dimecres, 22 d’abril del 2009

VERSIÓ DEL FLAÓ EIVISSENC

Avui faig la meva primera aportació al HEMC, em fa molta il.lusió endinsar-me en aquesta nova aventura. De fet em vaig endinsar al món del blog al conèixer la Gemma i aquesta vegada que ella es l'amfitriona del HEMC, ha estat la oportunitat per tornar-me atrevir a fer una cosa nova a la xarxa blocaire.

Després de pensar i pensar he arribat a la conclusió que faria una recepta molt senzilla, ja que és la meva primera vegada i em feia por que em quedes com un "xuxu".

He fet aquesta versió de flaó eivissec perquè ja fa bastant de temps la vaig veure al programa la cuina de l'Isma de TV3. La vaig imprimir i sempre pensava que la faria i avui arribat l'hora. "Ho veieu com sempre s'ha de guardar tot!, sempre arriba el dia que li treus la pols i et fa servei".

A nosaltres ens agradat molt, hem trobat que pot servir tan com de primer plat, acompanyat d'un boquet d'enciams de colors, unes maduixes i un vinagre bàlsamic de maduixa, com de postre, acompanyat d'una mica de confitura al gust del consumidor. Nosaltres com que som uns fanàtics de les maduixes no hem dubtat en posar-li de maduixa.

Som-hi doncs, aquí va la meva recepta per
HEMC-32 (Hojaldre).



hemc 32 - hojaldre

Ingredients per 6 persones: 6 vol-au-vents de pasta de full, 300ml. de crema de llet, 1 raig de licor d'herbes eivissenques (jo no en tenia i he posat CHARTEUSSE GROC, que es més tarragoní), 150g. de sucre moreno, fulles de menta, 2 rovells d'ou, 1 ou sencer i 200g. de formatge de cabra.

Posem en un cassó al foc la crema de llet, el sucre i el formatge de cabra a trossets. Ho escalfem fins que el formatge de cabra comenci a desfer-se. Barregem en un bol els rovells i l'ou i o batem tot amb un batedor de mà, sense muntar les clares.Triturem amb la batedora elèctrica la barreja de crema de llet, el sucre i el formatge, fins que n'obtinguem una crema. Sense parar de batre els ous, hi afegim la crema, a poc a poc.Piquem la menta, l'afegim a la mescla i ho barregem tot amb un batedor de mà. Escalfem el forn a 180º C. Omplim els vol-au-vents de pasta de full amb la crema batuda, intentem que no es vessi (a mi se'm m'han vessat una miqueta), i els posem al forn, a 180º C, uns 7 minuts.

Bon profit!

dimarts, 21 d’abril del 2009

AVUI DUES DE CLOÏSSES

Avui després de les vacances de setmana santa i d'estar molts dies sense posar-m'hi en sèrio, en poso dues de cloïsses que són de l'Eva del Cullerot. Les receptes de l'Eva són molt aconsellables perquè sempre queden bé i sempre triumfes!!

La primera és: Crema de carxofes amb cloïsses.

És boníssima, no us la deixeu perdre per res. Trobareu com es fa aquí.

La segona és: Fesols del ganxet amb cloïsses.

El que jo hi vaig afegir: uns talls de llom de bacallà prèviament remullats, enfarinats i sofregits. I la resta ho vaig fer igual que la recepta de l'Eva que la trobareu aquí.



En la meva foto casi no es veu el bacallà, em va quedar ben cobert de fesols! ;))

Avui com que he tingut poca feina l'hora d' explicar les receptes, aprofito i poso dos slides. Avui tot va de dos, jejeje! Un sobre les fotos de Florència i Pisa i l'altre de Monaco i Montecarlo. D'aquesta manera ja quedarà aclarit el creuer de celebració dels 80 anys del papa.






Bon profit!

dimarts, 7 d’abril del 2009

OLIVES ARBEQUINES

Al novembre vam anar a collir les olives per posar-les a l'aigua amb sal. Les vam arreglar, envasar i les vam deixar a baix al rebost. Però l'altre dia l'Andreu em va dir: Anna, no tindríem de tastar les olives? Ostres! quines olives ens han quedat!

Es la primera vegada que fem les olives i l'hi vaig preguntar a la nostra veïna Angelina de" Cal Gallarder"com és feien. El resultat ens ha sorprès, són tant bones amb el punt just de sal, gens amargues. Que encara que sigui una mica tard, nosaltres hem dicidit que el post d'avui va sobre les "olives arbequines".




Primer com heu vist a les fotos les vam anar a collir amb (lluna vella), això es molt important perquè una vegada fetes i envasades no es tornin toves. Després les vam posar a la mateixa senalla que les havíem collit plena d'aigua de l'aixeta. Durant 9 dies s'ha de canviar cada dia l'aigua, és a dir, abocar l'aigua del dia anterior i posar-n'hi de neta. Passats els 9 dies les passem per un colador gros i les netegem sota l'aixeta, les coloquem amb pots grossos de vidre. Agafem un got dels de "caragillo" com a mesura i posem aigua comprada de garrafa. De cada 9 gots d'aigua comprada de garrafa una de sal grossa. Repetim l'acció tantes vegades com faci falta.

Per macerar-les és una mica al gust del consumidor, si pot posar moltes classes l'herbes (romani, farigola, sajolida, menta, etc.) també hi ha consumidors que hi posen grans de pebre, claus d'espècia i grans d'all.

Nosaltres hi vam posar només farigola i sajolida.

Per acabar a damunt de tot si coloca una o dues fulles de garrofer bord que es una paraula una mica lletja, no?, però això ens ajudarà a que no es tornin toves amb el temps que les tinguem al rebost. Aquest olives ens tenen de durar fins la propera collita. I un raig d'oli cru perquè no és floreixi del cap d'amunt al pot.

Les tapem bé, les deixem al rebost i passat un parell de mesos a provar-les!

divendres, 3 d’abril del 2009

CASSOLETA DE LLIMONA I MADUIXA

El diumenge passat vam anar a dinar a la Masó, a casa els pares de l'Andreu. Vam celebrar que la seva mare va fer 60 anys i nosaltres li vam fer aquest pastís.




Avui és una d'aquelles receptes que no tinc gaire feina per explicar-la perquè me l'he copiat del blog de la Gemma de la cuina de casa. La trobareu clicant aqui.

A nosaltres ens va agradar a tots moltíssim!

L'única crítica que i vaig trobar jo, va ser que no se si els demés blocaires teniu algun truco per repartir la pasta per la llauna. Ho dic perquè com haureu observat a mi en queda torta :((

Ja m'explicareu com ho feu i animeu-se a fer-lo perquè es molt simple, bó i quedareu com autèntics joves o gendres!! jejeje

Bon profit!