dilluns, 17 de novembre de 2008

LA CARMANYOLA S'ESTRENA AMB LA CREU I EN JORDI

Aquest dissabte van venir a sopar la Creu i en Jordi, la vetllada va ser molt i molt agradable i desitjem que es repeteixi aviat. I ens faria molta il.lusió que ja fos a la vosta nova llar, sigui on sigui!!



En aquesta ocasió a la carmanyola i vam posar:

Els entrants:

Sopa de pastanaga i taronja

Cullera de bacallà amb poma i nous

Full d'avellanes, farigola i emmental



De primer plat:

Mil fulles d'alberginia i formatge de cabra amb confitura de maduixa


De segon plat:


Magret d'ànec amb ceba i vinagre



De postres:

Sopa tèbia de menta amb gelat de xocolata

Els entrants els vaig trobar el llibre d'en Pep Nogué "Tastets". Us poso literalment el que posa al llibre, l'única cosa que canvio són les quantitals, ja que les he adaptats per 4 persones. En el llibre són per 10 persones.

Per la sopa: 4 pastanagues (mitjanetes), 1 taronja, 1 iogurt natural, un raig d'oli (millor d'oliva), fulles de menta fresca i sal.

Rentar les pastanagues i talleu-ne les puntes. Passeu-les per la liquadora. Talleu la taronja i feu-ne suc. Ajunteu el suc de la pastanaga, el suc de la taronja, el iogurt natural, l'oli d'oliva i un polsim de sal. Tritureu-ho i coleu-ho. Deixeu-ho refredar al frigorífic.

Per servir, poseu la sopa en gots i decoreu-ho amb la menta trinxada ben petita.

Per la cullereta: 50 g. de bacallà esqueixat dessalat, mitja poma golden, 12g.de nous, un rajolí d'oli d'oliva i sal gruixuda.

Talleu el bacallà ben petit. Peleu la poma i talleu-la a daus petits. Feu el mateix amb les nous. Uns minuts abans de servir la tapa, barregeu els tres ingredients i amaniu-ho amb oli d'oliva i un pols de sal. Amb l'ajuda d'un parell de culleres, doneu forma a la barreja i poseu-la al damunt de cada cullera.


Pel full: 1 làmina de pasta de full, 1 rovell d'ou, 35g. d'avellanes crues, 25g. de formatge emmental ratllat, 2g. de fulles de farigola deshidratada.

Trinxeu les avellanes sense que us quedi farina sinó, més aviat, granulades. Barregeu-la amb el formatge emmental ratllat i la farigola. Remeneu bé i reserveu.

Poseu la làmina de pasta de full en una plàtera per anar al forn i li doneu la forma que volgueu (jo o he fet amb uns motllos rodonets). Pinteu la pasta amb l'ou batut i poseu al damunt la barreja anterior. Poseu-los a coure al forn a 165º C durant uns 20-25 minuts (amb l'escalfor de dalt i baix i el ventilador). Us han de quedar pujats regularment i rossos.

Pel mil fulles:

Aquesta recepta me la va passar la meva amiga Xels de Mataró. I aprofito per deixar-li aqui un petonàs!

Ingredients: Alberginia, formatge de cabra (rulo de cabra), confitura de maduixa, sucre, sal, farina i oli d'oliva.

Tallar l'alberginia per la meitat i fer-ne rodanxes de casi un dit de gruix, no treure-hi la pell. Posa-hi sal i pebre. Enfarinar-les i fregir-les. Un cop fet, posar-la en una safata per anar al forn, prèviament pintada amb oli. Anar fent capes amb les làmines d'alberginia, formatge de cabra i la cullereta de mermelada de maduixa. Fer-ne tres capes i acabar amb una d'alberginia. Escalfar el forn a 200º C i posar-hi la safata amb el mil fulles (3 a 4 minuts, perquè es fongui el formatge amb la confitura). Treu-ho i posa-hi una boleta de formatge de cabra a sobre amb un polsim de sucre i amb l'ajuda d'un soplet cremar-la.

Per acompanyar el mil fulles i vaig posar un muntet d'escarola, amb una base de vinagre balsàmic de figa i vaig fer un oli de "quicos". Sensillament vaig triturar "quicos" amb el molinet de cafè, els vaig posar amb un pot de vidre amb oli d'oliva, i despres de tenir-li tota la tarda amassarant-se, ho vaig tirar per damunt de l'escarola a l'últim moment.


Pel magret:

Aquest plat es d'aquells que fa temps que el fas, però no t'enrecordes de qui te'l va ensenyar, tot i això sempre et fa quedar bé quan tens convidats a casa.


Ingredients: 4 magrets d'ànec, 1 got de vi blanc, 1 got de vinagre de "jerez", 1 got de vinagre de vi, 1 got de caldo, 1 ceba grossa, 1 manadet d'herbes seques, oli d'oliva, sal, pebre.


Salpebrar els magrets i dona'ls-hi volta i volta a la cassola, en el punt que hagin deixat anar el greix reservar-los. Treure bona part del greix d'ànec i afeigir-li oli d'oliva. Posar-li la ceba tallada a juliana i el manadet d'herbes. Quan estigui "doradet", posar-li el vinagre de "jerez", el de vi, el caldo i despres els magrets, deixa fer 3 a 4 minuts "xup-xup" però no més perquè els deixarem tota la nit a dins la cassola, ja que volem que quedin ben amassarats i crus de dins.

L'endemà abans de servir-los dona'ls-hi un cop de calor, treure'ls i talla'ls, mentres la ceba i el vinagre els deixem reduir uns 10 minuts més i després ho posarem pel damunt del magret.

Per acompanyar vaig fer un timbalet de patata (crec que em va quedar passable, però el puc millorar molt) si algú el fa d'alguna altre manera que m'ho passi.

Jo vaig posar els motlles rodonets de fer amanides al forn untats amb mantequilla, vaig tallar la patata amb rodanxetes però no tallades fins al final, una mica escapsades. Entre pis i pis i vaig posar una barreja de crema de llet amb rovell d'ou, sal i pebre. Al final del timbalet hi vaig posar una nou de mantequilla. Ho vaig tenir al forn uns 30 minuts a 200º C i amb l'escalfor de dalt, baix i el ventilador. Ho vaig tapar amb un paper d'alunimi perquè no em quedés ressec i els últims 10 minuts el vaig treure. Per decorar hi vaig picar una mica de julivert.

Però us torno a dir: que va quedar bo però crec que es pot millorar!

Pels postres:

Els postres també me'ls va passar la Xels, però els vaig modificar bastant. Tot i això en alguna altre ocasió els faré tal com em va explicar ella.

Ingredients:1 litre de llet, 200g. de sucre, 10 rovells d'ou, 1 copa de pippermint i una caixeta de gelat de xocolata per fer boles (comprada ja feta).

Posar la llet amb la copa de pippermint al foc. Un cop arrenqui el bull, retirar-ho. Per altra banda, agafar el sucre i els rovells d'ou i batre-ho fins que quedi una massa fina i uniforme. Un cop la massa enllestida, afeigir-la a poc a poc per no escaldar els ous a la llet i barrejar amb una espatua "energicament". Un cop barrejat deixar-ho refredar al frigorífic.

Jo la vaig fer el dia abans i a l'hora de montar el plat li vaig donar un minut de microones a mitja potència perquè fos tèbia. Vaig fer una bola de gelat de xocolata al mig i unes fulletes de menta per decorar.



I finalment només animar-vos a que ho proveu i desitjar-vos molt bon profit!

9 comentaris:

El cullerot Festuc ha dit...

Anna, vaia estrena!!! Un menú de luxe...m'han agradat molts els entrants...jo tinc predilecció!!! jejeje!!!
Petunets,
Eva.

Gemma ha dit...

Uau, això és una estrena espectacular!!!!
Aquests amics vostres devien sortir ben conents amb aquest sopar, heu posat el llistó molt alt!
M'apunto la cullera de bacallà amb poma i nous, ha de ser un entrant boíssim.
I també m'apunto la sopa de menta amb el gelat de xocolata, que necara tinc pippermint de les peres de la Mireia... ;)

Maria ha dit...

Carai.. això és una convidada inoblidable, eh? Us poso als blogs per veure, perquè tothom en pugui disfrutar.
Petons

Mari Cruz ha dit...

Hola nois i noies !!!

El Jordi i jo ens vàrem quedar...
Estava tot boníssim ...mmmmm
Realment el llistó està pels núvols .
Els entrants per llepar-se els dits , el primer plat com podeu veure és alt nivell , mortal !
El magret impressionant !
Els postres , un contrast ...
No tinc paraules !
Bé i com diu l'Anna la vetllada va ser perfecte.
I tant que la repetirem !

Gràcies Anna i Andreu

Petons !
Creu

la vella carmanyola ha dit...

Eva; els entrants els vaig pillar del llibre d'en Pep Nogué "Tastets" de l'edicions corsetania i la colecció el cullerot. De veritat que aquest llibre no te res indespresiable!

Gemma; no serà per tant!! que en aquest grup hi ha nivell, eh! I sempre no posaré soparet d'aquests ;))

Maria; els convidats es mereixien aixó i molt més!

Creu; ep!! ja ho sabeu que podem repetir quan volgueu! Recordssss

La cuina vermella ha dit...

Mare meva, Anna! quin nivell que hi ha a Vila-Rodona!!! excel·lent sopar, sí senyora!

la vella carmanyola ha dit...

Cuina vermella; hi havia dos excuses. La primera que els començals s'ho mereixien de bon grat i la segona que la cuinera sempre te por que passin gana :((

Delicias ha dit...

Això si es un sopar. Quina estrena més increible. Felicitats pel blog, ens ha agradat moltíssim.
Un petonas!!!

la vella carmanyola ha dit...

Delicies, m'alegro que t'haigi agradat. Es que això del bolg es tot un repta.
Que ens hem vist amb cap curs dels de Barcelona, és que amb tanta gent ja no m'aclaro??