dissabte, 27 de juny del 2009

COCA DE ST. JOAN 2009

Ja feia temps que em feia il·lusió fer la coca de St. Joan, el problema és que la seva massa es costosa de fer (almenys per mi). Però el dijous abans de St. Joan vaig anar al curs de la Mireia a Barcelona i vaig estar parlant amb la Reme i la Núria . La Reme em va dir que m’enviaria la recepta per e-mail i la Núria em va comentar que ho proves amb la panificadora.

Doncs així ho he fet amb la recepta i les mides de la Reme (variant alguna coseta) i l’idea de la panificadora de la Núria, he fet la meva primera coca de St. Joan.

Ingredients:

500 gr. de farina de força.
50 gr. de llevat amb pastilla (de la que venen al Merca...)
30 ous
10 gr. sal
50 gr. de mantequilla
150 gr. de sucre
Mig got de llet tèbia
Ralladura de llimona o una cullerada de cafè de matafaluga

Per decorar-la: fruites confitades, un ou, anís, sucre i pinyons.


Primer vaig diluir el llevat amb el mig got de llet tèbia.

La panificadora: vaig posar-li la farina, sucre, els ous, la sal, la cullerada de matafaluga, la mantequilla tallada a daus petitons i el got de llet tèbia amb el llevat diluït.

Vaig posar-ho tot amb el programa de fer “massa de pizza”, en la meva panificadora és el 8.

Passar 1 hora i 30 minuts vaig posar-la a la llauna del forn, amb un paper de cuina a sota i la vaig deixar fermentar tapada amb un paper film 2 o 3 hores més, amb la cuina tancada perquè no hi hagués corrent d'aire. (La Glòria del cafè de nit em va comentar que era una massa molt senyora i s’abaixà com si res).

Passat el temps vaig tallar la fruita i li vaig posar per sobre, vaig batre un ou amb un rajolí d’anís i la vaig pintar tota amb un pinzell de cuina. Per últim i vaig posar el sucreper sobre, uns quants pinyons i la vaig deixar fermentar una hora més.

Després de l’hora, precalentar el a 180º i la vaig enfornar 10 minuts (sempre a davant de la porta del forn controlant-la).


I heus aquí la meva primera coca de St. Joan!!

També i hagués pogut posar crema pastissera però vaig pensar que com que feia una “prova” si tenia de llençar-la no feia falta tenir de llençar tant de menjar, que si em sortia bé ja feria més versions.

Em va quedar bona: poder no era tant esponjosa com les que he vist per altre blocs però per ser la primera era boníssima de gust i no estava seca.

Bon profit!

14 comentaris:

Núria ha dit...

Anna, potser no ha pujat tant com la de la Reme...pero té molt bon aspecte. Estic segura que la pròxima et surtirà molt millor. La vas deixar reposar tot el temps que la Reme et va dir??
Jo vull intentar-ho però les masse dolçes es resisteixen...


PEtons
Núria

Reme y Núria ha dit...

Hola Anna, t'ha quedat molt bé, una altra vegada prova fer sense la panificadora, a veure si aixi et puja més amb els temps de repòs que vaig fer jo.
Està bona veritat?.
Felicitats.
Petons.

Margarida ha dit...

La meva primera coca (d'això ja fa uns 20 anys) no em va pujar tant com la d'aquest any, però t'asseguro que encara recordo lo bona que era i a vegades encara ho comentem el Pere i jo.
Suposo que a tu et passarà igual, i espero que la recordis quan siguis una velleta i expliquis les teves batalletes als teus néts!

A més, quin defecte li trobes? Jo me la miro bé de tots els costats, i, la veritat, ... una bona queixalada que li faria!

Vinga, ja pots anar preparant la de Sant Pere!

josep ha dit...

Anna,
Felicitats per la teva primera coca de Sant Joan. T'ha quedat realment molt be i suposo que de gust encara millor. Una abraçada per a tu i l'Andreu.

Maria ha dit...

Anna, però si t'ha quedat molt maca... que dius, dona.. Jo trobo que fer la massa amb la pani és una gran ajuda i de fet, totes les masses surten la mar de be. I si les fas pujar amb el calor de la màquina, doncs ja tens més ajuda.
Doncs apa, que t'ha surtit molt be.
Petons guapa..

Francesc ha dit...

Això de la coca de sant Joan es veu que té el seu truc. Amb tots els qui teniu panificadora m'estan entrant moltes ganes de tindre'n una. A veure si en pesque una al Lidl...

Gemma ha dit...

Felicitats, fer la coca de brioix és molt molt molt complicat! I després de la primera coca, segur que la segona encara quedarà més bona, i ja la podràs farcir de cerma, je je je...

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Doncs t'ha sortit que ni pintada. Quina cosa més maca, un mos si que feia jo, però es clar, a aquestes alçades ni un pinyó trobaré. Precisosa per ser la primera. Salut!!!!

No tot són postres ha dit...

Doncs per ser la primera t'ha sortit molt bé!
PTNTS
Dolça

Cuinagenerosa ha dit...

aquesta primera coca segur que estava boníssima, i per l'alçada no en facis cas, que la que vaig comprar jo no era pas més alta.

La Llibreta Viatgera ha dit...

Enhorabona, pq té molt mèrit que una primera coca de briox com aquesta tingui aquest aspecte tan fantàstic!!

Un petó! Beth

Mercè ha dit...

Anna, felicitats per la teva primera coca! A veure si t'animes amb les masses i ja veuràs com cada vegada t'aniran sortint millor! ;)
Tot i que aquesta, t'ha quedat genial!
Petons!

El cullerot Festuc ha dit...

Anna, quina coca!!!! I que bona que és la feta a casa, oi??? Petunets,
Eva.

la vella carmanyola ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris i també per aminar-me a tornar-la a repetir-la un altre any!!

Molts petons i abraçades per a tots.