Avui és una d'aquelles receptes que no tinc gaire feina per explicar-la perquè me l'he copiat del blog de la Gemma de la cuina de casa. La trobareu clicant aqui.
A nosaltres ens va agradar a tots moltíssim!
L'única crítica que i vaig trobar jo, va ser que no se si els demés blocaires teniu algun truco per repartir la pasta per la llauna. Ho dic perquè com haureu observat a mi en queda torta :((
Ja m'explicareu com ho feu i animeu-se a fer-lo perquè es molt simple, bó i quedareu com autèntics joves o gendres!! jejeje
Bon profit!
11 comentaris:
Andreu i Anna; Tenim que aprofitar les maduixes ara que és temporada, i amb aquesta cassoleta de maduixes i llimona l'èxit sembla assegurat. Josepb -menja de bacallà-
Parelleta, visca les maduixes!! :) I que bones són, i amb la vostra combinació, una delícia!!
Doncs Anna, contestant a la teva pregunta, jo el que faig és punxar la massa amb una forquilla i després la recobreixo amb paper de forn untat per la banda que toca a la massa i al damunt hi col·loco unes boletes que tenen pes. O també es pot fer omplint-la amb cigrons.
Petons!
Ep, amb aquest i el comprat a l'obrador, vau celbrar l'aniversari amb dos pastissos, eh? Dos millor que un je je je...
T'ha quedat fantàstic, jo també faig servir el truco de la Mercè i hi poso uns cigrons secs a dins per evitar que s'infli la base i s'abaixin les parets ;)
Els cigrons els guardo i sempre faig servir els mateixos.
Josepb; si les maduixes no se que tenen però tornen "lerele" a tothom!
Mercè; jo també ho faig aixi! ;)) jolines no se pq em passa que em queden tortes?
Gemma; nooooo! aquest es el que vam menjar pel "cumple" de la meva sogra. I el de l'obrador ens va invitar la meva mare!!
Això dels cigrons ja o faig! poder li poso pocs, però? i també els recicle!! ;))
Ara és el moment de fer pastissos com aquests, les maduixes són tan bones...
Pel que fa al truc, jo també faig igual que la Mercè i la Gemma. No podria ser que al folrar el motlle, aquella part que tu dius torta ja t'hagués quedat una mica més baixeta de pasta, i que el problema no fos de cocció?.
Tens una excusa per tornar a fer el pastís, a veure si a la propera quedes més satisfeta, ja, ja,
Torta o dreta és igual t'ha quedat espectacular. Suposo que ja no et queda res, oi? Això és lo important. Aquestes maduixetes són de cinema i acoloreixen molt la teva creació. Salut!!!!!
Anna, la teva sogra deu estar encantada amb tu!!! Quin pastís més bonic que li vau portar!!!
Jo en comptes del truc dels cigrons, li poso a dins un motlle una mica més petit que el que faig servir, ia xií ja fa de pes.
Igualement t'ha quedat fantàstic!!!
Petunets,
Eva.
Jo també faig el truc de l’Eva, i sempre procuro que les vores quedin una mica enganxades (molt poc) a la part de dalt del motlle, i així, amb el calor del forn a l’entrar, no s’abaixen. (No sé si m’he explicat bé.) Per molt anys a la mare de l’Andreu!
Glòria; pues no sé tindre de continuar fent proves! Tons
Olles i somriures; no en va quedar ni una engruna!! imagina't!!
Enric; ja vec que tindre de continuar fent proves!! i mentres també me les menjaré lesproves, eh!! jejeje
La verdad es que no entiendo ni papa pero la tarta luce de categoría.
Un saludo.
Uii Javier! tienes razon tenemos que poner un traductor para que nos podas entender pero es que aún somós un poco novatillos com el blog.
Gracias por visitarnos y todo poco a poco llegara!
Publica un comentari a l'entrada