Es la primera vegada que fem les olives i l'hi vaig preguntar a la nostra veïna Angelina de" Cal Gallarder"com és feien. El resultat ens ha sorprès, són tant bones amb el punt just de sal, gens amargues. Que encara que sigui una mica tard, nosaltres hem dicidit que el post d'avui va sobre les "olives arbequines".
Primer com heu vist a les fotos les vam anar a collir amb (lluna vella), això es molt important perquè una vegada fetes i envasades no es tornin toves. Després les vam posar a la mateixa senalla que les havíem collit plena d'aigua de l'aixeta. Durant 9 dies s'ha de canviar cada dia l'aigua, és a dir, abocar l'aigua del dia anterior i posar-n'hi de neta. Passats els 9 dies les passem per un colador gros i les netegem sota l'aixeta, les coloquem amb pots grossos de vidre. Agafem un got dels de "caragillo" com a mesura i posem aigua comprada de garrafa. De cada 9 gots d'aigua comprada de garrafa una de sal grossa. Repetim l'acció tantes vegades com faci falta.
Primer com heu vist a les fotos les vam anar a collir amb (lluna vella), això es molt important perquè una vegada fetes i envasades no es tornin toves. Després les vam posar a la mateixa senalla que les havíem collit plena d'aigua de l'aixeta. Durant 9 dies s'ha de canviar cada dia l'aigua, és a dir, abocar l'aigua del dia anterior i posar-n'hi de neta. Passats els 9 dies les passem per un colador gros i les netegem sota l'aixeta, les coloquem amb pots grossos de vidre. Agafem un got dels de "caragillo" com a mesura i posem aigua comprada de garrafa. De cada 9 gots d'aigua comprada de garrafa una de sal grossa. Repetim l'acció tantes vegades com faci falta.Per macerar-les és una mica al gust del consumidor, si pot posar moltes classes l'herbes (romani, farigola, sajolida, menta, etc.) també hi ha consumidors que hi posen grans de pebre, claus d'espècia i grans d'all.
Nosaltres hi vam posar només farigola i sajolida.
Per acabar a damunt de tot si coloca una o dues fulles de garrofer bord que es una paraula una mica lletja, no?, però això ens ajudarà a que no es tornin toves amb el temps que les tinguem al rebost. Aquest olives ens tenen de durar fins la propera collita. I un raig d'oli cru perquè no és floreixi del cap d'amunt al pot.
Les tapem bé, les deixem al rebost i passat un parell de mesos a provar-les!
25 comentaris:
Nois, felicitats per aquest post!! :)
Una recepta molt interessant i acompanyada des de l'origen fins al seu final! :) El que donaria jo per menjar unes bones olives arbequines aquí!! ;) El treball ha valgut la pena, oi? :)
Petons!
Anna, que és el garrofer bord??? no ho havia sentit mai!!! I m'ho dius de debò que la lluna fecta a que es tornin toves?? M'ha encantat el post de les olives!!!
Petunets,
Eva.
Eva, estic segur que no t'enganya amb això de la lluna. Mon pare era llaurador (=pagès) i tallava les canyes per apuntalar les branques dels tarongers en lluna nova perquè si no, una vegada seques les canyes es cucaven. També es tallava els cabells segons la lluna, perquè li durara més el tallat.
Xics, per cert, quines olives més bones!!!
Ací a Beneixama per a fer les olives feiem la salmorra "al punt de l'ou". Es fa així: agafem un ou fresc (si pot ser del dia, millor), i el col·loquem al fons d'un recipient i l'omplim d'aigua. Aleshores hi anem afegint sal i remenant fins que l'ou comence a pujar i es quede justament surant sobre l'aigua. Amb aquesta mida no falla mai tampoc l'adobat de les olives. Per Beneixama també solem posar només sajolida i timó (=farigola). Salutacions i l'enhorabona per les olives.
Quina parella de camperols que esteu fets, us han sortit massa olives, les hauriau de repartir, primennnnnnnnnnnnnn
Ei...qui no anat mai a collir olives, o avellanes, o atmetlles???? Jo si! I el pitjor és el fred que passes collint olives...d'això no en parleu!!!
Però les olives...bonissimes...il'oli?? fantàstic!!! Gaudir de l'oli del primer raig...mmmmm....
Tots els productes surten d'algun lloc...i olives i l'oli aquí ens surten molt bons!! (je je je)
Ptnts
Quina descoberta avui. No sabia jo com es feien les olives. Per cert això de la lluna no ho sabia jo. Salut!!!
El nostre amic Oriol, ens n'ha regalat un pot d'olives arbequines similars a les teves. Ben aviat un post en farem, però al costat del teu serà bestiesa. M'ha encantat aquest post. Un petó.
Anna, perfectes aquestes olives, les meves només les faif amb farigola, i l'única diferència amb les teves és que jo les pòso en aigua calenta i no les canvio d'aigua tantes vegades. Abans si que ho feia així però una parenta que té un mas i fa moltíssimes olives cada any em va dir que si les posava en aigua calenta avui, i demà les rentava i les posava als pots ja quedaven bé. I la veritat és que perfectes!!!
PTNTS
Dolça
Andreu i Anna; -la vella carmanyola-
Avui precisament n'he comprat d'olives arbequines, per fer una recepta...
La veritat, tot aixó de les llunes plenes, noves, menguants... -semblo un índi del Oest americà parlant- jo també ho he sentit ha parlar d'uns parents que tinc a Franciac molt a prop de Caldes de Malavella (La Selva), els quàls s'he aixecaven a les tres i a les quatre del matí quant hi havia lluna plena, doncs deien que els productes que hi plantaven no se secaven quànt neixien, amb aquestes creences, teníen molt bones cullites, i també bons clients que els hi compraven els productes. Josepb -menja de bacallà-
Felicitats per aquest post. Coses com aquesta són les que ens perdem els que vivim a les grans ciutats. A més, trobo molt entranyable poder conservar aquestes receptes que van passant de generació en generació. Només ens ha faltat una cosa: poder tastar les arbequines!!!!!!!.
Fins aviat
Mercè; ja tens una cosa per la llista de coses que tens de poder a la maleta del menjar per anar cap a California!!
Eva; un garrofer bord és un garrofer que no fa garrofer. És a dir que no fa fruit. Lo de la lluna es super important, almenys ens ho van remercar moltissim!!
Fransesc; la recepta de l'ou també ens la van explicar una altre veina però vam tirar per aquesta. L'any cabe igual també la provem i la posem aixi els blocaires podreu triar ;))
Ara; no t'ho creguis pas! ens les tenem menjant com les pipes! jejeje
Marta; nosaltres no en tenim mai de fred, el primer any que vivim junts no teniem diner per posar la calefacció i ja no em tingut mai més fred! ;))
Olles i somriures; ara et tens animar i fer-ne aquest any. Recorda la lluna que es molt important!
Vermells; que coi! serà un post dels vermells i de bestieses poques! ja tinc ganes de veure'l. Tons
Dolça; m'ho apunto! aquest any provaré la marena del Fransesc i la teva. A veure ....!!
Josepb; als pobles això de les llunes ho mirem molt. Jo també ho miro per anar a la pelu i per anar a depilar-me i alguns calarons t'estalvies! jejeje
Glòria; us ho perdeu pq voleu, només cal que em passis un e-mail i em diguis tenim ganes de fer olives i t'ha portem al mas a collir olives! cap problema! aqui ho solucionem tot! ;;)))
Això de les olives és tot un món... A Mas de Barberans, on ara hi hem estat de visita (des de La Ràpita) el meu cunyat hi té unes 200 oliveres, la majoria les dediquen a l'oli, per unes quantes se les guarden per olives de taula... li passare aquest post, a veure si n'apren a fer, je je je...
Ei! he trigat molt a entrar al teu blog, estem enfeinades amb la botigueta online que hem muntat, però ja veig que vosaltres tampoc esteu quiet eh?
Això de les olives està però que molt bé, tenen una pintaaa!!!
petons
Només veure aquestes olives m'han fet venir salivera. M'haig de fer amb un olives per fer-les com ens expliqueu en aquest post.
Una salutació
Que bé que feu olives! Jo també n'he fet aquest any.
No sabia el truc de la lluna, me l'apunto per l'any vinent!
Salut!
-Doncs tota la raó del món , nosaltres la mirem molt la lluna per quasi tot , per l´hort,per les plantes, per guardar llegums ...
nosaltres les amanim amb sajolida i farigola les arbequines , aqustes vostres es veuen maquísimes m´he animat per l´any que ve que ja en fa uns quants que no en posem.
Que bones una llesca de pa torrat amb all i sucat amb tomàquet amb aquestes olives.... caprice des dieux.
una abraçada
És molt i molt interessant tot això de la lluna nova, i no són supersticions.
M'ha agradat molt el que ha explicat en Francesc de com fan a Beneixama la salmorra "al punt de l'ou".
Per cert, Francesc, un amic valencià em va dir que allà, per adobar les olives, també feien servir molt la pebrella.
Uns anys enrere, a Badalona hi havia una botiga on en venien, d'olives per adobar, però van plegar i no n'he tornat a veure més. De tota manera em sembla haver vist algun cop a Mercadona uns pots amb olives per poder-les preparar. Ja m'hi fixaré quan hi vagi.
Molt interessant el "post", sí, senyora!
Quin post més bonic us ha quedat i molt ben explicat. Com diu l'Enric, a ciutat és difícil de trobar olives per adobar però, mai se sap i si les trobem, ara ja sabrem com fer-les..
Ei. Sembla senzill, s'ha de probar. Provarem de fer-ho així a veure si ens queden millor. Aquest any ens han quedat massa aspres...Merci
mmmm... Anna... ara ens fas dentetes... aquí les olives son caríssimes, un capritxo vaja, encara que a casa no en falten mai. Però... veure aquest pot tan enorme... i arbequines!! Ramon i jo som com dos ocellets, ens encanten!
Umm què bones les olivetes!!! una entrada molt interessant...petonets
Jo tinc al jardí una olivera d'olives arbequines, i ja m'agradaria a mi omplir uns pots com els teus!
No sé si és pel clima que fa aquí, però no en mengem ni una! Totes les olives estan picades per la mosca, i com volem que siguin 100% ecològiques no les ensulfatem. Total: que creixen i maduren a l'arbre i després... cauen a terra (si no se les han menjat els ocells!)
Gemma; a veure si li queden com les nostres!!
La mama dels tres marrecs; benvingudes al meu blog, mai es tard!! jejeje
Ruben; va anima't que així et faras passar la salivera!!
Illetapitita; si la lluna es molt inportant ;))
Mai; si si la meva mare també ho fa i ens ho va recordant a tots!!
Enric i Maria; estimats amics, no cal que us digui que esteu invitats quan volgueu a venir a la nostra maravelleso terra a buscar olives! tons
Josep Mª; hola xato!! a veure si l'any cabe us va més bé però ara la gràcia seria que les provesis de fer tu!!
Sonieta; que no vas posar olivetes a la maleta?? doncs ho tens malament pq no tornes fins l'agost!! :((
Maria Jose; moltes gràcies!!
Margarida; ara poder em poso de peus a la galleda però jo diria que hi havia com unes botelles que es penjaven a les oliveres i eren per no ensofatar-les i que no ataques el cuc. Però t'ho dic una mica a l'aire. Si realment t'interesa ja o preguntaré algun dels avis-experts que tenim per aquí al poble.
Molts rècords a tots, petons!!
Hola! M'ha encantat la vostra recepta, estava buscant per fer les nostres i la que més m'ha agradat ha estat la vostra i és la que faré. Només tinc un dubte, hem collit 7 kg d'olives arbequines, les haig de triar una per una, és que algunes estan lletjotes... vosaltres què heu fet? Gràcies!
jo soc del poble de Arbeca i os aseguro k soncosa fina fina petons
Publica un comentari a l'entrada