PER SANT ANDREU HO PLUJA...

Avui és Sant de l’Andreu i ja deveu saber el refrany: “per Sant Andreu pluja ho neu ho fred molt greu”. A la Vila avui ens ha fet molt fred és a dir que els refranys dels nostres avis sempre tenen una bona part de veritat.

Ahir varem anar a dinar a casa els pares de l’Andreu i com ja s’ha convertit en tradicional les postres és feina nostra. Varem preparar un pastis molt simple però a la vegada molt bo. No varem tenir massa feina per triar la recepta varem anar directa a la última que havia posat la Gemma de la cuina de casa (pastis de coco, pinya i mascarpone).

Ja és podeu imaginar que l’èxit va estar assegurat. La mare de l’Andreu em va dir que era dels millor que havia portat si sabes el fàcil que és de fer i el poc temps que li vaig dedicar per fer-lo. L’Andreu encara va dir-li la mentida de que havia quedat tant bé perquè ell controlava el forn, quan de forn no en necessitava però estaven tots tant enlluernats menjant-se’l que n’hi se’n van adonar de la mega super mentida que els havia colat. jejejeje

Doncs avui pastis de coco, pinya i mascarpone per celebrar el sant del rei de casa nostra. Per saber com es fa, ja sabeu cliqueu aquí.

Aquí tenim l'Andreu amb els dos regals que li vaig fer jo ( una bufanda perquè fa molt de fred i l'agenda perquè ja comenci a posar fil al 2010)

Bon profit!

AQUEST DIUMENGE VA VENIR A DINAR UNA PERSONA MOLT MOLT ESPECIAL!

La Carme...

La padrina de l’Andreu va venir a dinar a casa, soleta (sense els pares de l’Andreu, els meus sogres) no havia vingut mai però aquest diumenge els pares de l’Andreu tenien un compromís i nosaltres ens sabia greu que dines sola.
La Carme te 89 anys però “gràcies a Déu” encara es dutxa solà, es fa el llit, el dinar, el sopar i renta els plats. Això últim asseguda amb una cadira a davant la pica, però s’ha de veure l’espavilada que és i les ganes que te de fer coses tot i l’edat que té i que les cames no l’acompanyen gens.

El dissabte a la tarda l’Andreu i jo ens varem posar mans a l’obra perquè els dinar de l’endemà era tot un repte davant d’una gran cuinera com la Carme que sap tots els programes de cuina de la televisió i l’hora que els fan.

Varem fer uns entrants que no tenen gaires secrets perquè bàsicament els compres ja fets però estaven boníssims per lo tant també els posarem.

Entrants: Navalles amb oli de julivert, figues farcides de foie, carpaccio de tonyina, salmó fumat i pa integral amb pruna.

Navalles amb oli de julivert

Un vol amb aigua, sal, una cullerada sopera de farina i les navalles (la quantitat que et vingui de gust ho depenent de la gana que i així). Les tens 24 hores així a la nevera (això es fa perquè purguin, és un “troquilló” de la Conxi la peixatera de Vila-rodona).
L’endemà les varem escórrer i les varem passar per sota el raig de l’aigua. La planxa ben calenta i les posem per obertura directa ala planxa. Quan s’obrin cap a la safata i per damunt una mica oli de julivert (simplement tallem el dia abans una mica de julivert amb oli en un vol i agafa el justet). Un polset de sal i cap a la taula que això es bo calentó!

Figues farcides de foie

Això si que o vaig comprar tal qual la única cosa que i vaig fer és escalfar-les mig minut al microones a mínima potencia.
Les vaig comprar a la botiga d’uns bons amics i clients que tenen d’aquelles coses que fan esvair els sentits dels bons gastrònoms.
Podeu fer-vos una petita visió aquí .

Carpaccio de tonyina

També vaig comprar a Casa Vidal, simplement el vaig treure de l’envàs al buit al matí i el vaig deixar a sobre el marbre de la cuina fins l’hora de dinar.
El poses en un plat que quedi ben repartir amb un bon raig d’oli, sal gruixuda o escames i herbes provençals.

Salmó fumat

Això també ho vaig comprar fet però era de Ca la Lluïsa (la botiga del poble), en aquesta ocasió no puc posar la web perquè no en te però després de llegir el meu post igual l’animo a fer-se’n una!

Igual que la tonyina: el vaig treure de la bossa el matí i l’hora de dinar el vaig regar amb una miqueta de vinagre balsàmic de modena del meu bon amic Jordi de Vinagres Guarro de Montblanc. I vaig posar un polsim d’anet sec i cap a la taula.

Per acompanyar el carpaccio i el salmó vaig fer el dia abans un pa integral amb prunes.

Vaig tallar ben petites 100 gr. de prunes seques i sense el pinyol, mig quilo de farina integral, una cullerada de sal, 25 gr. de llevat fresc (del merca... ) i 350 ml. d’aigua. Tot això amb el programa nº 3 de la meva panificadora.

De primer plat varem tornar a repetir l’arròs amb cava del Karlos Arguiñano (MIS RECETAS FAVORITAS), i dic repetir perquè una vegada ja el varem posar al bloc però al cap d’uns dies fent proves i com sempre s’ha de pagar la novetat se’ns va esborrar. Però com que és un plat per repetir i repetir de la bo que esta aquí us el torno a deixar.

Ingredients per a 4 persones: 4 tasses d’arròs, 1 ceba petita, 1 litre de cava, 500 ml. de caldo de pollastre (ho una pastilleta de caldo concentrat), 200 ml. nata per cuinar, 100 gr. de formatge parmesà amb pols, oli d’oliva i sal.

Posem la ceba tallada petitona amb oli d’oliva a la paella, quan estigui torada (al punt no recremada) i posem l’arròs i li donem unes voltes.
Posem el cava i que se’l begui. El caldo a poc a poc. El deixem uns 20 minuts, dos minuts abans d’acabar el tastem de sal, posem la crema de llet i el formatge. Ho barregem bé, ens te de quedar tipus “risotto / paella”.

De segon varem arriscants molt perquè varem triar una recepta que no havíem fet mai, amb el perill que no quedes bé, ja que amb el fetge d’ànec no és pot jugar perquè se seguida es trenca i queda malament. Però no! La varem encertar de ple, ens va quedar boníssim. Doncs aquí tenim la recepta del “fetge d’ànec amb avellanes (DOP) de Reus i mousse de moniato. La varem treure del programa cuines de TV3.

De postres no varem innovar massa perquè resulta que la Carme (ja he dit que és molt bona cuinera) ja o havia fet, se’ns va avançar!. Varem fer les boletes de pastanaga amb coco per aprofitar el coco que ens havia sobrat dels panellets i ella ens va dir que ella també ho feia. Clar! que és difícil sorprendre una persona que ja te tantes aventures passades però les nostres li van agradar moltíssim (que ens tenia de dir una padrina orgullosíssima del seu net).


Ingredients per a 4 persones: 500 gr. de pastanaga, 500 gr. de coco sec ratllat (el dels panellets) i 500 gr. de sucre.

Pelem les pastanagues i les tallem a trossos, les posem en un cassó a bullir fins que estiguin ben cuites i les deixem refredar.
Amb l’ajuda d’una forquilla aixafem la pastanaga, ben fina. I posem el sucre i ho barregem. Seguidament i posem 400 gr. del coco i en reservem 100 gr. per arrebossar-les després.

Quan ho tinguem ben barrejat comencem a fer boletes (de la mida que us facin gràcia, però si són petites són més capritxoses). Les arrebossem amb els 100 gr. de coco i seguidament cap al damunt un paperet de “magdalena mini”.

Aquesta recepta la vaig treure ja fa molt temps una revista d’aquelles que hi ha a la saleta d’espera del dentista. No se n’hi quina és perquè vaig estripar el tros i me la vaig amagar a la bossa. Gràcies Sr. Dentista !!

Doncs ara crec que cada vegada que els pares de l’Andreu marxin la Carme no dubtarà pas en trucar-nos ràpid perquè la visita a la vella carmanyola li va agradar molt i no ens venia d’una hora per marxar cap a casa seva.

Bon profit!

UN ANIVERSARI ESVENTEGAT!

El cap de setmana passat la vella carmanyola va fer “1 anyet”, que jovenets que som!!

El dissabte ens varem aixecar amb moltes ganes de fer coses i de tomar moltíssim ja que al nostre poblet era la fira. El problema va ser que feia un vendaval que no deixava fer res. Si anaves a veure exposicions et prenia l’aire, si anaves a veure els cavallets dels nens no i havia ningú (clar! els papes devien tenir por de refredar la canalla). El diumenge varen fer castells i no els van poder fer més alts que de vuit ja que els vent els feia trontollar, tota una llàstima de fira. Realment una pena!!

Tot i que la fira va ser molt esventegada el dissabte ens va venir a veure la Ivet i els seus pares i varem estar dinant tots “6” juntets i dic “6” perquè la mama de la Ivet porta una germaneta a la panxa.

La vella carmanyola per aquesta ocasió va rebuscar i rebuscar tots els llibre de cuina de casa per fer un àpat ben original i varem acabar menjat: de primer una amanida de taronja a la vinagreta de taronja (La cuina et dóna joc “Mireia Carbó”), de segon una barreja de recepta meva amb una inspiració de una recepta del llibre (Entrants calents de la Mariona Quadrada) i en van sortir uns raviolis de foie amb camagrocs i parmesà. De postres no ens varem complicar massa i en aquesta ocasió ens varem decantar per una coca de iogurt amb pinyons de la revista CUINES (gener del 2006).

Comencem que avui tenim teca de veritat per explicar tot aquest àpat!!

AMANIDA DE TARONJA A LA VINAGRETA DE TARONJA

Ingredients per a 4 persones: 1 enciam, 4 taronges ben maques (ara és el temps i estan boníssimes, aprofiteu-ho), 100gr. de canonges, 1 grapat d’avellanes (jo me les vaig descuidar L ) 4 tomàquets vermells i forts i 1 pot petit de blat de moro.
(pernil d’ànec que la recepta original no en porta però jo vaig innovar una mica)

Ingredients per la vinagreta: 1 taronja, 1 ceba tendra, 6 fulles de menta fresca, 1 culleradeta de sucre, 100 ml. d’oli d’oliva, sal i pebre.

Comencem per l’amanida: Renteu i talleu l’enciam. Renteu els canonges i eixugueu-los. Renteu els tomàquets i talleu-los a grills.

Peleu les taronges i talleu-les a rodanxes (si teniu guillotina queden perfectes). Col·loqueu-les a la base dels plats formant un cercle. Al centre del plat feu una muntanyeta amb l’enciam i els canonges. Col·loqueu els grills de tomàquet al voltant i acabeu les amanides amb unes quantes avellanes picades i una mica de blat de moro.

A la vinagreta: Agafem un vol. Tallem i piquem la ceba tendra ben fina. Espremeu la taronja. Piquem les fulles de menta. I posem sucre, oli d’oliva i un pessic de sal i pebre. O batem energèticament i ho repartim una mica per cada amanida.

Jo també i vaig posar uns tallets de pernil d’ànec tot i que a la recepta de la Mireia no n’hi ha però em va semblar que no i desentonaven i realment i queda molt bo. Per altre banda em vaig descuidar de posar-hi les avellanes picades que també i tenen de donar un puntet cruixent. Però així tinc un motiu per repetir-la! Jejeje

De segon vaig trobar una recepta de tallarines fresques amb salsa de bolets i encenalls de parmesà. I em va venir al cap que al congelador tenia dos paquets de raviolis de foie congelats desde feia un temps, a la nevera una bossa de camagrocs i un sobret de parmesà en pols i que era una bona ocasió per innovar un bon plat de pasta.

RAVIOLIS DE FOIE AMB CAMAGROCS I PARMESÀ

La recepta més o menys la vaig treure del llibre de la Mariona Quadrada però l’explico tal com la vaig fer jo.

Ingredients per a 4 persones: 500 gr. de raviolis de foie, 700 gr. de camagrocs, 1 porro, 1 ceba grosseta, 250 ml. de caldo de pollastre, 200 cc. de crema de llet, sal, oli i si teniu encenalls de parmesà és més bonic però jo el tenia en pols.

Primer bullim els raviolis tal com ens indica les instruccions de la caixa, un cop fets els escorreu i poseu unes gotetes d’oli perquè no enganxin. Reserveu-los.

Per una altre banda trinxeu el porro i la ceba ben petits i salteu-ho en una paella amb oli. Afegiu-hi els camagrocs. Quan estigui tot cuit tireu-hi el caldo, deixeu-ho 5 minutets, successivament poseu-hi la crema de llet, la sal i deixeu-ho 5 minutets més. Poseu els raviolis repartits per cada plat i la salsa que acabem de fer pel damunt. Repartiu els encenalls de parmesà i amb el meu cas jo i vaig posar el parmesà en pols.


Doncs ja em arribat a les postres!!

Vaig decantar-me per una coca de iogurt una mica més actualitzada que la típica ja que la Ivet quan s’aixecaria de la migdiada podria berenar-ne un tros i així va ser!

COCA DE IOGURT AMB PINYONS


Ingredients per a 4 persones (però nosaltres ens en va sobrar): 200 gr. de sucre, 1 iogurt de llimona, 125 gr. de farina, 3 ous, un polsim de sucre (pel damunt), 1 sobre de llevat Royal, pinyons (tants com us facin gràcia), pell de llimona, oli d’oliva, un raig d’anís.

Comencem baten i muntant els ous amb el sucre. Barregem la farina i el llevat. Quan ja hagueu muntat els ous, barregeu-hi delicadament el iogurt batut amb l’ajuda d’una espàtula.
Incorporeu-hi la farina i el llevat. Afegiu-hi la pell de llimona i poseu-ho en el motlle que ja tindreu encamisat amb l’oli i la farina prèviament. Afegiu-hi per sobre un grapat “generós” de pinyons un polsim de sucre.
Coeu-ho a 200 ºC durant 25 minuts aproximadament (aneu controlant que els forn tots són diferents).

En el moment en què la coca surt del forn i tirem un raig d’anís pel damunt.

Bon profit!


Aprofito per posar unes fotos que va fer el meu cosí Toni el diumenge al matí pel poble. No en tenim gaire perquè amb tant de vent no és podia fer res.

També aprofito per posar-ne una de fa dos setmanes que varem anar fins a Masbarrat amb bicicleta i ens varem trobar un ramat de bens. Em va fer gràcia perquè feia molt de temps que no en veia.


No em fet res d’especial per celebrar el primer aniversari de la vella carmanyola ( ja que a la Vila feia molt mal temps) però ho farem, ens queda pendent de fer un pastis d’aniversari i enviar-ne virtualment un tros a tots els nostres visitats i amics!