diumenge, 27 de juny del 2010

ESTIU ESTIUET!

Per fi tenim aquí la meva estació de l’any preferida, i crec que de molta gent. L’estiu ja és aquí i amb ell ha arribat: la piscineta, la platgeta, els tirantets, la fruita dolça, les festes majors, les amanides, els gelats ...


A casa quan arriba l’estiu sembla que siguem un regiment perquè la nevera ens queda petita. La entaforem a “tope” de totes aquelles coses que l’hivern ens priva. Una de les coses que més trobem a faltar durant l’hivern són aquestes fruites i verdures de l’horta que fan tanta olor, vist a les comprades. Per això avui proposo dos tipus de carpaccios diferents, però molt grumets.


CARPACCIO DE CARABASSO AMB FOIE


Ingredients (per fer-ne un plat al mig per picar entre 4 persones):


Mig carabassó

Un parell de cullerades de melmelada de tomàquet

Un tros de foie

Sal grossa



Agafem un plat gros i pla, li escampem les dues cullerades de tomàquet per tot el fons. Agafem el carabassó i sense treure-li la pell el tallem a la mandolina ben finet. El col·loquem tot ben ordenat pel plat a damunt de la melmelada de tomàquet.

A damunt i rallarem el foie que l’haurem tingut un bon rato al congelador perquè ens quedi dur i ens sigui més fàcil ratllar-lo. Posarem una mica de sal grossa per sobre del foie i cap a la taula.


  • Jo vaig utilitzar una melmelada comprada però si és feta a casa molt millor.


CARPACCIO DE COGOMBRE AMB ATUN



Ingredients (per fer-ne un plat al mig per picar entre 4 persones):


Mig cogombre

Mitjà ceba tendre

Mitjà tomaca

1 llauna de tonyina (millor amb oli d’oliva)

Oli d’oliva

Crema de vinagre balsàmic de mòdena

Sal grossa


Pelem el cogombre i amb la mandolina filetegem ben fi. El col·loquem ben ordenat amb un plat gran i pla.

Tallem la ceba a dauets ben petits i fen una primera capa per sobre del cogombre. El tomàquet també a dauets petits i fen una segona capa per damunt de la ceba. A damunt de la tomàquet i esmiquem de tonyina, el repartim bé per tot el plat.

Seguidament hi tirem un bon raig d’oli d’oliva, fen unes passades de crema de vinagre balsàmic de mòdena, i per finalitzar-ho una miqueta de sal grossa. Llestos!



Aquesta entrada d’avui la dedico a l’Iris que s’ha passat totes les festes de St. Joan bronzejant-se sota la llum de l’escriptori .Encara te examen finals i des de la vella carmanyola li enviem un grapat de forces per seguir lluitant una mica més. Ànims eixerida nostra!


Ai! Que me’n descuidava també us deixo una altre obre d’art de les meves per aquí (si algú vol la plantilla que m’envií un e-mail) i ara si fins una altre!