Reprenem una altre recepteta al nostres desorganitzat bloc. Avui posem la mona que varem fer per menjar-nos el divendres sant. En Xavi i
No havia fet mai la mona i per ser el primer any vaig fer un popurri de receptes de varies persones. Per la massa de pa de pessic vaig agafar la d’un bon amic en Sergi. Ell pel meu aniversari em va fer el pastís i em va agradar molt la forma de fer-lo i la textura de la massa.
Per la massa de pa de pessic (8 persones):
8 ous
Mantega (per untar el motlle)
Escalfem el forn a 180º - 200º (depèn una mica del forn de cada casa) el nostre nosaltres el trobem bastant potent i el varem posar a 180º.
Mentres el forn s’escalfa agafem un vol i posem els ous sencers, amb el batedor de barnilla elèctric els fem doblar el seu volum. Una vegada doblat i posem el sucre i repetim d’acció. I finalment la farina i la farina de moresc tamisada, te de tornar a doblar el seu volum.
Amb un motlle rodo prèviament untat amb mantega i espolvorejat amb farina i aboquem la mescla anterior.
Ho enfornem entre 30 o 45 minuts.
Jo com que no havia fet mai la mona vaig tenir la genial idea de preguntar de que els faria il·lusió la mona els de casa i em van dir de melmelada per dintre i gema pel damunt! Ostres quin repte ;)
Vaig estar mirant pels blocs i al final vaig decidir-me per la manera com m’ho explicaven en Kike i
Us deixo el link aquí de com ho expliquen. Jo no vaig variar res, la vaig fer ben exactament com ells i encara que me’n va sobrar em va quedar molt bona. La sobrera em va servir per l’esmorzar l’endemà.
Doncs ara anem a muntar la primera mona de la vella carmanyola:
- Desemmotllem el pa de pessic ja fred.
- Tallem amb un o dos talls horitzontals.
- Escampem la melmelada (jo en aquest cas vaig fer servir un pot dels que ja venen fet).
- Tanquem bé el pa de pessic que coincideixin totes les capes.
- Untem generosament amb la gema tota la mona (pels costats també).
- Enganxem als costats ametlla filetejada i torrada.
- Decorem amb cireretes, pollets, plomalls de colors i tot el que la nostra imaginació...
Una altre opció si som xocolaters, és posar fideus de xocolata pels voltants.
Bon profit!
12 comentaris:
Què bé que t'agradés la crema, Anna!! Et va quedar fabulosa, segur que els teus amics, l'any vinent tornaran a menjar-la. Petons.
Anna, per ser la primera mona que has fet mai et va quedar genial!! Molt millor que les de pastisseria, tant de presentació com de gust. ;)
Petons!
Molt maca i segur que ben bona!!!!
Petonets
Aquesta mona per ser la primera que fas es de pastisseria, felicitats
Petonets
No vull ni pensar com m'hauria quedat a mi si haguera hagut de fer una mona!!! Segur que era immenjable i impresentable. La vostra fa un aspecte preciós!!! Salutacions
Anna, ningu diria que es la primera mona que fas, et va quedar perfecta!!!!! Segur que en Xavi i la Sandra van quedar encantats :)
Ara que ja saps fer la de Gema, l'any que ve hauras de provar la de Sara, eh? Je je je...
Glòria; es que m'ha mare ja ho diu ja que quan vull sóc una artista ;)) petons Glòria!
Vermells; la yema aquesta em faria mal, l'endema me la vaig fotre tota a cullerades. Sort que pedalejo comuna loca sinó l'operació biquini :((
Mercè; no es per tirar-me floretes però jo mateixa vaig quedar sorpresa de lo bé que ho havia fet.
Marylou; moltes gràcies!!
Fem un mos; doncs mira no se sap mai amb aquesta crisi on acabaré per si de cas a l'obrador d'alguna pastisseria amb aquesta foto segur que m'agafen ;))
Fransesc; no home no!! tot es tenir ganes de fer-ho i posar-s'hi.
Gemma; no se, no se!! la sara ja em fa més "tilin" i mira que m'encanta. Poder anat segunt els consells blocaires igual si que m'animo! Rècords.
Nenaaa,quin luxe de mona, t'ha quedat molt xulisisima.
petonets
Ara.
Et deixo un repte al meu bloc.
Feia dies que no entrava al blog i sorpresa! m'he trobat la recepta d'una mona que estava boníssima i la crema exquisida... Com diu la Gemma (a qui també seguim en la seva nova etapa) vam quedar encantats.
Ptons,
Sandra
Doncs qui diria que no heu fet mai una mona! us ha quedat genial!!
Petonets!
Ara; gràcies però res a veure amb les teves meravelles, eh!
Gurmet; gràcies pel teu repte, però no tinc massa temps per conectar-me i em sembla que faig tard. Tot i això molt maca l'iniciativa.
Sandra; que be a ser això de fer dies de no passar per aquí?? molt malament, eh!! aquest tarragoninssss ;)
Laura; moltes gràcies. Nosaltres no la veiem tant tant com ens dieu, més aviat pensem en com millorar-la l'any vinet!
Moltes gràcies a tots us deixo aquí una dolça abraçada ;)
Publica un comentari a l'entrada