El dia que vam estar a Flòrencia i Pisa vam tenir de guia una noia Valenciana que està treballant i vivint a la Toscana, es deia Lorena i ens va fer molt agradabla l'estada.
Quan ja ens despedíem, dins del munt i munt de coses que ens va explicar sobre la toscana, com: la millor època per visitar-la, el pont dels enamorats de Flòrencia, el senglar que tens de netejar-li el nas per tornar-hi i un llarg etc... també ens va explicar una recepta molt sana de com fer els espaguetis.
Aquest diumenge va ser la tradicional caminada de Bràfim, i en Josep Mª ens havia convidat cada any i nosaltres no ens havia vingut bé d'anar-hi. Però aquest any l'hem fet i la veritat ens a deixat un molt bon gust de boca perquè per on es passa no hi ha res que tingui desperdici, tot és molt maco. Quan arribes a dalt la torre del moro la vista que hi ha et fa sentir orgullós d'on vivim, ja que es veu perfectament l'Alt Camp amb els seus colors que volen agafar un to de primavera.
Al arribar a casa després d' haver fet un desgast físic; vam pensar que era el millor dia per cuinar i menjar uns espaguetis amb poma com ens havia explicat la Lorena.
Ingredients per dos persones: 250gr. d'espaguetis secs, 1 ceba, 4 tomàquets madurs, 4 pomes "goldem", formatge parmesà en pols, sal grossa, sal fina, pebre, aigua i oli.
Comencem per posar l'olla amb l'aigua a bullir, mentres tallem la ceba petita, les pomes petites i ratllem el tomàquet.
Quan l'aigua bulli tirem una mica de sal grossa (ens va explicar la Lorena que els italians ho fan així perquè ells diuen que així no engreixa tant la pasta). Hi posem els espaguetis i els deixem el temps que ens indiqui a la bossa.
Mentres en una paella posem l'oli i sofregim la ceba, la poma i el tomàquet ratllat. Quan casi estigui li posem la sal i el pebre.
Per últim ho barregem tot i escampem una mica de formatge parmesà per sobre.
Bon profit!
Una ùltima cosa que us vull posar abans d'acabar. El dilluns la meva mare va fer 70 anys!! si si 70! Ah, que està guapa per fer-ne 70? ningú li posa 70!
La meva mare té una mica de sucre i clar! els postres la pobre els veu passar i prou; però resulta que tenia la il·lusió de menjar un pastís i va decidir d'anar a comprar-l'ho tan si com no, i després ens va invitar a fer una mini-celebració abans d'anar a sopar.
Era una mousse de xocolata 70% amb interior de vainilla Tahití i cruixent de pailleté-praliné bescuit sacher. I va anar a comprar-l'ho a Cal Altet que és una pastisseria del Vendrell, venen els pastisssos de l'obrador www.l-obrador.com . Visiteu la web perquè fa venir una salibera només de veure-la.
Us deixo les fotos de Palermo i Montreal. Es del dia que en tenim menys perquè plovia moltíssim i feia un vent que la gent del carrer li marxaven els paraigües, i una cosa que no vaig entendre és que els deixessin volar. Per tot arreu es veien paraigües per terra :( curiós, oi? També em va sobtar que sigui una illa que el normal sigui aparcar malament :(( " aquí amb un dia ja no els quedarien punts".
16 comentaris:
Aquí ara son les 11 del matí, doncs veient aquests espaguetis... mentra una gana... tenen una bona pinta que no es pot ressistir, i he de dir, que a mi els spaguetti no em fan gaire pes.
Felicitats per la teva mare pq és veritat que'ls anys li senten molt bé.
Bessitos desde Shanghai.
Anna, felicitats a la teva mare!! I tota la raó que sembla més jove! Però jo crec que ja sé quin és el seu secret per mantenir-se així de bé. ;) Amb aquest super pastís!! Noia, tal com tu dius... totes les llaminadures de L'obrador tenen una pinta deliciosa!!
I pel que fa a aquests espaguetis, els hauré de provar perquè no hi ha res com els italians fent la pasta!!
Petons!
Felicitats a la mare! I quant a la recepta, mira, igual la provo avui i tot!
Felicitats a la mare, que està molt guapa i tots ja la coneixem en persona..
M'han agradat aquests espaguetis, es veuen molt sans i també els faré..
M'agradaria anar a la Toscana, que m'expliques això de quan anar-hi, el seglar i el pont?
M'heu fet enrecordar d'una recepta que tinc al calaix... Semblant però afegint sobrassada!!! Mmmm...
Felicitats per la mare. M'encanta la combinació de dolç i salat i sobretot la pasta, penso que ha d'estar delicios, me l'apunto.
Records.
No he provat mai de fer uns espaguetis així. I fan una bona pinta...Suposo que la poma els hi dóna un gust diferent.
Felicitats a la teva mare...i vaja pastís més bo.
ptns.
Anna,
Felicita la teva mare a la que ja coneixem d'algunes trobades. Magnífic pastís, boníssims espaguettis i un bon viatge. Suposo que quan parles del senglar de Florència et refereixes al Porcellino que hi ha a la plaça del mercat oi?.
Una abraçada
Molt bé aquesta combinació¡ La poma que ja és tantadora...amb els espaguetis l'acompanya per a tal fi.
Felicitats per la part que et toca. Josepb -menja de bacallà-
Hola Andreu i Anna!
Una recepta molt original, segurament q algun dia us la copiaré...jeje
Fins aviat.
M'encanta aquesta recepta d'espaguetis, crec que la Mireia Carbó en té una de molt semblant però amb poma i gorgonzola enlloc de parmesà. I si la recepta és d'una valenciana que viu a la Toscana, segur que ha de ser bona de veritat!
Felicita a la teva mare de part meva! Un dia és un dia i un tallet petit de pastís tan rebò no fa mal... :)
Xinitos; us costa de trobar pasta a la Xina?
Mercè; si senyora la pasta italiana es una pasada.
Mar; ja m'esplicaras com t'ha quedat.
Maria; fes-los pq són super sans tot es energia i poc greix.
Sara Maria; va doncs posa-la que ja tinc curiositat!
Teresa; ja o saps a provar-ho.
Annafs; el gust es diferent clar, però el millor es que omplent com si fossin de carn i porten menys greixos.
Josep; si si es el porcellino. Maco eh! Florencia! jejejeje
Josepb; si la poma acompanya molt bé a les amanides, carns però no et deixis perdre aquesta recepta.
Mª Elena; doncs a veure si demà quan baixem a dinar ens has fet uns espaguetis amb poma, que son super saludables!!
Gemma; ai ai és que aquesta Mireia es terrible! el que ella no hagi provat i experimentat.
Has vist el pastis de l'obrador? una passada eh!!
Anna, felicita la teva mare de part meva i li dius que, a part de no semblar tenir l'edat que té, és guapíssima!
Originals els espaguetis amb poma, els haurem de provar un dia per variar, i és que a casa sempre els volem amb salsa de tomàquet casolana o a la carbonara!
Una abraçada.
Margarida; moltes gràcies ja li diré. Els espaguetis a nosaltres ens van agradar molt. A més a casa tenim dos dies a la setmana que no mengem ni carn ni peix, i aquest espaguetis ens van de "rexupete".
Records
Per molts anys a aquesta mare tan eixerida! la recepta sublim, Anna! Molts petons!
Vermells; proveu-la es bonissima!!
Petons!!
Publica un comentari a l'entrada