DINAR ANIVERSARI PAPA (16 de desembre del 2009)

Tinc de plantejar-me d’aprendre a programar les sortides dels posts de la vella carmanyola perquè em trobo que tinc un munt de receptes i coses per posar com aquest post d’avui que encara és de finals de l’any passat.

Cuino molt però que no m’organitzo a l’hora de penjar les receptes i les fotos. Hauré de fer un propòsit perquè sinó aquesta vella carmanyola no té cap ordre.

El post d’avui fa la tira que l’hauria hagut de penjat. Més que res perquè es l’àpat del dia de l’aniversari del meu pare. El meu papa va fer 81 anys el dia 16 de desembre del 2009 i jo encara el tinc de posar. Pobre papa! Sort que els papes no s’enfaden mai i tot el que fan les seves nenes per molt tard que sigui ho troben bé i els cau la baba igualment.

Doncs el dia 16 de desembre com ja es tradició a la vella carmanyola ens varem posar a la cuina pel més gran i guapo de la família el papa. Aquest any però no li varem regalar un creuer d’una setmana pel mediterrani com l’any passat: primer perquè això ja li em fet un cop i segon perquè cada any no es pot tirar la casa la finestra. Aquest any em estat pràctics i li varem regalar el TDT de totes les teles de casa seva que era una cosa que s’acostava l’hora però ningú pensava en comprar-los i una calefacció nova que la seva és va espatllar només començar el fred.

De dinar varem continuar amb una recepta de peix això si com cada any. No és que ell sigui molt de peix, la que a casa es de peix es la mama però un dia així nosaltres (Andreu i jo) trobem que el peix fa més festa.

Per la meva prestatgeria de les receptes, dels llibres de cuina i de les llibretes d’anotacions culinàries em tombava una recepta d’una orada a la merengue de sal que vaig aprendre a fer el primer curs de cuina que vaig anar a Barcelona. El feia en David Lienes al bon preu del carrer Sicília, em va agradar tant que la vaig fer aquell mateix cap de setmana però no li vaig fer foto ni la vaig penjar, ja que aleshores encara no existia la vella carmanyola. Com que ens va agradar vaig pensar que aquesta era una ocasió immillorable per repetir-la i posar-la al nostre bloc.

Ingredients per a 4 persones:

1 orada d’uns 2 kg.

2 creps

1kg. de sal fina

Unes branques d’herbes aromàtiques: alfàbrega, farigola, romaní, espígol ...

Les clares de 12 ous

Pel farcit de l’orada:

300 gr. de ceba

300 gr. de carabassó

200 gr. de pebrot vermell

200 gr. de pebrot verd italià

300 gr. d’albergínia

2 alls

Una mica de pell de taronja ratllada

Una mica de gingebre

Salsa soja

Oli d’oliva, farigola i llorer.

Demaneu en la peixateria que us netegin l’orada: que li treguin les aletes, que l’escamin i li treguin les vísceres. Feu que us en treguin també l’espina central, però deixant la peça tancada per la banda del llom (cal treure-la per l’abdomen) i sense filetejar-la.

Prepareu el farcit: peleu la ceba i talleu-la a macedònia. Daureu-la, a foc lent amb l’oli d’oliva en un cassó tapat. Reserveu-la. Netegeu el carbassó, talleu-lo a daus de la mateixa mida que els de la ceba i saltegeu-lo amb molt poc l’oli d’oliva a foc viu en una paella. No cal pelar-lo ja que la pell donarà un bon color al preparat. Quan estigui daurat retireu-lo del foc i reserveu-lo. Repetiu l’operació amb la resta de les verdures i reserveu-les.

Piqueu l’all i poseu-lo a daurar en l’oli d’oliva a foc lent. Quan hagi agafat color, però abans que és cremi, mescleu-hi les verdures, condimenteu-les amb unes fulles de farigola i amb mitja fulla de llorer. Deixeu-les ofegar una estona fins que les verdures s’hagin amarat del gust de les herbes.

Peleu una mica de gingebre, piqueu-ne una mica. Ratlleu una mica de pell de taronja i afegiu-lo al preparat anterior. El gingebre fresc és molt picant pel que no n’heu d’abusar.

Condimenteu amb salsa de soja i reserveu.

Munteu les clares a punt de neu, preferiblement amb una batedora elèctrica perquè us quedin molt muntades. Sense deixar de batre afegiu-hi, a poc a poc, la sal fina. Es tracta d’usar el mateix procediment que per preparar un merengue Italià, encara que substituint el sucre per sal.

Disposeu una capa de merengue sobre la safata de forn, prèviament coberta per una silk-pad o un paper sulfuritzat. Col·loqueu-hi a sobre l’orada farcida de les verdures i embolicada per la crep. A l’interior del seu ventre també podeu col·locar-li alguna branca d’alguna herba aromàtica.

Cobriu el peix amb la resta del merengue. Treballeu el merengue amb una paleta i doneu-li forma de peix. Feu-hi petites incisions amb la punta de la paleta plana simulant l’escames del peix (jo no ho vaig fer ja que el dibuix no acaba se ser el meu fort) i poseu-lo a coure al forn pre-escalfat a 250 graus durant uns 50 a 60 minuts.

Retireu el peix del forn i trenqueu-ne la crosta. Elimineu la crep i netegeu el peix de la pell i espines. Podeu acompanyar el peix de les verdures saltades.

Com tots els aniversaris sense pastís no són aniversaris. I no podia faltar pas un bon pastis perquè el papa és molt molt molt llépol. Ja feia dies que m’havia mirat un pastis de crema catalana que ja fa temps va posar la Mercè de la cuina per llaminers. La meva mare que se’l havia mirat amb mi em va fer el comentari: nena aquest el tens de fer per t’ho pare, que xalarà! I així ho vaig fer, aquí teniu la recepta.

Ah! Un apunt important: La Mercè li posat 5 fulls de gelatina. A mi no em va quallar amb 5 fulles i el vaig tenir de tornar a repetir-lo. Jo hi vaig posar una fulla de gelatina per ou. És a dir per 8 ous i un litre de llet, 8 fulles de gelatina.

Us el poso aquí una de les fotos que ell mateix va girar el numero 8 pel 1 i així en va bufar 18 d’anys. Ja veieu que ell el bon rotllo i l’humor no el perd passa.

Un any més papa i que en puguem celebrar molt molt més. MOLTES FELICITATS de l’Andreu i l’Anna que ja saps que l’estimem molt i que ens delim per veure’t feliç.

Bon profit!