va fer el pastís i em va agradar molt la forma de fer-lo i la textura de la massa.
Per la massa de pa de pessic (8 persones):
8 ous
240 g. de sucre
120 g. de farina (fluixa)
120 g. de farina de moresc (maizena)
Mantega (per untar el motlle)
Escalfem el forn a 180º - 200º (depèn una mica del forn de cada casa) el nostre nosaltres el trobem bastant potent i el varem posar a 180º.
Mentres el forn s’escalfa agafem un vol i posem els ous sencers, amb el batedor de barnilla elèctric els fem doblar el seu volum. Una vegada doblat i posem el sucre i repetim d’acció. I finalment la farina i la farina de moresc tamisada, te de tornar a doblar el seu volum.
Amb un motlle rodo prèviament untat amb mantega i espolvorejat amb farina i aboquem la mescla anterior.
Ho enfornem entre 30 o 45 minuts.
Jo com que no havia fet mai la mona vaig tenir la genial idea de preguntar de que els faria il·lusió la mona els de casa i em van dir de melmelada per dintre i gema pel damunt! Ostres quin repte ;)
Us deixo el link aquí de com ho expliquen. Jo no vaig variar res, la vaig fer ben exactament com ells i encara que me’n va sobrar em va quedar molt bona. La sobrera em va servir per l’esmorzar l’endemà.
Doncs ara anem a muntar la primera mona de la vella carmanyola:
Desemmotllem el pa de pessic ja fred.
Tallem amb un o dos talls horitzontals.
Escampem la melmelada (jo en aquest cas vaig fer servir un pot dels que ja venen fet).
Tanquem bé el pa de pessic que coincideixin totes les capes.
Untem generosament amb la gema tota la mona (pels costats també).
Enganxem als costats ametlla filetejada i torrada.
Decorem amb cireretes, pollets, plomalls de colors i tot el que la nostra imaginació...
Una altre opció si som xocolaters, és posar fideus de xocolata pels voltants.
Avui recupero les galtes de porc que vaig fer pels multi sopar del meu aniversari. Vaig triar galtes de porc per varis motius: perquè en caven moltes al forn, perquè es un tall molt melós i tendre, perquè sabia que els meus convidats no acostumen a cuinar-ne i així l’èxit era segur.
La recepta és la tradicional que la meva mare sempre a fet. Jo la faig servir sempre i sempre m’ha funcionat per lo tant endavant amb les galtes...
Ingredients per 4 persones:
8 galtes de porc (dos per persona, qui no tingui tanta gana que la guardi per un altre àpat) 1 ceba grosseta 3 tomacons de penjar 4 alls 1 ramillet d’herbes 1 porro 1 fulla d’àpid Uns brinc de julivert 1 gotet de vi blanc (mida dels de cigaló) 1 gotet de vi ranci (mida dels de cigaló) 1 litre de caldo de pollastre o vegetal 75 grs. de panses 50 grs. de pinyons Sal Pebre Oli
Posem a escalfar el forn a 200º. Pesem amb la balança de la cuina totes les galtes (ja que segons el pes les tindrem més o menys temps al forn). La carn la meva mare sempre em diu una hora per quilo, és a dir que si peses 2 quilos li tindrem 2 hores.
Agafem una llauna de les que és poden posar al forn i tirem un bon raig d’oli d’oliva (ben bo), col•loquem les galtes ben arrenglerades. Les empolvorarem amb la sal i el pebre. Tallem la ceba, els tomacons, el porro, l’àpid i el julivert. Ho posem tot ven repartir per la llauna, inclús si ens queda petita pel damunt del tall i posem també el ramillet de les herbes. Agafem el got de vi blanc i el de vi ranci i ho reguem tot. I finalment, posem el caldo i cap al forn.
Passat el temps (això depèn del pes del tall), les traiem del forn i les separem totes les galtes en una altre llauna i les verdures més el seu suc a un vol per passar-ho pel braç elèctric (jo l’únic que no i poso són el ramillet d’herbes, el trec abans de triturar-ho).
A la llauna que tenim les galtes i repartim les panses i els pinyons. Quan haguem triturat totes les verdures ho passem pel colador xines, repartim bé el suc per tota la llauna. Mirem que totes les galtes quedin ben cobertes del suc i cap al forn 15’ més.
Ho aplatem bé i si tenim una bona panera de pa de pagès millor perquè aquestes galtes estan per sucar-hi molt de pa.
Tinc de plantejar-me d’aprendre a programar les sortides dels posts de la vella carmanyola perquè em trobo que tinc un munt de receptes i coses per posar com aquest post d’avui que encara és de finals de l’any passat.
Cuino molt però que no m’organitzo a l’hora de penjar les receptes i les fotos. Hauré de fer un propòsit perquè sinó aquesta vella carmanyola no té cap ordre.
El post d’avui fa la tira que l’hauria hagut de penjat. Més que res perquè es l’àpat del dia de l’aniversari del meu pare. El meu papa va fer 81 anys el dia 16 de desembre del 2009 i jo encara el tinc de posar. Pobre papa! Sort que els papes no s’enfaden mai i tot el que fan les seves nenes per molt tard que sigui ho troben bé i els cau la baba igualment.
Doncs el dia 16 de desembre com ja es tradició a la vella carmanyola ens varem posar a la cuina pel més gran i guapo de la família el papa. Aquest any però no li varem regalar un creuer d’una setmana pel mediterrani com l’any passat: primer perquè això ja li em fet un cop i segon perquè cada any no es pot tirar la casa la finestra. Aquest any em estat pràctics i li varem regalar el TDT de totes les teles de casa seva que era una cosa que s’acostava l’hora però ningú pensava en comprar-los i una calefacció nova que la seva és va espatllar només començar el fred.
De dinar varem continuar amb una recepta de peix això si com cada any. No és que ell sigui molt de peix, la que a casa es de peix es la mama però un dia així nosaltres (Andreu i jo) trobem que el peix fa més festa.
Per la meva prestatgeria de les receptes, dels llibres de cuina i de les llibretes d’anotacions culinàries em tombava una recepta d’una orada a la merengue de salque vaig aprendre a fer el primer curs de cuina que vaig anar a Barcelona. El feia en David Lienes al bon preu del carrer Sicília, em va agradar tant que la vaig fer aquell mateix cap de setmana però no li vaig fer foto ni la vaig penjar, ja que aleshores encara no existia la vella carmanyola. Com que ens va agradar vaig pensar que aquesta era una ocasió immillorable per repetir-la i posar-la al nostre bloc.
Ingredients per a 4 persones:
1 orada d’uns 2 kg.
2 creps
1kg. de sal fina
Unes branques d’herbes aromàtiques: alfàbrega, farigola, romaní, espígol ...
Les clares de 12 ous
Pel farcit de l’orada:
300 gr. de ceba
300 gr. de carabassó
200 gr. de pebrot vermell
200 gr. de pebrot verd italià
300 gr. d’albergínia
2 alls
Una mica de pell de taronja ratllada
Una mica de gingebre
Salsa soja
Oli d’oliva, farigola i llorer.
Demaneu en la peixateria que us netegin l’orada: que li treguin les aletes, que l’escamin i li treguin les vísceres. Feu que us en treguin també l’espina central, però deixant la peça tancada per la banda del llom (cal treure-la per l’abdomen) i sense filetejar-la.
Prepareu el farcit: peleu la ceba i talleu-la a macedònia. Daureu-la, a foc lent amb l’oli d’oliva en un cassó tapat. Reserveu-la. Netegeu el carbassó, talleu-lo a daus de la mateixa mida que els de la ceba i saltegeu-lo amb molt poc l’oli d’oliva a foc viu en una paella. No cal pelar-lo ja que la pell donarà un bon color al preparat. Quan estigui daurat retireu-lo del foc i reserveu-lo. Repetiu l’operació amb la resta de les verdures i reserveu-les.
Piqueu l’all i poseu-lo a daurar en l’oli d’oliva a foc lent. Quan hagi agafat color, però abans que és cremi, mescleu-hi les verdures, condimenteu-les amb unes fulles de farigola i amb mitja fulla de llorer. Deixeu-les ofegar una estona fins que les verdures s’hagin amarat del gust de les herbes.
Peleu una mica de gingebre, piqueu-ne una mica. Ratlleu una mica de pell de taronja i afegiu-lo al preparat anterior. El gingebre fresc és molt picant pel que no n’heu d’abusar.
Condimenteu amb salsa de soja i reserveu.
Munteu les clares a punt de neu, preferiblement amb una batedora elèctrica perquè us quedin molt muntades. Sense deixar de batre afegiu-hi, a poc a poc, la sal fina. Es tracta d’usar el mateix procediment que per preparar un merengue Italià, encara que substituint el sucre per sal.
Disposeu una capa de merengue sobre la safata de forn, prèviament coberta per una silk-pad o un paper sulfuritzat. Col·loqueu-hi a sobre l’orada farcida de les verdures i embolicada per la crep. A l’interior del seu ventre també podeu col·locar-li alguna branca d’alguna herba aromàtica.
Cobriu el peix amb la resta del merengue. Treballeu el merengue amb una paleta i doneu-li forma de peix. Feu-hi petites incisions amb la punta de la paleta plana simulant l’escames del peix (jo no ho vaig fer ja que el dibuix no acaba se ser el meu fort) i poseu-lo a coure al forn pre-escalfat a 250 graus durant uns 50 a 60 minuts.
Retireu el peix del forn i trenqueu-ne la crosta. Elimineu la crep i netegeu el peix de la pell i espines. Podeu acompanyar el peix de les verdures saltades.
Com tots els aniversaris sense pastís no són aniversaris. I no podia faltar pas un bon pastis perquè el papa és molt molt molt llépol. Ja feia dies que m’havia mirat un pastis de crema catalana que ja fa temps va posar la Mercè de la cuina per llaminers. La meva mare que se’l havia mirat amb mi em va fer el comentari: nena aquest el tens de fer per t’ho pare, que xalarà! I així ho vaig fer, aquí teniu la recepta.
Ah! Un apunt important: La Mercè li posat 5 fulls de gelatina. A mi no em va quallar amb 5 fulles i el vaig tenir de tornar a repetir-lo. Jo hi vaig posar una fulla de gelatina per ou. És a dir per 8 ous i un litre de llet, 8 fulles de gelatina.
Us el poso aquí una de les fotos que ell mateix va girar el numero 8 pel 1 i així en va bufar 18 d’anys. Ja veieu que ell el bon rotllo i l’humor no el perd passa.
Un any més papa i que en puguem celebrar molt molt més. MOLTES FELICITATS de l’Andreu i l’Anna que ja saps que l’estimem molt i que ens delim per veure’t feliç.
Divendres dia 15 de gener vaig fer 30 anys, però “modèstia apart” no ho semblo, eh! ;) estic del més ben conservada! Jejejeje Bromes fora i anem per feina.
No se’m va acórrer res més que amb un sol cap de setmana celebrar-ho amb les “nenes de la Vila”, la colla de Tarragona i amb els meus pares. Per lo tant vaig començar el divendres a sopar i vaig acabar el diumenge per dinar, dilluns no tenia ni gana! I no va de broma. A més fins i tot tinc una pansa a la boca de tant de “marxa”. Poder es que amb els 30 ja no tinc edat per segons quins excessos?
Quan vaig tenir la genial idea de fer tant festa amb un sol cap de setmana també em vaig tenir de pensar que podia fer amb molta quantitat que es dones un bon resultat tant el primer dia com l’últim. Després de pensar i pensar me’n vaig en recordar d’unes fabuloses gambes que sempre fa la meva tieta Concepció de la Llacuna.Són una gambes amb cava que els hi va ensenyar a fer la dona del meu cosí Joan, la Carme. Aquestes gambes són ideals per quan som molta colla a menjar i volem quedar bé.
GAMBES AMB CAVA
Ingredients (per 6 persones):36 gambes (6 per persona), 6 alls (1 persona), 1’5 cullerada de farina, 20 gr. d’ametlla torrada, 500 ml. de cava, julivert, oli, sal i pebre negre.
Posem la cassola al foc amb l’oli (abundant) i els alls sencers (compte que els alls és cremen ràpid), una vegada durats els retirem de la cassola i els posem amb un got pel triturar amb el braç elèctric. Tot seguit al got i posem, les ametlles torrades, el julivert, la sal, el pebre negre, la cullerada i mitja de farina i 250 ml. de cava. Ho triturem tot amb el braç elèctric i anem afegint la resta del cava.
A la cassola i posem les gambes crues que prèviament ja haurem netejat, ben repartides, la barreja del got per sobre i tenim de deixar que faci “xup-xup” a foc lent, tres quarts d’hora.
Una vegada fetes ens les podem menjar però si les mengem el dia següent us asseguro que estan boníssimes i molt ben confitades.
"De segon vaig fer GALTES DE PORC AL FORN, però ara bé el disgust, perquè no les puc explicar avui. Em va passar una cosa que amb l’any que fa que tinc del bloc encara no m’havia passat mai. NO VAIG FER LA FOTO CAP DELS TRES DIES!! És greu, eh! Tot i això no ho tinc perdut perquè resulta que en tinc dues al congelador però com podeu entendre després de menjar-ne 3 dies menjant el mateix ara no em bé massa de gust descongelar-les, fer la foto i menjar-me-les. Per lo tant el segon plat en aquesta ocasió em queda pendent per explicar-lo, però no patiu que ja sé que hi ha persones que el voleu veure i el posaré però d’aquí uns dies, val? Tot i això si algú te un compromís i necessita la recepta em podeu enviar un e-mail que us la passaré igualment."
De postres cada dia i va havercoses diferents: el primer sopar uns fabulosos coulant de xocolata que ja havia posat el bloc pel Nadal passat, el segon dia les postres me les van regalar i crec que són una bona ocasió perquè lacuinera estreni el seu bloc de cuina que te mig amagat i per començar. El tercer dia, estava ja tant “cau” de cuina, plats, gots, copes, estovalles, etc... que vaig tirar pel dret i vaig anar a comprar-me un pastís a la pastisseria.
Us deixo un SLIDE d’alguns dels moments del cap de setmana. També aprofito per tornar a donar les gràcies a tots (Vila-rodonins, Vila-rodonines, Tarragonins, Tarragonines, etc...) per haver-me fet companyia el dia del meu aniversari, pels meravellosos regals que m’heu fet i que disfrutaré a la vostra salut. Per molt anys ho pugem celebrar tots junts! Una forta abraçada! Bon profit!
Que ràpid que m’ha passat l’any no me adonat i ja torno a ser a Nadal. I com cada any el dia de Nadal a la vella carmanyola ho celebrem a casa nostra, reunim els pares, tiets ...
Aquest any tinc ben poca cosa per explicar, el dinar de Nadal no és que fos pas pobre però no em va portar ni de bon tros la feinada que vaig tenir el Nadal passat. Doncs com que de feina a explicar les receptes no en tindre aprofitaré per posar alguns versos Nadalencs i moltes fotos dels Nadals a casa dels de la vella carmanyola.
LA NIT DE DESEMBRE
Que alegre es torna una nit de desembre. Quina alegria d’infants i pastors!
El món s’omple de llum i el cel de melodia i el tast del finestró una rosa mig s’obria.
(Jacint Verdaguer)
NIT DE NADAL
Jo vull la taula parada Com al temps en què era nin A prop de la llar fumosa, baix el sostre revellit.
Poseu un cap de taula, la cadira del padrí i en l’altre cap la del pare i la de la mare al mig.
(Àngel Guimerà)
Com cada any no ha faltat pas el nostre tradicional pessebre. Ens varem passar tot un dissabte fent el pessebre, anat a buscar el molsa, les pedres, les terres de diferents tonalitats, col·locant les taules, preparant el salt de l’aigua natural ...
Doncs i de menjar què? Que varem menjar? Doncs...
De primer : CANELONS DE CONFIT DÀNEC AMB BEIXAMEL DE CARABASSA, ho vaig treure de la revista CUINA i no tinc paraules per definir tal delícia de plat. Crec que el millor és animar-vos a fer-lo.
De segon: LLENGUADO AMB SALSA DE PRÉSSECS I PISTATXOS, ho vaig treure del llibre “La cuina et dóna joc” de la Mireia Carbó. Sent de la Mireia ja us podeu imaginar que és un plat estupendíssim!
De postres: PINYA “BABY” FARCIDA DE CREMA CATALANA, ja fa temps que la Gemma de la cuina de casa la va posar al seu bloc i em va fer recordar que la meva mare ho havia fet durant molt anys al dia de Nadal i em va fer gràcia fer-ho jo com un petit homenatge a les mares cuineres que ens han transmès aquest art dels fogons als fills.
Aprofito per posar dos fotos de les meravelles que fa la meva mare a les classes de patchwork al col·lectiu de dones de la Vila. Tinc la casa totalment ambientada amb una artistassa que tinc de mama.
Doncs si amb el dia de Nadal no en tenim prou de teca i teca, taula i sobretaula i família i més família que el dia de St.Esteve els catalans encara tornem a reunir-nos a les nostres taules per tornar a menjar. Nosaltres per St. Esteve varem anar a casa els pares de l’Andreu i com ja es també tradicional les postres són cosa nostra.
En aquesta ocasió ho varem tenir no clar, claríssim! Varem fer “el tiramisú de torro” que havia posat la Gemma de la cuina de casa, fa uns dies al seu bloc. Per veure la recepta ja ho sabeu cliqueu aquí.
Va ser molt bo però pel meu gust una mica més de torro tampoc no li hagués sobrat , es conta de posar-hi 75gr. posar-hi uns 85gr. Vaig trobar que li faltava més gust de torro. Tot i això són unes postres molt recomanables.
Avui és Sant de l’Andreu i ja deveu saber el refrany: “per Sant Andreu pluja ho neu ho fred molt greu”. A la Vila avui ens ha fet molt fred és a dir que els refranys dels nostres avis sempre tenen una bona part de veritat.
Ahir varem anar a dinar a casa els pares de l’Andreu i com ja s’ha convertit en tradicional les postres és feina nostra. Varem preparar un pastis molt simple però a la vegada molt bo. No varem tenir massa feina per triar la recepta varem anar directa a la última que havia posat la Gemma de la cuina de casa (pastis de coco, pinya i mascarpone).
Ja és podeu imaginar que l’èxit va estar assegurat. La mare de l’Andreu em va dir que era dels millor que havia portat si sabes el fàcil que és de fer i el poc temps que li vaig dedicar per fer-lo. L’Andreu encara va dir-li la mentida de que havia quedat tant bé perquè ell controlava el forn, quan de forn no en necessitava però estaven tots tant enlluernats menjant-se’l que n’hi se’n van adonar de la mega super mentida que els havia colat. jejejeje
Doncs avui pastis de coco, pinya i mascarpone per celebrar el sant del rei de casa nostra. Per saber com es fa, ja sabeu cliqueu aquí.
Aquí tenim l'Andreu amb els dos regals que li vaig fer jo ( una bufanda perquè fa molt de fred i l'agenda perquè ja comenci a posar fil al 2010)
