MAGDALENES DE TRUITA DE PATATES

L’altre dia vaig anar a Tarragona amb la meva mare i passejant per la Rambla Nova vaig veure a l’aparador d’una coneguda llibreria un nou llibre de la Mariona Cuadrada.
El llibre és titula: Aperitius i tapes (capricis dels sentits).

Aquest matí me assabentat pel facebook que la Marta del pa de nous també el te i a més el te signat (quina enveja, eh!). Doncs jo per no ser menys com que ja l’ estrenat aprofito per posar la primer recepta que ja he fet del meu nou llibre.


Ho copio tal com ho explica al llibre que és una meravella pels que ens agraden les “xuminades” per menjar. És la típica truita que en qualsevol festeta no falta mai però amb una versió més elegant i diferent.

Ingredients per a 8 unitats (això depent una mica del motlle que utilitzeu, a mi m’han sortit 12 unitats): 1 ceba petita, 2 patates mitjanes, 4 ous, sal, oli.

Peleu la ceba i les patates i fregiu-les en una quantitat d’oli moderada i a foc lent. Va molt bé tapar-ho, per tal que, alhora que es produeix l’enrossiment, també es vagi estovant. Poseu-hi sal i, un cop agafin color i siguin toves, tireu-ho tot en un colador i escorreu-ho bé de l’oli. Bateu els ous per a truita i barregeu-hi la patata amb ceba. Prepareu motllets individuals de silicona. Si no ho són, unteu-los i enfarineu-los per desmotllar-los amb facilitat. Poseu-los al forn a 200º C, 7 minuts. Deixeu refredar una mica les magdalenes i desmotlleu-les. Serviu-les fredes o amb un cop de microones.

Bon profit!

Proveu-les són una xulada i si us compreu el llibre encara fiplareu més perquè és molt curiós i ple idees pels nostres pica-piques dels diumenges.

COMPENSO AMB...

Avui me decantat per una recepta sana, light, baixa amb greixos ... en resum molt saludable. Llenguado al forn amb espàrrecs verds.

Ingredients ( per 2 persones): 2 llenguados, una ceba (mitjana), 10 espàrrecs verds, 250 ml. de caldo de peix, 3 o 4 grans d’all, 1 raget de vi blanc, oli, sal i pebre.


Posem a escalfar el forn a 150º C. Mentres en una llauna posem la ceba tallada a llunes, els alls a rodanxetes petitones, els llenguados ja nets i tots els altres ingredients. Al damunt de tot i col·loquem els espàrrecs verd. Tots els ingredients els col·loquem a la llauna amb cru, tapem la llauna amb un paper d’alumini i cap al forn 20 minuts. Passats als 20 minuts traiem el paper d’alumini i ho deixem enrossir durant 10 minuts més.


I per compensar la recepta anterior i perquè la vida sense una mica de sucre no tindria el mateix gust us poso una coca de cabell d’àngel de la Gemma (de la cuina de casa). Per saber com és fa ja sabeu cliqueu aquí.

Em fa il.lusió ensenyar-vos un raconet del meu poble!

A que és maco? És la passarel·la que hi ha per passar el riu en direcció Aiguamúrcia i Santes Creus.L’Andreu sembla un pal en la foto s’ha quedat ben palplantat i jo és nota que no he fet cap quilòmetre perquè encara vaig amb el jersei de màniga llarga. La foto ens la tira en Josep Mª, el rei del GPS !!

Per cremar la coca una pedalada, avui cap als molins del coll de Cabra del Camp. Molt expectacular d'alçada amb tots els sentits i molt dur.

P.D: Ai, que casi se’m cola! L’Andreu m’ha posat traductor al bloc i m’ha canviat la foto del índex. Us agradà el canvi? Els agafadors de la foto els he fet jo. Veieu alguna cosa he fet aquest estiu encara que no sigues del bloc ;)

Bon profit!

PA DE PESSIC D'AVELLANES I POMA

No he anat de vacances, no estic malalta, no tinc ningú de la família malat, no estic malament amb l’Andreu, no he abandonat el bloc, ni res de res! Simplement me passat un estiu treballant moltíssim però a la vegada fent molt molt molt la dropota i he deixat una micota el bloc de banda!

Doncs havent arribat l’octubre i després d’aquest llarg “kit-kat”, en el qual he “flipat” del munt de gent que no em deix comentaris però que estan al “lloro”, reamprenc amb les meves receptes i la meva vida d’hivern (de caseta, manteta, calefacció, ordenador...)

I per tornar a començar he pensat que un pa de pessic d’avellana i poma de la Mireia Carbó (La cuina et dóna joc) recompensaria el temps d’absència de la vella carmanyola.

A nosaltres i principalment a mi aquest pa de pessic es d’aquells que em “xifla” per mi es l’esmorza ideal abans d’una cursa amb btt o una caminadeta per les nostres fantàstiques muntanyes de Prades.

Ingredients: 2 pomes golden * 100 g. d’avellanes torrades * 3 ous * 200 g. de mantega * 200 g. de sucre * 200 g. de farina * 1 sobre de llevat * vainilla en pols (opcional) * 1 pessic de sal * mantega * farina.

Preescalfeu el forn a 180º C (amb l’escalfor de baix). Peleu les pomes i talleu-les en daus molt petits. Tritureu les avellanes fins a deixar-les mòltes (jo ho faig amb 1,2,3 i és molt ràpid).

En un recipient, bateu la mantega, estovada a temperatura ambient, juntament amb el sucre i un pessic de sal, fins que aconseguiu una crema. Afegiu-hi els ous, d’un en un, vigilant que us quedi una massa homogènia. Incorporeu-hi la farina i el llevat tot remenant amb una espàtula, i per acabar afegiu-hi les pomes i les avellanes.

Pinteu un motlle per pastissos amb mantega i després empolvoreu-lo amb farina. Coeu el pastís al forn, que ja serà calent, durant uns 45 minuts aproximadament.

UN CONSELL: no obriu el forn fins passats els 45 minuts i no el desmotlleu fins que estigui ben fred.

Per aquí uns deixo unes fotos d’aquest estiu que vam pujar a fer una visiteta a la nostra estimada gent de Girona i Amer.

Prometo que no caldrà que pel carrer em digueu més: Que passa amb el bloc? perquè intentaré portar-lo més al dia. Però tots aquest que tant m’enyoraveu també podeu deixar-me algun comentari per fer-vos notar una mica i no només xafardejar! sembleu de poble, eh!! ;)

Bon profit!

FILET DE PORC AMB PINYA I SOJA

És nota que fa caloreta! Ho dic perquè com que els vespres sortim al carrer a la fresca, tinc el bloc una mica abandonat. Ahir ja vaig pensar “m’hi tinc de posar” però al final res. Cap al carrer a fer-la petar amb el veïnat i d’avui ja no podia passar.

Avui he triat una recepta de la revista cuines, que encara que fos la del mes de gener del 2009 la he trobat molt refrescant, ja que porta pinya natural. És un filet de porc amb pinya i soja.
Sabeu que al meu poble del filet de porc en diem el “llomillet”, m’he adonat tombant pels blocs que no ho diuen els demés blocaires!

Doncs aquí us presento com es fa aquest filet:

A casa ens va agradar molt i crec que no serà la primera vegada que el fem, ja que va tenir molt d’èxit i el més important no en va quedar ni una engruna. És que fa molta ràbia quan comença a rodar i rodar algun plat per la nevera i veus que no agradat i acabarà a la brossa.

Bon profit!

COCA DE ST. JOAN 2009

Ja feia temps que em feia il·lusió fer la coca de St. Joan, el problema és que la seva massa es costosa de fer (almenys per mi). Però el dijous abans de St. Joan vaig anar al curs de la Mireia a Barcelona i vaig estar parlant amb la Reme i la Núria . La Reme em va dir que m’enviaria la recepta per e-mail i la Núria em va comentar que ho proves amb la panificadora.

Doncs així ho he fet amb la recepta i les mides de la Reme (variant alguna coseta) i l’idea de la panificadora de la Núria, he fet la meva primera coca de St. Joan.

Ingredients:

500 gr. de farina de força.
50 gr. de llevat amb pastilla (de la que venen al Merca...)
30 ous
10 gr. sal
50 gr. de mantequilla
150 gr. de sucre
Mig got de llet tèbia
Ralladura de llimona o una cullerada de cafè de matafaluga

Per decorar-la: fruites confitades, un ou, anís, sucre i pinyons.


Primer vaig diluir el llevat amb el mig got de llet tèbia.

La panificadora: vaig posar-li la farina, sucre, els ous, la sal, la cullerada de matafaluga, la mantequilla tallada a daus petitons i el got de llet tèbia amb el llevat diluït.

Vaig posar-ho tot amb el programa de fer “massa de pizza”, en la meva panificadora és el 8.

Passar 1 hora i 30 minuts vaig posar-la a la llauna del forn, amb un paper de cuina a sota i la vaig deixar fermentar tapada amb un paper film 2 o 3 hores més, amb la cuina tancada perquè no hi hagués corrent d'aire. (La Glòria del cafè de nit em va comentar que era una massa molt senyora i s’abaixà com si res).

Passat el temps vaig tallar la fruita i li vaig posar per sobre, vaig batre un ou amb un rajolí d’anís i la vaig pintar tota amb un pinzell de cuina. Per últim i vaig posar el sucreper sobre, uns quants pinyons i la vaig deixar fermentar una hora més.

Després de l’hora, precalentar el a 180º i la vaig enfornar 10 minuts (sempre a davant de la porta del forn controlant-la).


I heus aquí la meva primera coca de St. Joan!!

També i hagués pogut posar crema pastissera però vaig pensar que com que feia una “prova” si tenia de llençar-la no feia falta tenir de llençar tant de menjar, que si em sortia bé ja feria més versions.

Em va quedar bona: poder no era tant esponjosa com les que he vist per altre blocs però per ser la primera era boníssima de gust i no estava seca.

Bon profit!

CUIXETES DE POLLASTRE I FLAM...

Ja fa un munt de dies van venir a casa a sopar l’Anna i en Carles (no tinc foto), vaig llençar-me a fer una recepta de la Mireia: Cuixes de pollastre adobades amb taronja i soja. Tenia molt clar que si era de la Mireia Carbó quedaríem com a excel·lents xefs de la vella carmanyola.

L’altre cosa que tenia molt clara és que si no volia perdre la meva bona categoria com a xef tenia de triar unes postres de la cuina de casa. Després de mirar i mirar, perquè es difícil triar-ne un de sola amb tantes que n'hi ha i totes diferents. Em vaig decantar per un pastís ràpid de cafè i caramel.

Doncs com que no tindré massa feina a explicar-les avui i després de bastant dies de no posar res al bloc, en poso dos i totes dos molt bones, o més ben dit “per llepar-se els dits”.

Les cuixetes us les copio del llibre “la cuina salvavides”.

Ingredients per a 4 persones:

4 cuixes de pollastre
2 taronges
100 ml. de salsa de soja
2 cullerades de melmelada de taronja amarga
1 gra d’all (opcional)
2 cullerades de sucre
Sal i pebre

1.Traiem la pell de les cuixes (o bé recordeu-vos de demanar que us les preparin a la vostra botiga).
2. Peleu l’all i piqueu-lo ben menut.
3. Espremeu el suc de les taronges i barregeu-lo amb la melmelada, all picat, el sucre i la salsa de soja.
4. Salpebreu el pollastre i submergiu-lo en l’adob que heu preparat de 30 minuts a 1 hora.
5. Escalfeu el forn a 180º C (amb l’escalfor de dalt i de baix).
6. Amb una safata que pugui anar al forn, coeu el pollastre, juntament amb la marinada; durant uns 25 minuts aproximadament, fins que sigui cuit i daurat.

Suggeriments:

* La salsa de soja es conserva mooolt de temps, així que, si compreu una ampolla per fer aquesta recepta i no la torneu a utilitzar fins passat molts dies, no passa res.
* Proveu la mateixa recepta amb una altra melmelada que sigui del vostre gust.

A mi no m’agrada la melmelada de taronja amarga i vaig posar-li de fuits vermells!

Les postres encara tindré menys feina per explicar-vos com és fa, cliqueu aquí i la Gemma s’encarregarà de fer-vos-en cinc cèntims. Són unes postres rapidetes, tal com el seu nom indica i molt resultants, a en Carles que és molt capritxos pel dolç li van fer molta gràcia.
Bon profit!

PA DE PESSIC DE XOCOLATA

Aquest dilluns va ser l’aniversari del Jon. En Jon és el nostre veí i bon amic, ja que compartim la nostra afició per l’esport a “tope”!! jejeje

Ens convidaren a fer un petit berenar a casa d’ells i com que no sabíem que comprar-li de regal. Vam ser més pràctics i li vam fer un pa de pessic de xocolata.

Ingredients:

8 ous
200 gr. de farina
200 gr. sucre
180 gr. de xocolata amb pols (del de fer a la tassa)
1 sobre de llevat (royal)

Per una banda separem les clares dels rovells. Les clares les muntem amb el batedor elèctric. Quan les tinguem muntades i posem la farina, amb el llevat. Amb un altre vol i posem els rovells ben batuts amb el sucre i els xocolata. Ajuntem les dues mescles a poc a poc perquè no se’ns abaixin.

Ho posem al forn prèviament calentat a 180º, jo li vaig tenir 45 minuts. El millor es anar controlant-ho perquè tots els forns són diferents. No obriu el forn en els primer 20 minuts us podria baixar la massa i us quedaria prim!!

Bon profit!!

P.D: Avui ja que us he explicat que en Jon és un bon company de batalles. Aprofito per posar-vos un “track” de la ruta de diumenge passat amb bicicleta. Si us animeu ja ho sabeu, cap a la Vila a fer esport!