El dia que vam estar a Flòrencia i Pisa vam tenir de guia una noia Valenciana que està treballant i vivint a la Toscana, es deia Lorena i ens va fer molt agradabla l'estada.
Quan ja ens despedíem, dins del munt i munt de coses que ens va explicar sobre la toscana, com: la millor època per visitar-la, el pont dels enamorats de Flòrencia, el senglar que tens de netejar-li el nas per tornar-hi i un llarg etc... també ens va explicar una recepta molt sana de com fer els espaguetis.
Aquest diumenge va ser la tradicional caminada de Bràfim, i en Josep Mª ens havia convidat cada any i nosaltres no ens havia vingut bé d'anar-hi. Però aquest any l'hem fet i la veritat ens a deixat un molt bon gust de boca perquè per on es passa no hi ha res que tingui desperdici, tot és molt maco. Quan arribes a dalt la torre del moro la vista que hi ha et fa sentir orgullós d'on vivim, ja que es veu perfectament l'Alt Camp amb els seus colors que volen agafar un to de primavera.Al arribar a casa després d' haver fet un desgast físic; vam pensar que era el millor dia per cuinar i menjar uns espaguetis amb poma com ens havia explicat la Lorena.
Ingredients per dos persones: 250gr. d'espaguetis secs, 1 ceba, 4 tomàquets madurs, 4 pomes "goldem", formatge parmesà en pols, sal grossa, sal fina, pebre, aigua i oli.
Comencem per posar l'olla amb l'aigua a bullir, mentres tallem la ceba petita, les pomes petites i ratllem el tomàquet.
Quan l'aigua bulli tirem una mica de sal grossa (ens va explicar la Lorena que els italians ho fan així perquè ells diuen que així no engreixa tant la pasta). Hi posem els espaguetis i els deixem el temps que ens indiqui a la bossa.
Mentres en una paella posem l'oli i sofregim la ceba, la poma i el tomàquet ratllat. Quan casi estigui li posem la sal i el pebre.
Per últim ho barregem tot i escampem una mica de formatge parmesà per sobre.
Bon profit!
Una ùltima cosa que us vull posar abans d'acabar. El dilluns la meva mare va fer 70 anys!! si si 70! Ah, que està guapa per fer-ne 70? ningú li posa 70!
La meva mare té una mica de sucre i clar! els postres la pobre els veu passar i prou; però resulta que tenia la il·lusió de menjar un pastís i va decidir d'anar a comprar-l'ho tan si com no, i després ens va invitar a fer una mini-celebració abans d'anar a sopar.


Era una mousse de xocolata 70% amb interior de vainilla Tahití i cruixent de pailleté-praliné bescuit sacher. I va anar a comprar-l'ho a Cal Altet que és una pastisseria del Vendrell, venen els pastisssos de l'obrador www.l-obrador.com . Visiteu la web perquè fa venir una salibera només de veure-la.
Us deixo les fotos de Palermo i Montreal. Es del dia que en tenim menys perquè plovia moltíssim i feia un vent que la gent del carrer li marxaven els paraigües, i una cosa que no vaig entendre és que els deixessin volar. Per tot arreu es veien paraigües per terra :( curiós, oi? També em va sobtar que sigui una illa que el normal sigui aparcar malament :(( " aquí amb un dia ja no els quedarien punts".