dimarts, 31 de març del 2009

CREMA DE ST. JOSEP

Aquest any entre ploure, vacances, excursions, assajos de l'Andreu i feina només hem fet de moment dos calçotades. Tot i que ja s'acaba la temporada i no crec que en fem cap més. A la primera no puc posar cap postres perquè em va quedar malament :((
Us poso un petit tast de la primera:





A la segona calçotada, si que hi van haver postres!


CREMA DE St. JOSEP O CREMA CATALANA








Ingredients per un litre de llet: 1 litre de llet al gust (semi, sense lactosa, soja etc...), 12 rovells d'ou, 12 cullerades soperes de sucre, 60g. de midó, pell de llimona, 1 canonet de canyella i una mica de sucre per cremar-la.


En un cassó al foc i posem 750 ml de llet, el sucre, la pell de llimona i el canó de canyella. En un altre bol i posem 250ml de llet restant, els 12 rovells d'ou i 60g de midó.

Quan la llet hagi arrencat el bull, s'hagi fos el sucre, treiem la pell de llimona i el canó de canyella. Ho reservem.


Agafem el bol amb la resta d'ingredients i els batem bé amb unes varrilles manuals, ho reservem.

Agafem el cassó i el tornem a posar al foc i posem la barreja del bol, amb les varrilles manuals no deixem de donar voltes fins que ens sembla que ja vol arrencar el bull. Aleshores ja la tenim feta.

La podem posar amb una safata, com jo. Ho amb cassoletes individuals, la deixem refredar a la nevera o a sobre el màrmol de la cuina. Uns minuts abans de treure-la a la taula hi posem el sucre i la cremem amb una planxa o un soplet.

Bon profit!
Avui us deixo amb unes fotos de Roma:

dilluns, 30 de març del 2009

El primer quadre de Patchwork de la meva mare!!

La meva mare i jo aquest hivern ens hem apuntat al col.lectiu de dones d'aquí la Vila. Cada divendres a 2/4 de 5 fem patchwork i altres labors.

La meva mare acabat de fer aquest quadre vitrall de patchwork:


Com que ella n'està tant orgullosa, m'ha comentat si el quadre també cabia en la "Carmanyola", i jo li he dit que si, que ja buscariem una carmanyola ben gran!

Doncs aquí el teniu, perquè en aquesta vella carmanyola hi cap de tot.

Fins la propera!

divendres, 27 de març del 2009

dimecres, 25 de març del 2009

ESPAGUETIS AMB POMA

El dia que vam estar a Flòrencia i Pisa vam tenir de guia una noia Valenciana que està treballant i vivint a la Toscana, es deia Lorena i ens va fer molt agradabla l'estada.

Quan ja ens despedíem, dins del munt i munt de coses que ens va explicar sobre la toscana, com: la millor època per visitar-la, el pont dels enamorats de Flòrencia, el senglar que tens de netejar-li el nas per tornar-hi i un llarg etc... també ens va explicar una recepta molt sana de com fer els espaguetis.

Aquest diumenge va ser la tradicional caminada de Bràfim, i en Josep Mª ens havia convidat cada any i nosaltres no ens havia vingut bé d'anar-hi. Però aquest any l'hem fet i la veritat ens a deixat un molt bon gust de boca perquè per on es passa no hi ha res que tingui desperdici, tot és molt maco. Quan arribes a dalt la torre del moro la vista que hi ha et fa sentir orgullós d'on vivim, ja que es veu perfectament l'Alt Camp amb els seus colors que volen agafar un to de primavera.

Al arribar a casa després d' haver fet un desgast físic; vam pensar que era el millor dia per cuinar i menjar uns espaguetis amb poma com ens havia explicat la Lorena.

Ingredients per dos persones: 250gr. d'espaguetis secs, 1 ceba, 4 tomàquets madurs, 4 pomes "goldem", formatge parmesà en pols, sal grossa, sal fina, pebre, aigua i oli.


Comencem per posar l'olla amb l'aigua a bullir, mentres tallem la ceba petita, les pomes petites i ratllem el tomàquet.
Quan l'aigua bulli tirem una mica de sal grossa (ens va explicar la Lorena que els italians ho fan així perquè ells diuen que així no engreixa tant la pasta). Hi posem els espaguetis i els deixem el temps que ens indiqui a la bossa.
Mentres en una paella posem l'oli i sofregim la ceba, la poma i el tomàquet ratllat. Quan casi estigui li posem la sal i el pebre.
Per últim ho barregem tot i escampem una mica de formatge parmesà per sobre.

Bon profit!

Una ùltima cosa que us vull posar abans d'acabar. El dilluns la meva mare va fer 70 anys!! si si 70! Ah, que està guapa per fer-ne 70? ningú li posa 70!

La meva mare té una mica de sucre i clar! els postres la pobre els veu passar i prou; però resulta que tenia la il·lusió de menjar un pastís i va decidir d'anar a comprar-l'ho tan si com no, i després ens va invitar a fer una mini-celebració abans d'anar a sopar.

Era una mousse de xocolata 70% amb interior de vainilla Tahití i cruixent de pailleté-praliné bescuit sacher. I va anar a comprar-l'ho a Cal Altet que és una pastisseria del Vendrell, venen els pastisssos de l'obrador
www.l-obrador.com . Visiteu la web perquè fa venir una salibera només de veure-la.

Us deixo les fotos de Palermo i Montreal. Es del dia que en tenim menys perquè plovia moltíssim i feia un vent que la gent del carrer li marxaven els paraigües, i una cosa que no vaig entendre és que els deixessin volar. Per tot arreu es veien paraigües per terra :( curiós, oi? També em va sobtar que sigui una illa que el normal sigui aparcar malament :(( " aquí amb un dia ja no els quedarien punts".

dimecres, 18 de març del 2009

DE VACANCES....

Uiii! quans dies sense passar-me per la vella carmanyola? però tenim un bon motiu! S'enrecordeu que el desembre del 2008 vam celebrar que el meu pare feia 80 anys? doncs el regal de l'Andreu i meu era una setmana de creuer pel Mediterri.

La cosa va ser que ell i la mama sols no i volien anar i al final vam fer cap tots quatre dalt del vaixell. Una setmaneta de mar (i mala mar, algun dia!), sol i solet, paissatges maravellosos, pobles emblemàtics i un llarg etc...

Amb una setmana ens em fet una idea més ho menys de TUNÉZ, PALERMO, MONTREAL, ROMA, CIUTAT DEL VATICÀ, FLORÈNCIA, PISA, MONACO i MONTECARLO.

Viatjar amb un vaixell, és a dir, fer un creuer encara no acaba de ser la manera de viatjar de l'Andreu i meva però tenim de reconèixer que per ells que ja no tenen la mateixa agilitat que nosaltres els va molt bé perquè amb una maleta han visitat molt llocs. Nosaltres ens han faltat moltes hores per poder saborejar-ho tot més, ens hagués agradat molt poder passejar més per la Toscana...

Us deixo aquí un petit resum del dia que vam estar a Túnez.





Com que tenim moltíssimes fotos d'aquestes vacances, us les aniré ensenyant en diferentes entrades. Perquè ara se'm colapsa la feina tinc un munt de coses per posar: l' aniversari de l'Andreu, sopar amb amics, la calçotada a casa els pares de l'Andreu, la crema de St. Josep ...

Uffff! bueno una cosa rera l'altre i a poc a poc i bona lletra.

Fins una altre!

dimecres, 25 de febrer del 2009

CALAMARS FARCITS DE ... I CALÇOTS ABRIGATS AMB PASTA DE FULL.

Ostres!! poder me passat una mica amb aquest títol tant llarg! jejejeje però el plat es mereix un bon títol perquè es "canela"!

Dissabte al matí vaig baixar a la peixetaria del poble, la de la Conxita una visitant del nostre blog i que se'n fa creus del que veu. Tenia calamars grossos dels que normalment s'utilitzen per fer els "aros de calamar a la romana" i em van entrar pels ulls.

Quan vaig arribar a casa vaig veure que el rebost era ple de calçots (clar!! es el temps i al meu poble tothom en te de plantats), a la nevera tenia un paquet de pasta de full que m'havia caducat el dia abans per tant tenia de fer un mega dinar amb tot això.

Mans a l'obra:

Ingredients per 4 persones: 2 calamars (mida un pam), 2 ous durs, un grapadet de pinyons, 150g. de trinxat de porc, 100g. de ceps secs, 10 calçots, un paquets de pasta de full, 1 ou cru, sal, oli, pebre i per decorar (al vostre gust: sèsam, amapola, kikos passats pel 123, pipes ...)

Posem a bullir 20' els ous per fer-los durs i els reservem. En una paella posem un bon raig d'0li i sofregim els calçots tallat a rodanxetes de mig dit ( no massa estona, el calçot té la pell molt fina i de seguida agafa color), les potetes del calamar tallades ben petitetes, el trinxat, els ceps que prèviament ja haurem hidratat amb l'aigua i els tallarem petits abans de posar-los a la paella. Quan tot això estigui roset i posarem els pinyons, els ous durs talladets ben petits, la sal i el pebre.

Reservarem aquesta mescla uns minuts, mentres posem el forn a 200º amb l'aire i el gratinador i el deixem escalfar. Agafem els calamars (va molt bé si els gireu de dintre a fora ) a mi ja m'ho va fer la Conxita que és un sol.
Agafem una cullera i els omplim amb la mescla anterior, per seguretat els tanquem amb un escuradent. Agafem la pasta de full, l'escampem per sobre el màrmol de la cuina amb una mica de farina perquè no s'ens enganxi. Emboliquem cada calamar amb un tros de pasta de full i el coloquem a una platera per anar al forn. Per acabar els pintem amb un ou batut i posem la decoració al gust. Nosaltres en un i vam posar amapola i l'altre sèsam ;))

El posem al forn 40', sense cap por!! us te de quedar com a la foto.


Per acompanyar el calamar, se'n recordeu del curs de rissottos del Caprabo que ens van regalar unes capses de rissotto ja fet?, doncs a nosaltres ens va anar de "fàbula" per acompanyar aquest plat. I vam incloure unes cloïsses de més a més.


Au va!! animeu-vos a fer-lo. Ara ja debeu haver entès perquè el titol es tant llarg! ;)) A que se'l mereix?

Bon profit!

dilluns, 23 de febrer del 2009

UN ALTRE ANY SERÀ!

Estimats blocaires, hem estat esperant fins l'últim moment per veure com es desarollava el tema de la calçotada en blog. Arribat el punt que només falta 5 dies i tenim 4 interessats en fer-la. L'Andreu i jo ens ha costat molt decidir-nos però creiem que es millor deixar-ho per un altre any.
Agraïm moltíssim els 4 interessats (Joan i Àngels, Sara Maria i en JosepB) i els recordem que per venir a veure'ns no cal que fem una calçotada, sinó que a Vila-rodona a la nostra vella carmanyola sempre teniu un plat a taula.

També aprofitem per dir-vos que si algú té una idea per realitzar la quarta trobada, nosaltres tenim l'anagrama. Ens la passat la Glòria del cafè de nit i nosaltres el donararem a qui li faci falta.
Us deixem una recepta amb calçots, es una truita. L'única cosa que te de singular es que com que estem al temps dels calçots i nosaltres vivim a la terra de la calçotada i hem posat calçot.


És ben simple de fer: en contes de posar-hi ceba si posa 5 calçots per persona, la quantitat de patata que utilitzeu normalment i la manera de fer d'una truita com les de sempre.

Facil no? doncs si ho proveu ja ens explicareu. Ja veureu que queda molt fina i la dolçor del calçot es molt agraït per cuinar.

Bon profit!