dimarts, 24 de novembre del 2009

AQUEST DIUMENGE VA VENIR A DINAR UNA PERSONA MOLT MOLT ESPECIAL!

La Carme...

La padrina de l’Andreu va venir a dinar a casa, soleta (sense els pares de l’Andreu, els meus sogres) no havia vingut mai però aquest diumenge els pares de l’Andreu tenien un compromís i nosaltres ens sabia greu que dines sola.
La Carme te 89 anys però “gràcies a Déu” encara es dutxa solà, es fa el llit, el dinar, el sopar i renta els plats. Això últim asseguda amb una cadira a davant la pica, però s’ha de veure l’espavilada que és i les ganes que te de fer coses tot i l’edat que té i que les cames no l’acompanyen gens.

El dissabte a la tarda l’Andreu i jo ens varem posar mans a l’obra perquè els dinar de l’endemà era tot un repte davant d’una gran cuinera com la Carme que sap tots els programes de cuina de la televisió i l’hora que els fan.

Varem fer uns entrants que no tenen gaires secrets perquè bàsicament els compres ja fets però estaven boníssims per lo tant també els posarem.

Entrants: Navalles amb oli de julivert, figues farcides de foie, carpaccio de tonyina, salmó fumat i pa integral amb pruna.





Navalles amb oli de julivert

Un vol amb aigua, sal, una cullerada sopera de farina i les navalles (la quantitat que et vingui de gust ho depenent de la gana que i així). Les tens 24 hores així a la nevera (això es fa perquè purguin, és un “troquilló” de la Conxi la peixatera de Vila-rodona).
L’endemà les varem escórrer i les varem passar per sota el raig de l’aigua. La planxa ben calenta i les posem per obertura directa ala planxa. Quan s’obrin cap a la safata i per damunt una mica oli de julivert (simplement tallem el dia abans una mica de julivert amb oli en un vol i agafa el justet). Un polset de sal i cap a la taula que això es bo calentó!

Figues farcides de foie

Això si que o vaig comprar tal qual la única cosa que i vaig fer és escalfar-les mig minut al microones a mínima potencia.
Les vaig comprar a la botiga d’uns bons amics i clients que tenen d’aquelles coses que fan esvair els sentits dels bons gastrònoms.
Podeu fer-vos una petita visió aquí .

Carpaccio de tonyina

També vaig comprar a Casa Vidal, simplement el vaig treure de l’envàs al buit al matí i el vaig deixar a sobre el marbre de la cuina fins l’hora de dinar.
El poses en un plat que quedi ben repartir amb un bon raig d’oli, sal gruixuda o escames i herbes provençals.

Salmó fumat

Això també ho vaig comprar fet però era de Ca la Lluïsa (la botiga del poble), en aquesta ocasió no puc posar la web perquè no en te però després de llegir el meu post igual l’animo a fer-se’n una!

Igual que la tonyina: el vaig treure de la bossa el matí i l’hora de dinar el vaig regar amb una miqueta de vinagre balsàmic de modena del meu bon amic Jordi de Vinagres Guarro de Montblanc. I vaig posar un polsim d’anet sec i cap a la taula.

Per acompanyar el carpaccio i el salmó vaig fer el dia abans un pa integral amb prunes.

Vaig tallar ben petites 100 gr. de prunes seques i sense el pinyol, mig quilo de farina integral, una cullerada de sal, 25 gr. de llevat fresc (del merca... ) i 350 ml. d’aigua. Tot això amb el programa nº 3 de la meva panificadora.

De primer plat varem tornar a repetir l’arròs amb cava del Karlos Arguiñano (MIS RECETAS FAVORITAS), i dic repetir perquè una vegada ja el varem posar al bloc però al cap d’uns dies fent proves i com sempre s’ha de pagar la novetat se’ns va esborrar. Però com que és un plat per repetir i repetir de la bo que esta aquí us el torno a deixar.



Ingredients per a 4 persones: 4 tasses d’arròs, 1 ceba petita, 1 litre de cava, 500 ml. de caldo de pollastre (ho una pastilleta de caldo concentrat), 200 ml. nata per cuinar, 100 gr. de formatge parmesà amb pols, oli d’oliva i sal.

Posem la ceba tallada petitona amb oli d’oliva a la paella, quan estigui torada (al punt no recremada) i posem l’arròs i li donem unes voltes.
Posem el cava i que se’l begui. El caldo a poc a poc. El deixem uns 20 minuts, dos minuts abans d’acabar el tastem de sal, posem la crema de llet i el formatge. Ho barregem bé, ens te de quedar tipus “risotto / paella”.

De segon varem arriscants molt perquè varem triar una recepta que no havíem fet mai, amb el perill que no quedes bé, ja que amb el fetge d’ànec no és pot jugar perquè se seguida es trenca i queda malament. Però no! La varem encertar de ple, ens va quedar boníssim. Doncs aquí tenim la recepta del “fetge d’ànec amb avellanes (DOP) de Reus i mousse de moniato. La varem treure del programa cuines de TV3.


De postres no varem innovar massa perquè resulta que la Carme (ja he dit que és molt bona cuinera) ja o havia fet, se’ns va avançar!. Varem fer les boletes de pastanaga amb coco per aprofitar el coco que ens havia sobrat dels panellets i ella ens va dir que ella també ho feia. Clar! que és difícil sorprendre una persona que ja te tantes aventures passades però les nostres li van agradar moltíssim (que ens tenia de dir una padrina orgullosíssima del seu net).



Ingredients per a 4 persones: 500 gr. de pastanaga, 500 gr. de coco sec ratllat (el dels panellets) i 500 gr. de sucre.

Pelem les pastanagues i les tallem a trossos, les posem en un cassó a bullir fins que estiguin ben cuites i les deixem refredar.
Amb l’ajuda d’una forquilla aixafem la pastanaga, ben fina. I posem el sucre i ho barregem. Seguidament i posem 400 gr. del coco i en reservem 100 gr. per arrebossar-les després.

Quan ho tinguem ben barrejat comencem a fer boletes (de la mida que us facin gràcia, però si són petites són més capritxoses). Les arrebossem amb els 100 gr. de coco i seguidament cap al damunt un paperet de “magdalena mini”.

Aquesta recepta la vaig treure ja fa molt temps una revista d’aquelles que hi ha a la saleta d’espera del dentista. No se n’hi quina és perquè vaig estripar el tros i me la vaig amagar a la bossa. Gràcies Sr. Dentista !!

Doncs ara crec que cada vegada que els pares de l’Andreu marxin la Carme no dubtarà pas en trucar-nos ràpid perquè la visita a la vella carmanyola li va agradar molt i no ens venia d’una hora per marxar cap a casa seva.

Bon profit!

15 comentaris:

Gemma ha dit...

Uau, segur que la padrina de l?andreu va quedar enusiasmada amb aquest dinaràs! L'arrebossat amb avellanes del foie deu quedar deliciós... i ja m'he apuntat la recepta de les boletes de coco i pastanaga de la padrina, que segur que han de ser un vici de no parar :)
Estic segura que a partir d'ara tindreu la padrina a dinar cada diumenge!

El cullerot Festuc ha dit...

Quina sort poder gaudir de la vostra padrina, se la veu en plena forma!!!!
El dinar boníssim...pero a mi el fetge d'ànec només m'agrada fet micuit! :) Les boletes de pastanaga i coco super originals!!!!
Petunets i felicitats!!!
Eva.

Maria ha dit...

Noia, quin gran menú vàreu preparar. Supercomplet en tots els aspectes.
La convidada devia de quedar ben servida. Les trufes de pastanaga i coco són del seu temps, una recepta de les que es feien abans.
Petons..

maragda ha dit...

Quina padrina que teniu! si la meva visquès segur que també la tractaria com a una reina, com vosaltres la vostra.
Les receptes extraordinàries!
B7's

Glòria ha dit...

I ja va poder amb tot aquest menjar la padrina?, Perquè mira que el menú és considerable, i les persones grans, teòricament, mengen poquet.

Felicitats per tenir una padrina tant eixerida!

Francesc ha dit...

Quin àpat més bo!!! Quina enveja (sana) poder fer-li un dinar tan bo a una persona que estimeu i ha fet tant per vosaltres. Enhorabona

Vanesuky ha dit...

Ostres quina energía amb aquesta edat!!I quins plats més bons li heu preparat, devia quedar encantada!!!

Petonets macos,

Vanesuky.

La Llibreta Viatgera ha dit...

El pròxim cop jo també m' apunto al dinar amb la padrina, deu ni do quina feinada, això si vàreu quedar la mar de bé, estic segura que cada diumenge la tindreu a dinar a casa i amb molt d' orgull! Felicitats!!

Un petó! Beth

bajoqueta ha dit...

Qué bonic tenir una convidada tan especial!

Un menú genial, que segur voldrà repetir i s'autoinvitarà més d'un cop jajaja

Su ha dit...

Me ha encantado el post!! Es entrañable. Os mando un beso a todos

Anna ha dit...

Creo que con ella pasasteis satisfactoriamente la prueba del algodon, pues aunque sea una experta en cocina, los platos que les presentasteis estubieron a la altura de una gran chef.
Besos.

illetapitita ha dit...

Carai!
Segur que la padrina de l'andreu torna!!!
Jo també ho faria!
Una abraçada!

ANNA I CARLES ha dit...

Felicita a l'Andreu per tindre una padrina molt joveneta. Espero que nosaltres arribem tant bé o igual com esta ella.
Anna!!!! t'has lluit amb aquet menú!!!! que volies conquistar a la padrina!!!! Pues ja la t'ens a la butxaca, per no dir-t'he que ara mes d'una vegada la tindràs a casa i com sempre, vosaltres estareu molt contents i agust de tindre-la.
M'alegro moltissim, pero molt, que tots vosaltres, juntament amb la padrina hagueu disfrutat del dinar i de la Bona companyia i sobre tú Anna que has disfrutat en fer el dinar tant especial. Un peto molt gran.

MªJose-Dit i Fet ha dit...

M´encanta aquesta entrada, les persones grans són especials oi que si? i trobo que ha de ser un orgull per nosaltres per això m´agrada tan el vostre escrit...i el sopar...ufff...deliciós!! ja he pres bona nota de tot...petonets

la vella carmanyola ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. La padrina de l'Andreu és un encant de persona i se la pot portar a tot arreu pq s'ho menja tot tot i ho troba tot molt bo!!

Gràciesssss