dimarts, 19 de maig de 2009

MUSCLOS AMB ALL I OLI

A casa un dels aperitius que triomfa més són els musclos amb all i oli. Per lo tant em trobat que tenien de tenir un “paperet” dintre del nostre bloc. El que passa és que no sabem quina mida tenim de comprar, si 100, 200 o 300 grams per persona, perquè tants com n’hi ha n’he mengem!! jejeje

Ingredients (per 4 persones):

1 kg. de musclos (si són de roca, per nosaltres són més gustosos)
un bon all i oli.

En una cassola posem el musclos net i ho tapem amb la tapa de la cassola. Anem mirant i quan veiem que s’obren i aboquem el morter de l’all i oli que prèviament ja haurem fet. Barregen bé els musclos amb all i oli i ho deixem que és begui una mica el suc i ja està.

Per fer l’all i oli la Maria de la Menta fresca ens ho explica perfectament aquí.

Bon profit!

16 comentaris:

Maria ha dit...

Quina sort tenim amb la nostra salsa d'allioli... dona per tantes i tantes receptes, com aquesta.. I naturalm... potent, potent deu estar..
Petons i fins la propera..

Gemma ha dit...

Amb els músclos ni ho ha mesura, je je je...
Trobo que teniu molta raó que aquest platillo es mereixen un "paperet" de categoria al vostre blog :)

Maria Jose ha dit...

Soc una fan dels musclos, un quilo no són res per a mi, i així deuen ser un plat meravellós ummm m´apunto la recepta!!

Marta ha dit...

Els músclos...jo els faig obrir sense res...però a vegades, si tinc una botella de vi blanc oberta ni tiro un raig...i després a menjar!
Ptnts

El cullerot Festuc ha dit...

M'encanten els musclos...és el meu marisc preferit!!! Que bons!!
Petunets,
Eva.

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Quina bona combinació. M'encanta. Això és un molt bon aperitiu de diumenge, o de quan sigui, benvingut sempre. Salut!!!!

josep ha dit...

Bona i potent combinació. Això si, no apte per a estòmacs delicats.
Una abraçada

Mercè ha dit...

Anna, els musclos m'agraden molt, o fets al vapor o amb una salsa de tomata, però l'allioli, el trobo massa fort pel meu gust. :p
Petons!

La Llibreta Viatgera ha dit...

Els musclos, com molt be dieu, si son de roca molt millor, a casa són vist i no vist, un entrant perfecte i molt saludable!

Un petó! Beth

Francesc ha dit...

A mi les clòtxines (=musclos) em perden. No sé mai quan en tinc prou. Aquesta recepta amb el nostre allioli ha de ser una delícia. Salutacions

ARA ha dit...

M'encanten, jo tampoc tinc mida, menjo tants com hi han.

La cuina vermella ha dit...

oooooh que bons! m'encanta la idea per aperitiu!! molts petons Anna.

illetapitita ha dit...

Que boníssims!
Jo en faig uns de semblants que ens porten de cul, ens agraden molt!
Alguna estoneta els penjaré.
Una abraçada!

glòria ha dit...

Diumenge vaig fer aquets musclos de primer plat. Erem dos i n'hi havia un kilo. Varen desapareixer en un moment!
Gràcies!

la vella carmanyola ha dit...

Maria; has vist quin profit li donem!!

Gemma; es que aquí no es pot despresiar res! tot es tant booooo

Maria jose; prova'ls són un vici!

Marta; es ben veritat són bons de qualsevol manera.

Eva; a nosaltres també!! ;))

Olles i somriures; es que ens tenim de cuidar, eh!

Josep; pues si! si tens l'estomac una mica senyor, millor que no hi posis all i oli. jejeje

Mercè; no n'hi posis tant només pq agafin el gustet de l'all i prou!

Beth; i són afrodiciacs! diuen??

Fransesc; au doncs anima't!!

Ara; és que comences i no pots parar! ;))

Vermells; doncs venga a fer-los!

Illetapitita; eii! els estem esperant! ;))

Glòria; m'alegro que fosin tot un exit! gràcies a tu per explicar-mo.

Moltes gràcies a tots pel vostres comentaris i per donar vida a la vella carmanyola!

Marta ha dit...

A casa meva també es fan uns muscolos semblants a aquests, però a més a més s'hi afegeix sofregit de tomàquet i estan boníssims...

PD: acabo de descobrir el teu blog i m'agrada molt! Moltes felicitats! Jo a veure si tinc temps de reempendre el meu!