Aquests dies són d'aquells que vas pel carrer i tot ja està preparat pel Nadal. Jo ja vaig pensant com posaré la taula, els regals,l'arbre, el pessebre i un llarg etc... Buscant buscant pels llibre de cuina de casa un bon àpat nadalenc m'han sortit les trufes de la Gemma Lienes que vaig fer el passat març per celebrar l'aniversari de l'Andreu, i he dit vaig a actualitzar el blog que poder algú els farà favor tenir-la recepta per aquestes dates.
Les vaig treure del maravellós llibre de la Gemma Lienes, US ESPERO A TAULA. De la editorial Columna. Val la pena, bueno un llibre sempre val la pena!
Doncs aquí us deixo les trufes, ho copio literal del llibre que es com les vaig fer jo.
INGREDIENTS:
400 g. de xocolata negra, 30 o 40 g. de cacau pur o, encara millor, macarronets de xocolata, 120 g. de mantega, 3 rovells d'ou i una copeta de Cointreau (jo no en tenia i vaig posar whisky).
1. Desfer la xocolata dins un pot amb 3 o 4 cullerades d'aigua al bany maria. (Jo això ho vaig fer el microones). 2. Quan la xocolata està desfeta tirar-hi, fora del foc, 120 g. de mantega i desfer-la (si cal, es pot posar un moment més al foc). 3. Incorporar-hi, fora del foc, 3 rovells d'ou d'un en un, i la copa de licor. 4. Abocar-ho en una plata plana i posar-ho al congelador. 5. Quan comença a tenir una certa duresa, però encara no està congelat, treure-ho del congelador. Amb una cullera i amb l'ajuda de les mans, fer-ne boletes. 6. Enfarinar les trufes amb el cacau en pols o els macarronets de xocoltata. Mantenir-les en fred fins al moment de servir.
La quantitat de licor dependrà de com us agradin d'emborratxades les trufes!
Per fi tenim aquí la meva estació de l’any preferida, i crec que de molta gent. L’estiu ja és aquí i amb ell ha arribat: la piscineta, la platgeta, els tirantets, la fruita dolça, les festes majors, les amanides, els gelats ...
A casa quan arriba l’estiu sembla que siguem un regiment perquè la nevera ens queda petita. La entaforem a “tope” de totes aquelles coses que l’hivern ens priva. Una de les coses que més trobem a faltar durant l’hivern són aquestes fruites i verdures de l’horta que fan tanta olor, vist a les comprades. Per això avui proposo dos tipus de carpaccios diferents, però molt grumets.
CARPACCIO DE CARABASSO AMB FOIE
Ingredients (per fer-ne un plat al mig per picar entre 4 persones):
Mig carabassó
Un parell de cullerades de melmelada de tomàquet
Un tros de foie
Sal grossa
Agafem un plat gros i pla, li escampem les dues cullerades de tomàquet per tot el fons. Agafem el carabassó i sense treure-li la pell el tallem a la mandolina ben finet. El col·loquem tot ben ordenat pel plat a damunt de la melmelada de tomàquet.
A damunt i rallarem el foie que l’haurem tingut un bon rato al congelador perquè ens quedi dur i ens sigui més fàcil ratllar-lo. Posarem una mica de sal grossa per sobre del foie i cap a la taula.
Jo vaig utilitzar una melmelada comprada però si és feta a casa molt millor.
CARPACCIO DE COGOMBRE AMB ATUN
Ingredients (per fer-ne un plat al mig per picar entre 4 persones):
Mig cogombre
Mitjà ceba tendre
Mitjà tomaca
1 llauna de tonyina (millor amb oli d’oliva)
Oli d’oliva
Crema de vinagre balsàmic de mòdena
Sal grossa
Pelem el cogombre i amb la mandolina filetegem ben fi. El col·loquem ben ordenat amb un plat gran i pla.
Tallem la ceba a dauets ben petits i fen una primera capa per sobre del cogombre. El tomàquet també a dauets petits i fen una segona capa per damunt de la ceba. A damunt de la tomàquet i esmiquem de tonyina, el repartim bé per tot el plat.
Seguidament hi tirem un bon raig d’oli d’oliva, fen unes passades de crema de vinagre balsàmic de mòdena, i per finalitzar-ho una miqueta de sal grossa. Llestos!
Aquesta entrada d’avui la dedico a l’Iris que s’ha passat totes les festes de St. Joan bronzejant-se sota la llum de l’escriptori .Encara te examen finals i des de la vella carmanyola li enviem un grapat de forces per seguir lluitant una mica més. Ànims eixerida nostra!
Ai! Que me’n descuidava també us deixo una altre obre d’art de les meves per aquí (si algú vol la plantilla que m’envií un e-mail) i ara si fins una altre!
Doncs ens ha passat l’any volant i no ens em adonat que ja tornava a ser "TEMPS DE FLORS A GIRONA". Però aquest any ha estat un temps de flors diferent ja que els nostres estimats Gironins (Julià i les Montses) no i eren. Ja podeu veure quina mena de Gironins que vas a veure’ls i no i són! La Montse d’Amer si que no la varem pas poder veure ja que era a passar el cap de setmana lluny, molt lluny. Però varem pensar molt amb ella. Amb en Julià i la Montse, si que varem poder fer un soparet ràpid en un local gironí que ells acostumant a freqüentar.Va ser un ratet petit però ja en varem tenir prou per posar-nos al dia.
Però el que si que varem poder guardir-ne molt i molt va ser dels magnífics patis, carrer, aparadors, places, escales i entrades plenes de flors.
Ens varem plantejar de matinar una mica més d’habitual que un dissabte normal, per arribar aviadet a Girona, aparcar a la primera i caminar, caminar i caminar pels meravellosos carrers que te.
No em cansaré de dir i repetir que Girona ens enamora, ens descarrega del nostre ambient habitual i tornem a casa com a nous, però aquesta vegada també us tinc de dir que varem tornar molt cansats. Crec que poca cosa ens varem deixar per visitar perquè ho varem xafardejar tot tot. Tant és així que aquí us deixo una mostra:
GIRONINS I GIRONINES FELICITATS PER TANTA FEINA I TANT BEN FETA, NO PARDEU L’ÀNIM DE CONTINUAR MOLT ANYS MÉS QUE ELS TARRAGONINS US VOLEM VENIR A VEURE!
Reprenem una altre recepteta al nostres desorganitzat bloc. Avui posem la mona que varem fer per menjar-nos el divendres sant. En Xavi i la Sandra van pujar a veure la professor del nostre poble i nosaltres els varem invitar a sopar i menjar mona.
No havia fet mai la mona i per ser el primer any vaig fer un popurri de receptes de varies persones. Per la massa de pa de pessic vaig agafar la d’un bon amic en Sergi. Ell pel meu aniversari em va fer el pastís i em va agradar molt la forma de fer-lo i la textura de la massa.
Per la massa de pa de pessic (8 persones):
8 ous
240 g. de sucre
120 g. de farina (fluixa)
120 g. de farina de moresc (maizena)
Mantega (per untar el motlle)
Escalfem el forn a 180º - 200º (depèn una mica del forn de cada casa) el nostre nosaltres el trobem bastant potent i el varem posar a 180º.
Mentres el forn s’escalfa agafem un vol i posem els ous sencers, amb el batedor de barnilla elèctric els fem doblar el seu volum. Una vegada doblat i posem el sucre i repetim d’acció. I finalment la farina i la farina de moresc tamisada, te de tornar a doblar el seu volum.
Amb un motlle rodo prèviament untat amb mantega i espolvorejat amb farina i aboquem la mescla anterior.
Ho enfornem entre 30 o 45 minuts.
Jo com que no havia fet mai la mona vaig tenir la genial idea de preguntar de que els faria il·lusió la mona els de casa i em van dir de melmelada per dintre i gema pel damunt! Ostres quin repte ;)
Us deixo el link aquí de com ho expliquen. Jo no vaig variar res, la vaig fer ben exactament com ells i encara que me’n va sobrar em va quedar molt bona. La sobrera em va servir per l’esmorzar l’endemà.
Doncs ara anem a muntar la primera mona de la vella carmanyola:
Desemmotllem el pa de pessic ja fred.
Tallem amb un o dos talls horitzontals.
Escampem la melmelada (jo en aquest cas vaig fer servir un pot dels que ja venen fet).
Tanquem bé el pa de pessic que coincideixin totes les capes.
Untem generosament amb la gema tota la mona (pels costats també).
Enganxem als costats ametlla filetejada i torrada.
Decorem amb cireretes, pollets, plomalls de colors i tot el que la nostra imaginació...
Una altre opció si som xocolaters, és posar fideus de xocolata pels voltants.
Avui recupero les galtes de porc que vaig fer pels multi sopar del meu aniversari. Vaig triar galtes de porc per varis motius: perquè en caven moltes al forn, perquè es un tall molt melós i tendre, perquè sabia que els meus convidats no acostumen a cuinar-ne i així l’èxit era segur.
La recepta és la tradicional que la meva mare sempre a fet. Jo la faig servir sempre i sempre m’ha funcionat per lo tant endavant amb les galtes...
Ingredients per 4 persones:
8 galtes de porc (dos per persona, qui no tingui tanta gana que la guardi per un altre àpat) 1 ceba grosseta 3 tomacons de penjar 4 alls 1 ramillet d’herbes 1 porro 1 fulla d’àpid Uns brinc de julivert 1 gotet de vi blanc (mida dels de cigaló) 1 gotet de vi ranci (mida dels de cigaló) 1 litre de caldo de pollastre o vegetal 75 grs. de panses 50 grs. de pinyons Sal Pebre Oli
Posem a escalfar el forn a 200º. Pesem amb la balança de la cuina totes les galtes (ja que segons el pes les tindrem més o menys temps al forn). La carn la meva mare sempre em diu una hora per quilo, és a dir que si peses 2 quilos li tindrem 2 hores.
Agafem una llauna de les que és poden posar al forn i tirem un bon raig d’oli d’oliva (ben bo), col•loquem les galtes ben arrenglerades. Les empolvorarem amb la sal i el pebre. Tallem la ceba, els tomacons, el porro, l’àpid i el julivert. Ho posem tot ven repartir per la llauna, inclús si ens queda petita pel damunt del tall i posem també el ramillet de les herbes. Agafem el got de vi blanc i el de vi ranci i ho reguem tot. I finalment, posem el caldo i cap al forn.
Passat el temps (això depèn del pes del tall), les traiem del forn i les separem totes les galtes en una altre llauna i les verdures més el seu suc a un vol per passar-ho pel braç elèctric (jo l’únic que no i poso són el ramillet d’herbes, el trec abans de triturar-ho).
A la llauna que tenim les galtes i repartim les panses i els pinyons. Quan haguem triturat totes les verdures ho passem pel colador xines, repartim bé el suc per tota la llauna. Mirem que totes les galtes quedin ben cobertes del suc i cap al forn 15’ més.
Ho aplatem bé i si tenim una bona panera de pa de pagès millor perquè aquestes galtes estan per sucar-hi molt de pa.
Tinc de plantejar-me d’aprendre a programar les sortides dels posts de la vella carmanyola perquè em trobo que tinc un munt de receptes i coses per posar com aquest post d’avui que encara és de finals de l’any passat.
Cuino molt però que no m’organitzo a l’hora de penjar les receptes i les fotos. Hauré de fer un propòsit perquè sinó aquesta vella carmanyola no té cap ordre.
El post d’avui fa la tira que l’hauria hagut de penjat. Més que res perquè es l’àpat del dia de l’aniversari del meu pare. El meu papa va fer 81 anys el dia 16 de desembre del 2009 i jo encara el tinc de posar. Pobre papa! Sort que els papes no s’enfaden mai i tot el que fan les seves nenes per molt tard que sigui ho troben bé i els cau la baba igualment.
Doncs el dia 16 de desembre com ja es tradició a la vella carmanyola ens varem posar a la cuina pel més gran i guapo de la família el papa. Aquest any però no li varem regalar un creuer d’una setmana pel mediterrani com l’any passat: primer perquè això ja li em fet un cop i segon perquè cada any no es pot tirar la casa la finestra. Aquest any em estat pràctics i li varem regalar el TDT de totes les teles de casa seva que era una cosa que s’acostava l’hora però ningú pensava en comprar-los i una calefacció nova que la seva és va espatllar només començar el fred.
De dinar varem continuar amb una recepta de peix això si com cada any. No és que ell sigui molt de peix, la que a casa es de peix es la mama però un dia així nosaltres (Andreu i jo) trobem que el peix fa més festa.
Per la meva prestatgeria de les receptes, dels llibres de cuina i de les llibretes d’anotacions culinàries em tombava una recepta d’una orada a la merengue de salque vaig aprendre a fer el primer curs de cuina que vaig anar a Barcelona. El feia en David Lienes al bon preu del carrer Sicília, em va agradar tant que la vaig fer aquell mateix cap de setmana però no li vaig fer foto ni la vaig penjar, ja que aleshores encara no existia la vella carmanyola. Com que ens va agradar vaig pensar que aquesta era una ocasió immillorable per repetir-la i posar-la al nostre bloc.
Ingredients per a 4 persones:
1 orada d’uns 2 kg.
2 creps
1kg. de sal fina
Unes branques d’herbes aromàtiques: alfàbrega, farigola, romaní, espígol ...
Les clares de 12 ous
Pel farcit de l’orada:
300 gr. de ceba
300 gr. de carabassó
200 gr. de pebrot vermell
200 gr. de pebrot verd italià
300 gr. d’albergínia
2 alls
Una mica de pell de taronja ratllada
Una mica de gingebre
Salsa soja
Oli d’oliva, farigola i llorer.
Demaneu en la peixateria que us netegin l’orada: que li treguin les aletes, que l’escamin i li treguin les vísceres. Feu que us en treguin també l’espina central, però deixant la peça tancada per la banda del llom (cal treure-la per l’abdomen) i sense filetejar-la.
Prepareu el farcit: peleu la ceba i talleu-la a macedònia. Daureu-la, a foc lent amb l’oli d’oliva en un cassó tapat. Reserveu-la. Netegeu el carbassó, talleu-lo a daus de la mateixa mida que els de la ceba i saltegeu-lo amb molt poc l’oli d’oliva a foc viu en una paella. No cal pelar-lo ja que la pell donarà un bon color al preparat. Quan estigui daurat retireu-lo del foc i reserveu-lo. Repetiu l’operació amb la resta de les verdures i reserveu-les.
Piqueu l’all i poseu-lo a daurar en l’oli d’oliva a foc lent. Quan hagi agafat color, però abans que és cremi, mescleu-hi les verdures, condimenteu-les amb unes fulles de farigola i amb mitja fulla de llorer. Deixeu-les ofegar una estona fins que les verdures s’hagin amarat del gust de les herbes.
Peleu una mica de gingebre, piqueu-ne una mica. Ratlleu una mica de pell de taronja i afegiu-lo al preparat anterior. El gingebre fresc és molt picant pel que no n’heu d’abusar.
Condimenteu amb salsa de soja i reserveu.
Munteu les clares a punt de neu, preferiblement amb una batedora elèctrica perquè us quedin molt muntades. Sense deixar de batre afegiu-hi, a poc a poc, la sal fina. Es tracta d’usar el mateix procediment que per preparar un merengue Italià, encara que substituint el sucre per sal.
Disposeu una capa de merengue sobre la safata de forn, prèviament coberta per una silk-pad o un paper sulfuritzat. Col·loqueu-hi a sobre l’orada farcida de les verdures i embolicada per la crep. A l’interior del seu ventre també podeu col·locar-li alguna branca d’alguna herba aromàtica.
Cobriu el peix amb la resta del merengue. Treballeu el merengue amb una paleta i doneu-li forma de peix. Feu-hi petites incisions amb la punta de la paleta plana simulant l’escames del peix (jo no ho vaig fer ja que el dibuix no acaba se ser el meu fort) i poseu-lo a coure al forn pre-escalfat a 250 graus durant uns 50 a 60 minuts.
Retireu el peix del forn i trenqueu-ne la crosta. Elimineu la crep i netegeu el peix de la pell i espines. Podeu acompanyar el peix de les verdures saltades.
Com tots els aniversaris sense pastís no són aniversaris. I no podia faltar pas un bon pastis perquè el papa és molt molt molt llépol. Ja feia dies que m’havia mirat un pastis de crema catalana que ja fa temps va posar la Mercè de la cuina per llaminers. La meva mare que se’l havia mirat amb mi em va fer el comentari: nena aquest el tens de fer per t’ho pare, que xalarà! I així ho vaig fer, aquí teniu la recepta.
Ah! Un apunt important: La Mercè li posat 5 fulls de gelatina. A mi no em va quallar amb 5 fulles i el vaig tenir de tornar a repetir-lo. Jo hi vaig posar una fulla de gelatina per ou. És a dir per 8 ous i un litre de llet, 8 fulles de gelatina.
Us el poso aquí una de les fotos que ell mateix va girar el numero 8 pel 1 i així en va bufar 18 d’anys. Ja veieu que ell el bon rotllo i l’humor no el perd passa.
Un any més papa i que en puguem celebrar molt molt més. MOLTES FELICITATS de l’Andreu i l’Anna que ja saps que l’estimem molt i que ens delim per veure’t feliç.
Divendres dia 15 de gener vaig fer 30 anys, però “modèstia apart” no ho semblo, eh! ;) estic del més ben conservada! Jejejeje Bromes fora i anem per feina.
No se’m va acórrer res més que amb un sol cap de setmana celebrar-ho amb les “nenes de la Vila”, la colla de Tarragona i amb els meus pares. Per lo tant vaig començar el divendres a sopar i vaig acabar el diumenge per dinar, dilluns no tenia ni gana! I no va de broma. A més fins i tot tinc una pansa a la boca de tant de “marxa”. Poder es que amb els 30 ja no tinc edat per segons quins excessos?
Quan vaig tenir la genial idea de fer tant festa amb un sol cap de setmana també em vaig tenir de pensar que podia fer amb molta quantitat que es dones un bon resultat tant el primer dia com l’últim. Després de pensar i pensar me’n vaig en recordar d’unes fabuloses gambes que sempre fa la meva tieta Concepció de la Llacuna.Són una gambes amb cava que els hi va ensenyar a fer la dona del meu cosí Joan, la Carme. Aquestes gambes són ideals per quan som molta colla a menjar i volem quedar bé.
GAMBES AMB CAVA
Ingredients (per 6 persones):36 gambes (6 per persona), 6 alls (1 persona), 1’5 cullerada de farina, 20 gr. d’ametlla torrada, 500 ml. de cava, julivert, oli, sal i pebre negre.
Posem la cassola al foc amb l’oli (abundant) i els alls sencers (compte que els alls és cremen ràpid), una vegada durats els retirem de la cassola i els posem amb un got pel triturar amb el braç elèctric. Tot seguit al got i posem, les ametlles torrades, el julivert, la sal, el pebre negre, la cullerada i mitja de farina i 250 ml. de cava. Ho triturem tot amb el braç elèctric i anem afegint la resta del cava.
A la cassola i posem les gambes crues que prèviament ja haurem netejat, ben repartides, la barreja del got per sobre i tenim de deixar que faci “xup-xup” a foc lent, tres quarts d’hora.
Una vegada fetes ens les podem menjar però si les mengem el dia següent us asseguro que estan boníssimes i molt ben confitades.
"De segon vaig fer GALTES DE PORC AL FORN, però ara bé el disgust, perquè no les puc explicar avui. Em va passar una cosa que amb l’any que fa que tinc del bloc encara no m’havia passat mai. NO VAIG FER LA FOTO CAP DELS TRES DIES!! És greu, eh! Tot i això no ho tinc perdut perquè resulta que en tinc dues al congelador però com podeu entendre després de menjar-ne 3 dies menjant el mateix ara no em bé massa de gust descongelar-les, fer la foto i menjar-me-les. Per lo tant el segon plat en aquesta ocasió em queda pendent per explicar-lo, però no patiu que ja sé que hi ha persones que el voleu veure i el posaré però d’aquí uns dies, val? Tot i això si algú te un compromís i necessita la recepta em podeu enviar un e-mail que us la passaré igualment."
De postres cada dia i va havercoses diferents: el primer sopar uns fabulosos coulant de xocolata que ja havia posat el bloc pel Nadal passat, el segon dia les postres me les van regalar i crec que són una bona ocasió perquè lacuinera estreni el seu bloc de cuina que te mig amagat i per començar. El tercer dia, estava ja tant “cau” de cuina, plats, gots, copes, estovalles, etc... que vaig tirar pel dret i vaig anar a comprar-me un pastís a la pastisseria.
Us deixo un SLIDE d’alguns dels moments del cap de setmana. També aprofito per tornar a donar les gràcies a tots (Vila-rodonins, Vila-rodonines, Tarragonins, Tarragonines, etc...) per haver-me fet companyia el dia del meu aniversari, pels meravellosos regals que m’heu fet i que disfrutaré a la vostra salut. Per molt anys ho pugem celebrar tots junts! Una forta abraçada! Bon profit!
