Ingredients: 1 llauna de préssec en almívar de 840g (aproximadament), 200g. de mantega estovada ambient, 200g. de sucre, 200g. de farina, 4 ous, 50g.de coco i 1 sobre de llevat "royal".
Escalfeu el forn a 180ºC (amb l'escalfor de baix ), deixeu estovar la mantega a temperatura ambient. Escorreu els préssecs de l'almívar i, amb l'ajut de la batedora elèctrica, tritureu-los fins a aconseguir un puré fi.
Dins un bol, bateu la mantega estovada amb el sucre fins a aconseguir una crema. Incorporeu-hi els ous, d'un en un, sense parar de remenar. Afegiu-hi el puré de préssec i el coco ratllat.
Per acabar, afegiu a la massa la farina i el llevat, amb l'ajut d'una espàtula, fins que obtingueu una massa homogènia.
Pinteu un motlle i coeu el pastís al forn ja calent durant uns 35 o 45 minuts, aproximadament.
Per acompanyar-lo la Mireia ens recomana que fem una salseta de préssec, jo la vaig fer i es totalment recomenable. Estava per llepar el plat!
La salsa es fa: amb un pot de préssec en almíver de 420g i una mica del seu suc tot passat pel braç elèctric.
Es serveix el tall de pa de pessic amb una mica de salseta pel voltant i ...
Bon profit!
15 comentaris:
I tant original Anna. bona combinació del préssec i coco! petons.
Aquest pa de pessic ha d'estar boníssim amb aquests ingredients, el faré ;)
Petons
Carme
Anna, jo també tinc aquest llibre i encara no l'he fet! Però aquesta combinació ha de ser molt bona! Felicitats! :)
Si és de la Mireia, segur que va ser un èxit! El coco i la pinya lliguen molt, de manera que el coco i el préssec també ha de ser una bona combinació...
Us heu fet un tip de celebracions, eh? ;)
uFFF!!!! Me l'apunto...quina pinta més bona...i amb la salseta de préssec...nyam!!!
Petunets,
Eva.
Felicitats Anna, en una mica d’enrederament, però feia uns dies que no navegava, molt bona la combinació de préssec i coco, s'ha de provar. Petons
Estas feta una cuinerassa... Els tens que tenir a tots encantats...
Petons
Hola nois, gràcies per visitar el meu blog, us apunto a la meva llista, he fet un passeig per el vostre blog i m'encanta.
Aquest pa de pessic ha d'estar boníssim sobre tot per la combinació del préssec i el coco...
Fins aviat.
Eps! Quin bescuit més bo!! Si és de la Mireia Carbó és d'èxit segur. Com que el veig fàcil i us ha quedat molt abellidor, potser el faré un dia d'aquests. Queda apuntat a la llista de pendents... (si els arribe a fer tots, necessitaré una tona de sucre). Salutacions
Una bona manera de menjar fruita sense que es noti, de tan amagats que estan aquests préssecs!
La salseta també ha de ser bona. El préssec és una de les meves fruites preferides: al natural o en almívar (encara que no sigui tan sa).
El poso a la llista de pendents!
Mira que amb prèssec no he fet mai cap coc. I ha d'estar bo, i molt bo. Aquest arecepta cap a favoritos que té molt bona pinta.
Salut!!!!
Qui goig de pastís!!
A mi m'encanta el prèssec i el pa de pessic, però mai m'he atrevit a ajuntar-ho.
Gràcies guapa.
Ahh, m'uneixo al teu club de seguidors per poder gaudir de cosetes tan dolces i bones com aquesta!
Un petonet.
Quin pa de pessic més original!!Segur que a més estava bó...
Anna,que guapetó t'ha quedat i amb el 29 al damunt deuria fer goig!!!
Passeu-vos pel meu blog, hi teniu un detallet.
PTNTS
Dolça
Vermells; no se'l deixeu perdre!
Carme; ja m'explicaràs que tal t'anat però siguen dela Mireia tens l'èxit segur.
Mercè; de la Carbó no hi ha desperdici!
Gemma; si ho em celebrat per tot arreu i encara em falta posar el sopar de la Sandra i el regal que em van fer que us agradarà molt. jejeje
Eva; si la salsa es un gran que!! prova'l.
Angels; gràcies i anime't a fer-lo val la pena.
Maria; no serà per tant. En total vaig anar sobre segur vaig agafar una de la Carbó que sempre tens l'èxit assegurat! jejejeje
Teresa; gràcies i benvinguda estas a la nostra carmanyola!
Fransesc; tu mateix ho as dit es la Mireia!
Margarida; fes-lo i m'explicas el que!!
Olles i somriures; et dic el mateix de la Margarida: endavant que triumfaras!
Vanesuky; prova'l t'encantera!
Núria; ja tardes a fer-lo que es mmmm....
Dolça; moltes gràcies!! un secret no i vaig posar el 29, es que jo no me'n vaig enrecordar de pendre les espelmes i a casa els pares de l'Andreu tampoc no van dir que si les volia bufar i no vaig dir res jo, per lo tant no hi va haver 29.
Però ja les havia bufat el dia del meu aniversari per lo tant ja havia complert! jejejeje
Publica un comentari a l'entrada