L’altre cosa que tenia molt clara és que si no volia perdre la meva bona categoria com a xef tenia de triar unes postres de la cuina de casa. Després de mirar i mirar, perquè es difícil triar-ne un de sola amb tantes que n'hi ha i totes diferents. Em vaig decantar per un pastís ràpid de cafè i caramel.
Doncs com que no tindré massa feina a explicar-les avui i després de bastant dies de no posar res al bloc, en poso dos i totes dos molt bones, o més ben dit “per llepar-se els dits”.
Les cuixetes us les copio del llibre “la cuina salvavides”.
Ingredients per a 4 persones:
4 cuixes de pollastre
2 taronges
100 ml. de salsa de soja
2 cullerades de melmelada de taronja amarga
1 gra d’all (opcional)
2 cullerades de sucre
Sal i pebre
1.Traiem la pell de les cuixes (o bé recordeu-vos de demanar que us les preparin a la vostra botiga).
2. Peleu l’all i piqueu-lo ben menut.
3. Espremeu el suc de les taronges i barregeu-lo amb la melmelada, all picat, el sucre i la salsa de soja.
4. Salpebreu el pollastre i submergiu-lo en l’adob que heu preparat de 30 minuts a 1 hora.
5. Escalfeu el forn a 180º C (amb l’escalfor de dalt i de baix).
6. Amb una safata que pugui anar al forn, coeu el pollastre, juntament amb la marinada; durant uns 25 minuts aproximadament, fins que sigui cuit i daurat.
Suggeriments:
* La salsa de soja es conserva mooolt de temps, així que, si compreu una ampolla per fer aquesta recepta i no la torneu a utilitzar fins passat molts dies, no passa res.
* Proveu la mateixa recepta amb una altra melmelada que sigui del vostre gust.
A mi no m’agrada la melmelada de taronja amarga i vaig posar-li de fuits vermells!
Les postres encara tindré menys feina per explicar-vos com és fa, cliqueu aquí i la Gemma s’encarregarà de fer-vos-en cinc cèntims. Són unes postres rapidetes, tal com el seu nom indica i molt resultants, a en Carles que és molt capritxos pel dolç li van fer molta gràcia.
Bon profit!
15 comentaris:
Caram Anna, un menú de luxe!! Els teus amics de ben segur que quan van acabar de sopar et devien donar 5 estrelles Michelin! ;)
Petons!
Quina sort els teus convidats ... quin menu tan espectacular!! Un peto, Montse.
Molt bona elecció, aquestes dues receptes. Segur que els teus convidats tornaran ben contents!
El millor de la tarta és que es fa amb un moment! La setmana que ve haig de fer uns quants pastissos i em sembla que en faré algun de semblant... :)
Les cuixes de pollastre, si són de la Mireiam són un èxit segur! Els teus convidats devien quedar ben satisfets amb aquest soparàs, eh?
Com es not aque ets una alumna aplicada, la Carbó sempre triomfa! I amb un postre by Gemma segur!!
Molts ptnts
Aquest pollastre te una pinta delicosa i les postres ja no diguem!!
M' encanta!
Un petó! Beth
I jo pensava que quan haviem fet aquesta recepta amb la Mireia i he vist que era del seu llibre. Que saborós ha de ser i el flam, que be t'ha quedat. Tota traçuda.
Quan he llegit el títol he pensat, com s'ho deu haver fet per cuinar pollastre amb flam? Ja veus, això em passa per llegir ràpid!
Excel·lents les dues receptes!
PTNTS Dolça
Ens ha passat igual que a la dolça!!! jajaja! les dues receptes t'han quedat de cine. un petó.
Muac.
Dues receptes molt bones.
El flam ja el coneixia però les cuixetes no i m'han agradat molt!
Una abraçada!
Hola Anna
Avui em passejo pel teu blog i me n'adono, per les fotos, que el dia de la classe de la Mireia Carbó estaves asseguda just darrera meu.
Aquestes receptes estan molt i molt bé i son molt senzilletes, per quedar molt bé sense massa feina.
Olé!
Mònica
Un menú deliciós!!! segur que vos ho vàreu passar d´allò més bé...petonets
Mercè; si els meus amics no tenen cap dubte en tornar!
Vacapaca (Montse; moltes gràcies per visitar la nostra vella carmanyola. El menu va estar bé, tot també i fa que vaig agafar les receptes de dues bones mestres, eh!
Glòria; si si ja ho sé l'Anna i el Carles són dels que tornen però nosaltres contents de tenir-los per casa.
Gemma; si que es molt pràctica de fer! el dissabte vaig tenir els Gironins per casa i el vaig tornar a repetir però vaig fer una variant. El fons i vaig posar melindros tallats pel mig i un rajolí de conyac. També va quedar diferent i amb un punt de licor que estava molt bó!
Marta; si si si as vist cvom treuen fum les classes i els llibres de la Carbó a casa. jejeje
Beth; anime't que tot estava bonissim i molt fàcil de fer!
Maria; si mira que no nn'ets tu de traçuda que en fas cada una que jo no mi vec pas en cor! tons
Dolça; jejejejejeje que bóooo! es que anem a mil per hora per això ens va bé aquestes receptetes fàcilones!
Illetapitita; doncs ja saps, a fer-lo!!
Monica (Xocolata); pues tu devies seure al costat de la Glòria del cafè de nit!! jejeje pues si jo seia amb la meva mare a redera vostre. A veure si al setembre ens coneixem!!!
Maria Jose; si tenir bona companyia per casa sempre es una festa.
Gràcies a tots i totes per visitar-nos, molts petons!!
La veritat es que es un autentic plaer anar a sopar a casa de LA Vella Cantimplora. Es un sol de nena i me l'estimu molt (amb permis de la meva Anna). Ja estem esperant el proxim sopar
PD: No m'agrada el pebrot.....ni el formatje......ni el tomaquet.......ni les prunes....pero si ho cuines tu, si.
Jo t'ha pelo!! estas com un llum! Carles has vist quina diferència de quan em vas vendre el primer ordenador a ara??? he millort molt, eh!
Podeu venir quan volgueu, a casa sempre sou benvinguts.
Molts petons i ara cuida l'Anna que li toca estar molt mimada.
P.D: es diu la vella carmanyola, val???? a veure si ens comencem a enterar?? que ja esta bé la conya!! CArlitus, a que "jode"??
Publica un comentari a l'entrada