dimarts, 26 de maig del 2009

SALSA DE CALÇOTS

Avui em toca una recepta que fa una eternitat que ja hauria hagut de posar, la salsa de calçots.

Ja se que és una mica tard per menjar calçots i que la salsa ja no la podreu fer fins l’any vinent però no cal que us la mengeu amb calçots. A casa sempre en tenim un pot o dos a la nevera i en posem a molts llocs com pot ser una simple llesca de pa de pagès ben torradeta per les dues bandes, un llom de porc a la brasa, uns caragols de mar, etc...

Un lloc que a nosaltres ens fascina, es amb els espinacs sofregits amb molt alls laminats, força salsa i formatge ratllat per sobre, proveu-ho ja m’explicareu!

Jo us passo la recepta de la meva mare encara que ara ja és meva perquè ella desde que la faig jo ja no n’ha fet més, amb l’excusa que em surt boníssima! La recepta es per 12 persones, no us faci por perquè us sortiran quatre o cinc pots de vidre i esta tant bona que ben tapada amb un pot de vidre a la nevera no li donareu temps a fer-se malbé.




Allà va la salsa de calçots, ingredients per 12 persones:

1 litre d’oli oliva “ben bo”
2 cullerades de postres de nyora deshidratada i picada
1 llesca de pa de pagès torrada
2 caps d’all (un escalivat i un cru)
250gr. d’ametlla torrada i pelada
6 tomaques madures (o 8 tomacons)
menta
julivert
sal
vinagre (sempre de vi normal, mai de modena o altre varietats )

Per començar els que teniu una cuina de inducció o vitroceràmica (com jo) ja podem anar cap a casa la mama ho comprar-nos un càmping gas. Perquè bàsicament el més bo de la salsa de calçot és el gust t’escaliva’t amb flama. No us enganyo, és ben veritat, ja ho veureu quan la proveu!

Quan haguem solucionat on escaliven tenim d’escalivar 1 cap d’all i les tomaques. Ho pelem tot . En un recipient gros posem les tomaques, els grans d’all escalivats, les 2 cullerades de nyora deshidratada i picada, la llesca de pa, les ametlles torrades i pelades, la menta, el julivert, la sal, un gotet dels de “cigaló” de vinagre.

L’altre cap d’all que tenim cru en teniu d’agafar els grans que us vinguin de gust, tot depèn del forta que us agradi. Jo us aconsello que sigui una mica “forteta” perquè el calçot és dolç però si és per fora de temporada com estem ara poder no cal tant forta.

Posem al recipient els grans d’all crus al gust i amb una mà agafem el braç elèctric i amb l’altre la mesura del litre d’oli. Per una banda anem baten i per altre abocant l’oli. No i poseu més oli de un litre, ni més quantitat dels altres ingredients.

Us te de quedar una salsa de calçots per llepar-vos els dits!

Com que en tindreu molta quantitat, la millor forma de conservar-la es amb pots de vidre. Només cal que ompliu bé els pots i els tapeu bé, no li teniu de fer res més que guardar-la a la nevera.

Bon profit!

12 comentaris:

Francesc ha dit...

Aquesta me l'apunte. Sempre em pense que la salsa de calçots és molt difícil. Salutacions

La Llibreta Viatgera ha dit...

M'agrada la idea de la menta per la salsa. Me l' apunto!

Un petó! Beth

Gemma ha dit...

Anna, crec que amb els espinacs hi ha de quedar de fàvula, tens tota la raó, m'apunto la proposta!
A nosaltres també ens agrada amb amanida, com si es tractés d'una mena de xató...
No hi poses gens d'avellanes?

Sara Maria ha dit...

Carai, menta i julivert... No ho havia sentit mai... Serà qüestió de provar-ho!!!

Glòria ha dit...

Encara que no sigui època de calçots, és una bona proposta per posar a altres plats. Amb l'amanida ho trobo molt encertat!. Quan temps es pot guardar a la nevera?.

josep ha dit...

Anna,
Tens raó la salsa dels calçots, no forçosament s'ha de menjar amb calçots. Pot acompanyar perfectament qualsevol carn o peix.
Una abraçada

El cullerot Festuc ha dit...

Per 12 persones!!! Però segur que no dura gens...a mi m'encanta per acompanyar el peix a la planxa o en amanida...nyam!!
Petunets,
Eva

Maria ha dit...

Va molt be tenir una salsa ben casolana com aquesta i que tenim la garantia que és bona.
Petons.

Mercè ha dit...

Ei!! Al final l'has posada!! Pensava que no la posaries!! ;) Ara ja la podré posar jo també! ;) jeje
T'haig de dir que és deliciosa!! Gràcies!! :)
Petons!

La cuina vermella ha dit...

quin pot més mono, Anna, i quina recepta més meravellosa. apuntada per l'any vinent.
muac.

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Aquesta salsa me l'apunto, ja que tasto totes le varietats que puc. Salut!!!

la vella carmanyola ha dit...

Fransesc; no pas! és ben simple i el més important molt bona!!

Beth; si hi dona un toc...

Gemma; amb els espinacs no t'ho deixis perdre!! A casa d'avellanes no n'hi em posat mai. De fet aquí no conec ningú que ni posi :((

Sara Maria; provau t'agradarà! ;)

Glòria; nosaltres aquesta última que em menjat tenia 2 mesos, però sempre guardada amb pot de vidre i a la nevera.

Josep; si si amb la carn de pollastre o xai és molt bona però amb un bon llenguado no queda curta!! ;))

Eva; si et fa por fer-ne tanta quantitat pq no et rodi tants dies per la nevera, pots dividir per dos els ingredients o bé regalar-ne al companys de feina!! jejeje

Maria; si però és un perill pq aleshores a tot arreu ni poses i no pares de sucar pa, posar-hi un dit :((

Mercè; moltes gràcies!! m'alegro molt que t'agrades!

Vermells; no espereu l'any vinent!! que val la pena provar-la abans!! ;))

Olles i somriures; prova-la però després digue'm que et sembla!!

A tots moltes gràcies per donar vida a la vella carmanyola i una forta i calorosa abraçada!!