LA IVET I L'IRIS VENEN A BERENAR

Dimecres de la setmana passada em van venir a veure la Ivet i l'Iris juntament amb les seves respectives mames.
Em va fer moltíssima il.lusió i els vaig preparar la mousse de xocolata amb oli i sal de la Sara Maria, va ser tot un èxit. Us la recomano!

Avui tampoc no tindré gaire feina en explicar-vos com es fa perquè la trobareu aquí

Aqui us deixo unes fotos de la trapella de la Ivet que ens va fer riure moltíssim i dues de l'Iris que encara és molt petiteta i es va portar com un solet

A mi em va transportar en quan era més petita i berenava sentada a l'escala de la botiga de la meva mare i la meva padrina em vigilava perquè no traspassés el carrer quan venien cotxes. M'enrecordo perfectament que em posava el plat a la falda i mossegada va mossegada ve, això si que eren berenars!

Bon profit!

PA DE PESSIC DE PRÉSSEC I COCO

Aquest es el pa de pessic que vaig portar el diumenge a casa els pares de l'Andreu per celebrar que jo vaig fer anys el dijous passat.

Avui no tindré gaire feina, ja que vaig escollir una recepta del llibre "LA CUINA ET DÓNA JOC" de la Mireia Carbó i us la copio literalment del llibre.

La recepta era delicada per la combinació però sent de la Mireia no em va fer gens de por i realment va estar un pa de pessic boníssim i sobretot molt original.

Ingredients: 1 llauna de préssec en almívar de 840g (aproximadament), 200g. de mantega estovada ambient, 200g. de sucre, 200g. de farina, 4 ous, 50g.de coco i 1 sobre de llevat "royal".

Escalfeu el forn a 180ºC (amb l'escalfor de baix ), deixeu estovar la mantega a temperatura ambient. Escorreu els préssecs de l'almívar i, amb l'ajut de la batedora elèctrica, tritureu-los fins a aconseguir un puré fi.

Dins un bol, bateu la mantega estovada amb el sucre fins a aconseguir una crema. Incorporeu-hi els ous, d'un en un, sense parar de remenar. Afegiu-hi el puré de préssec i el coco ratllat.

Per acabar, afegiu a la massa la farina i el llevat, amb l'ajut d'una espàtula, fins que obtingueu una massa homogènia.

Pinteu un motlle i coeu el pastís al forn ja calent durant uns 35 o 45 minuts, aproximadament.

Per acompanyar-lo la Mireia ens recomana que fem una salseta de préssec, jo la vaig fer i es totalment recomenable. Estava per llepar el plat!

La salsa es fa: amb un pot de préssec en almíver de 420g i una mica del seu suc tot passat pel braç elèctric.

Es serveix el tall de pa de pessic amb una mica de salseta pel voltant i ...

Bon profit!

CALÇOTADA EN BLOG

A veure hem decidit començar a moure el tema "CALÇOTADA EN BLOG". En varis dels cursos i trobades s'ha comentat de fer una calçotada en un restaurant de la zona que vivim l'Andreu i jo. El problema és que l'Andreu va anar una vegada a fer una calçotada a un restaurant i en té molt mal records, aleshores l'Andreu em diu: si venen de tant lluny el millor es que els ensenyem l'autèntica essència de que és la calçotada. Una calçotada no és arribar a taula i menjar calçots, porta molta feina i organització: aixeca'ns una mica aviat en dissabte, anar a buscar els calçots a casa el pagès, passar a recollir la carn per la carniceria, anar a buscar la llenya, fer el foc, parar les taules i tot un llarg etc...

La proposta de l'Andreu i meva és fer la QUARTA TROBADA DE BLOCAIRES al nostre poble VILA-RODONA i de que entre tots fer una calçotada que pot acabar sent multitudinària ja que seria l'ocasió de coneixa'ns els blocaires de Tarragona amb tots els altres.

Si l'idea fes gràcia, la trobada seria el dia 28 de febrer a les 10h. del mati, em podrieu anar deixant comentaris i si jo vec que fa il.lusió aniré tirant endavant el projecta.

També dieu-me que es el que us faria gràcia fer: si anar a buscar els calçots? la carn? la llenya? taules i cadires? fer el foc? tallar i preparar els calçots? escalivar calçots? escalivar carn i llangonissa?

Així ens anem repartint les tasques i que tothom pugui tastar una mica d'essència de calçotada.

Doncs ja o sabeu, penseu-s'ho i comenteu que jo començaré a moure els fils!! ahh! i no cal que us digui que la salsa la faig jo que us tinc de passar la recepta de la terra dels calçots "jejejeje" els altre porteu els postres "però no us engresqueu" a veure si serà una postrada en contes d'una calçotada. "jejejeje"

Espero notícies vostres blocaires!!

JA TENIM UN "SLIDE"

Ja tenim "slide", us presentem la baixada de l'àguila de Tarragona, una de les festes més apreciades per la gent de Tarragona.

Ara us presentem les fotos: dels gegants, l'àguila, el lleó i altres.

Espero que us agradi i fins la pròxima trobada de blogcaires.

Fins la pròxima.

LLUÇ AMB 10 MINUTS

Una vegada vaig anar a dinar a casa de la meva amiga Montse Llussa de la Llacuna i amb un moment em va preparar aquest plat. Em vaig quedar paradíssima de lo bo i ràpid que era menjar lluç.

Fa uns dies ens vam trucar i li vaig comentar com es feia el lluç aquell i l'endemà mateix m'hi vaig posar.

Ingredients per 4 persones: un lluç tallat en 4 troncs d'uns 4 dits, 8 gambes, 400g. de cloïsses, alls, oli d'oliva, mantequilla, sal i pebre.

Precalentem el forn a 200º. Mentres salpebrem els troncs de lluç, els col·loquem en una safata d'anar al forn i posem una nou de mantequilla a sobre. Ho posem 5 minuts amb forn. Passats els 5 minuts i posem les gambes i ho tenim 5 minuts més.

En una paella obrim les cloïsses i les reservem. En una altra posem bastants grans d'all laminats i l'oli d'oliva (bastant abundant), quan els alls estiguin rossets i el lluç ja faci els deu minuts que esta en el forn, el treiem, li coloquem les cloïsses i tirem l'oli d'oliva amb les làmines d'all per damunt del tronc de lluç.

Ja tenim el tronc de lluç amb 10 minuts a punt per deixar boca badats els nostres convidats.

Bon profit!!

BICIENFANGADA

Hola bones sóc l'Andreu, avui l'Anna descansa ja que sempre diu que no poso mai res al blogspot.

Bé només vull mostrar-vos una nova modalitat d'aquí a Vila-rodona, a veure que us sembla.

Li batejat com a bicienfangada i esteu tots convidats, ara si el dia que ho volgueu fer ha de ploure i de valent. Mira entrarem per la primera foto:

JON
PEP
ANDREU
JOSEP Mª

Així vàrem arribar per ordre de les fotos en el lloc on ens vàrem esperar l'uns els altres. El primer va poder arribar el segon també, el tercer que sóc jo ja hem va saltar la roda i el tercer anava arrastrant la bici perquè no rodava. IMPRESSIONANT!!!

Quan el company va veure això, vam arribar a la conclusió que no anàvem per bon camí, però ara ja estàvem dins i havíem de tirar endavant.

Bé com tot el que està brut arriba el moment de netejar i així ho vàrem fer:

Amb pals i pedres ho vàrem netejar. El cap de deu metres tornàvem estar igual, però bé es va intentar.

Normalment aquest camí el fem amb un quart d'hora, aquest dia el vàrem fer amb una hora i sort que la carretera era aprop perquè sinó ens haurien d'haver tret amb helicòpter.

Una experiència inoblidable, però desde aquest dia mai més tornarem a passar per aquest camí quan plogui.

Bé si ho voleu provar ja ho sabeu.

SALUT!!!